Un 60% de les llars catalanes en pobresa severa queden excloses de les prestacions d’ingressos mínims

Redacció

Un 60% de les llars a Catalunya en pobresa severa queden excloses de prestacions com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés  mínim vital, segons ha alertat Càritas aquest divendres. De fet, l’organització apunta que només un 8,2% de les famílies ateses per les deu Càritas amb seu a Catalunya perceben aquests ajuts. 

Són dades de l’informe Una ajuda que no arriba. Limitacions i reptes en el disseny i implementació de les prestacions de garantia d’ingressos mínims, un estudi que analitza la situació de les persones que cobren la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital i que són ateses per l’entitat, recollint la seva vivència personal sobre les limitacions actuals del sistema d’ingressos mínims.

La responsable de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona, Miriam Feu, ha explicat que aquestes prestacions tenen una baixa cobertura i no arriben a totes les persones que les necessiten. “La majoria desconeixien que tenien dret a accedir a renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital, i van necessitar l’assessorament de Càritas per poder-les tramitar”.

D’altra banda, l’informe també posa de manifest l’elevada complexitat que hi ha a l’hora de demanar les ajudes, així com les dificultats per aconseguir els papers sol·licitats o per omplir els formularis online. “Moltes de les persones que acompanyem des de Càritas no estan familiaritzades amb les gestions telemàtiques, i per això voldrien poder fer aquestes gestions de manera presencial”. En la majoria dels casos, l’excessiu temps d'espera en la resposta de l'administració fa que les persones es desanimin, arribant a generar situacions d’angoixa i frustració.

Feu ha remarcat que les feines temporals, normalment precàries, no garanteixen la protecció davant el risc de pobresa i exclusió social, i que hi ha una incapacitat manifesta del sistema actual de prestacions per adaptar-se a totes les casuístiques que presenta el mercat laboral actual. “És necessari que la renda garantida pugui ser complementària amb totes les rendes del treball, aconseguint incentius que fomentin la inserció al mercat laboral i garantint que hi hagi un mecanisme de reincorporació automàtica a la renda garantida quan una persona deixa de treballar”, ha explicat.

També s’ha incidit en la quantia de les prestacions, denunciant que és totalment insuficient. “Les prestacions tenen una capacitat molt limitada per treure de la pobresa i l'exclusió. Molt sovint, no permeten cobrir les necessitats bàsiques, i en el cas de Barcelona, difícilment serveixen per pagar la totalitat del cost del lloguer”, ha advertit Eduard Sala, director de Càritas Barcelona. Per il·lustrar-ho, Sala ha posat d’exemple la renda garantida de ciutadania, indicant que només cobreix el 35,8% del que necessita una família de dos adults i dos o més infants a Barcelona per viure dignament.

“Si ens centrem només en la despesa de l’habitatge, una persona sola necessitaria el 154% de l'import de la renda garantida de ciutadania per assolir el lloguer mitjà de Barcelona”. En aquest sentit, el director de Càritas ha destacat que el 60% de les llars a Catalunya en pobresa severa queden excloses d’aquestes prestacions, i que només un 8,2% de les famílies ateses per les deu Càritas amb seu a Catalunya perceben la Renda Garantida de Ciutadania o l’Ingrés Mínim Vital. “Les prestacions simbolitzen un autobús. Si pots pujar-hi, tens dret a percebre-les, però hi ha moltes persones a les que no les deixen pujar”, ha explicat Sala.

Pel que fa a les propostes, Càritas ha demanat harmonitzar les dues prestacions, delegant la gestió a la Generalitat de Catalunya i implementant la finestreta única. També que les prestacions arribin als col·lectius que en queden fora; que la quantia sigui superior; que s'implementi l’incentiu al treball i el mecanisme de reincorporació automàtic, així com nous complements en funció del territori on es viu. Finalment, l’organització demana una prestació universal d’ajuda a la criança, així com una política que garanteixi l’accés i el manteniment d’un habitatge digne.

Augmenten les persones ateses 

Càritas també ha alertat que el 2023 han augmentat un 21% el nombre de llars ateses amb relació a 2022, i d’aquestes, la meitat s’han adreçat a Càritas per primera vegada. “Ens preocupa que el 70% de les llars visquin en un habitatge no digne, quan l’any 2022 representaven el 67%. Són famílies que sobreviuen en una habitació de relloguer, compartint pis amb desconeguts, acollits a casa d’un familiar o un amic, de lloguer sense contracte, ocupant, en un projecte o habitatge d’una entitat social o directament al carrer. En aquestes condicions, és gairebé impossible sortir de la situació de pobresa en què es troben”, ha dit Sala.