El Consell de la UE i el Parlament Europeu ha aconseguit tancar aquest dimecres un acord que han descrit com a “històric” sobre el Pacte Migratori i d’Asil, format per nou reglaments que regulen les accions des de l’arribada del migrant fins a la seva acollida o rebuig de la sol·licitud d’asil. Les noves normes migratòries, que la UE tenia pendents de tancar des de fa anys, suposen un reforç de les fronteres exteriors de la UE i del control als migrants amb l’objectiu de reduir les entrades irregulars a la UE. També endureix de les condicions d’acollida i planteja un sistema de solidaritat voluntària en el repartiment de migrants i per assistir països de primera arribada, com Itàlia, Grècia i Espanya.
La presidència espanyola del Consell de la UE ha anunciat el pacte en un missatge a les xarxes socials en què ha destacat que es fa un “pas endavant” en la “millora” del sistema. La comissària d’Interior, Ylva Johansson, ha assegurat en un vídeo a ‘X’ que està “molt orgullosa” de l’acord, tancat després d’hores d’intenses negociacions. Segons la CE, el nou Pacte de Migració i Asil inclou una “millor protecció” de les fronteres i “més solidaritat” entre els estats.
La reforma migratòria de la UE té l’objectiu de reduir les entrades irregulars a la UE, descongestionar els procediments per demanar asil i repartir les responsabilitats entre els estats membre. Després que el Parlament Europeu renunciés a les quotes obligatòries d’acollida de migrants, les noves normes fixen un mecanisme voluntari de repartiment de migrants amb l’objectiu de redistribuir-ne almenys 30.000 l’any. En cas que un país rebutgi fer-ho, haurà de pagar una penalització de 20.000 euros per migrant rebutjat o donar al país en qüestió suport d’alguna altra manera.
El Pacte també inclou un procediment accelerat d’asil en frontera per tal de resoldre més ràpidament els casos amb porques possibilitats d’aconseguir protecció. Les noves normes preveuen un control i registre dels migrants que arriben a les fronteres comunitàries amb l’objectiu d’identificar-los ràpidament i que aquests ja no arribin al procediment d’asil en cas que es consideri que les raons al·legades per aconseguir protecció són infundades.
A banda de la identificació, també es faran proves sanitàries i de seguretat als migrants, així com impressions dactilars i es registraran a la base de dades Eurodac, la base de dades de la UE on es recullen les empremtes digitals per identificar migrants irregulars o sol·licitants d’asil.
La reforma migratòria comunitària també aposta per impulsar acords amb tercers països per tal que impedeixin l’arribada de migrants a la UE. Se segueix així l’exemple d’acords com el de Turquia i Tunísia, un fet que pot impulsar la instrumentalització de migrants per part d’aquests països.
Acord després de dos anys
L’acord sobre totes les regulacions que formen part del Pacte Migratori i d’Asil ha arribat finalment dos anys després que la Comissió Europea posés sobre la taula la seva proposta. No va ser fins a l’octubre que els 27 van tancar la seva posició negociadora sobre l’últim dels reglaments, per la qual cosa fins aleshores no es va poder començar a negociar amb el Parlament Europeu el paquet sencer.
La darrera ronda de negociació entre el Consell i el Parlament Europeu va començar dilluns a la tarda amb l’objectiu de tancar les cinc peces legislatives que encara quedaven pendents d’acordar del paquet. L’objectiu era tancar la reforma migratòria aquest any per poder adoptar-la abans de les eleccions europees el juny de l’any que ve.
Una “resposta europea efectiva al repte”
En un comunicat, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha celebrat l’acord, que considera que permetrà comptar amb una “resposta europea efectiva al repte” de la migració a Europa. “Els europeus decidiran qui ve a la Unió Europea i qui es pot quedar, no els traficants. Protegirem els necessitats”, ha assegurat Von der Leyen.
El nou pacte de migració i asil, que es desenvolupa a través de cinc normatives específiques, també inclou “plans concrets” per “lluitar contra la immigració il·legal al Mediterrani, els Balcans i l’Atlàntic”, assegura Von der Leyen. “Ens associem amb els països d’origen i trànsit per lluitar contra els traficants i garantir un retorn efectiu als països d’origen als migrants que no tenen dret a quedar-se a la Unió Europea”, diu la presidenta de la CE.
CCAR alerta dels riscos del pacte per a les persones refugiades
Fruit d’aquest acord, la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) ha publicat un comunicat on alerta que el nou pacte “enforteix el control fronterer, facilita els retorns de les persones refugiades i no soluciona la problemàtica de la pressió migratòria als països d’arribada”, denuncia. Critica el fet que no es faci referència a cap programa d’inclusió i integració de les persones migrades i refugiades a Europa ni soluciona l’absència de vies legals i segures. Això, alerten, força a les persones a arriscar la seva vida per arribar a Europa i enriquir el tràfic de persones.
CCAR denuncia també que el mecanisme de solidaritat que s’ha acordat al pacte “mercantilitza la vida de les persones refugiades oferint la possibilitat als estats membres de pagar per eludir la seva responsabilitat internacional d’acollir”, han criticat al comunicat. Reclama que la nova normativa està molt enfocada a vincular directament els procediments d’asil i el de retorn, fet que dona per suposat que la majoria de sol·licitants de protecció internacional no l’obtindran.
L’entitat critica que en l’elaboració del pacte no s’ha tingut en compte la veu de les organitzacions de la societat civil que treballen per la defensa dels drets de les persones migrades i refugiades i que tenen molta experiència en l’acollida de les seves necessitats. “Destaquem la importància de que existeixin polítiques comunes d’asil a la Unió Europea que assegurin condicions d’igualtat en el tractament de les sol·licituds de protecció internacional i en l’acollida”, afirmen.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari