Atenció integrada social i sanitària a les residències de gent gran per garantir l’accés a una salut de qualitat

Redacció

El nou model d’atenció integrada social i sanitària a les residències de gent gran parteix d’una premissa molt bàsica: que la residència és la casa de les persones que allà hi viuen i, per tant, han de tenir accés a una salut de qualitat en el seu entorn comunitari. “Integrem les residències, no com un fet aïllat, en el sistema sanitari i social que tenim. Són persones que, a part de les residències, necessiten tota l’atenció del sistema”, ha subratllat el conseller de Salut, Manel Balcells, en el seu discurs de cloenda de la xerrada ‘L’atenció integrada social i sanitària, la palanca de canvi per a una atenció amb valors’, celebrada dijous passat al CaixaForum Macaya, en el marc del cicle de col·loquis Socialitzant impulsat pel Social.cat. 

La xerrada ha començat amb una taula rodona amb la participació de la directora general de Planificació i Recerca en Salut, Aina Plaza; el secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Drets Socials, Lluís Torrens i Mèlich; la metgessa de família del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE), Montse Espier; i la metgessa de família de l’Equip d’Atenció Primària d’Olot i referent d’Atenció Primària de Salut de la Unitat Funcional Integrada Social i Sanitària d’Atenció a la Complexitat de Salut Mental de la Garrotxa, Anna Mas Carrera.  

“L’atenció integrada ajudarà perquè les persones grans tinguin una millor atenció”, Montse Espier, metgessa de família

Plaza ha subratllat que el desplegament d’aquest nou model d’atenció integrada social i sanitària a les residències de gent gran —el qual es va anunciar a finals de novembre— es basa en la premissa que “la residència és la casa de les persones i, per tant, ha de donar una resposta de qualitat i ho ha de fer amb els professionals que hi ha a les residències, que són la base d’aquest treball integrat”. 

En aquest sentit, Torrens ha assenyalat la necessitat que les persones que viuen en una residència tinguin “els mateixos drets que una persona que viu a casa seva” i ha deixat clar que “durant la pandèmia no estava clar si aquests drets estaven garantits”. Per aquest motiu, a partir del 2024 els equips d’atenció primària (EAP) passaran a atendre directament les persones que viuen a les residències de gent gran, com una manera de tornar a integrar-les a la xarxa sanitària i garantir que tinguin una atenció de qualitat i un seguiment exhaustiu de les seves necessitats de salut.  

“L’atenció integrada social i sanitària ens ajudarà que les persones grans que estan a les residències tinguin una millor atenció”, ha assegurat Espier, qui està treballant en l’atenció a les residències que es fa des del CAPSBE. Aquesta metgessa de família ha remarcat que aquesta atenció cap a les persones que viuen a les residències és ara més necessària que mai, ja que “el perfil de resident d’abans amb el d’ara no té res a veure”, perquè “ara hi ha molta patologia i dependència, i això demana molta feina... s’ha de treballar diàriament i conjuntament”.

Passar de la coordinació a la integració: el gran repte

Ara bé: quins són els reptes de desplegar una atenció integrada a les residències de tot el territori català? Sobretot, tenint en compte que a Catalunya hi ha actualment 1.042 centres residencials amb més de 61.000 places, però, en canvi, només hi ha 376 EAP, dels quals no tots tenen residències assignades. Aquí és on, a més de la dotació de més recursos econòmics i de personals, esdevé clau l’experiència de territoris on aquesta atenció integrada ja s’està portant a terme des de fa anys, com és el cas de la Garrotxa. “Treballar de forma integrada és una eina molt potent. Quan tu has d’afrontar sol un pacient complex —i la gent gran és complexa—, si uneixes esforços, tot flueix molt bé”, ha explicat Mas Carrera, qui és metgessa de família a l’EAP d’Olot, amb una àmplia experiència treballant de forma integrada en els casos complexos de salut mental. 

“Treballar de forma integrada és una eina molt potent”, Anna Mas Carrera, metgessa de família de l'EAP d'Olot

A partir de l’experiència de la Garrotxa, Mas Carrera ha detallat que un dels grans reptes és que els equips socials i els equips sanitaris passin de simplement coordinar-se a integrar-se: “és un canvi de filosofia brutal”, ha refermat. “Per impulsar la integració social i sanitària, cal crear una unitat que pugui reflexionar sobre com fer el pas, adaptant el treball a la realitat. És una feinada, però dona molts bons resultats”, ha recalcat aquesta metgessa de família d’Olot. Espier ha afegit, a més, que s’han d’adaptar “els tempos” a la realitat de cada residència, ja que “no es pot organitzar de la mateixa manera per a totes”, a conseqüència de “la gran variabilitat de residències que hi ha”.  

La clau de l’èxit d’aquest nou model d’atenció integrada, precisament, resideix en aquest procés d’integració dels diversos equips (socials i sanitaris) que donen atenció a les persones que viuen a les residències. “Hem de redissenyar el sistema per donar una resposta més holística, preguntant a la persona què vol i com ho vol. Hi ha transformacions del sistema de salut que feia temps que estaven identificades, que ara s’han de prendre i accelerar”, ha reconegut la directora general de Planificació i Recerca en Salut.  

No obstant això, per al secretari d’Afers Socials i Famílies, la millora en l’atenció social i de salut a les residències “passa per un pas previ, que és la prevenció” i, en aquest sentit, ha argumentat que “s’ha de treballar perquè es puguin fer polítiques públiques que retardin la dependència generalitzada”.  

Avançar cap a una atenció integrada a tots els nivells  

El desplegament d’aquest nou model d’atenció integrada social i sanitària a les residències, però, es fa al mateix temps que s’espera una altra fita: la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, l’organisme que ha de servir per vetllar que aquesta atenció integrada sigui real i efectiva. “L’agència no és l’objectiu. És l’instrument que ens ha de permetre vincular dos mons que es parlen poc”, ha esgrimit el conseller de Salut, Manel Balcells, durant el discurs de cloenda de l’acte.  

“La tendència hauria de ser cap a una atenció integrada social i sanitària”, Manel Balcells, conseller de Salut

Balcells ha assenyalat que la creació de l’agència “va avançant” i que ara mateix el repte és fer el desplegament d’aquesta atenció integrada de forma adequada a cada territori, tenint en compte que, on hi hagi més residències, és on s’hauran de posar més professionals. “Als llocs on ja funciona l’atenció integrada ens diuen que és important que hi hagi pla únic de gestió del cas de la persona. Això està en marxa i els resultats dels llocs on ja funciona són bons”, ha garantit el conseller de Salut. 

Ara ja s’ha fet un primer desplegament d’iniciatives pioneres d’atenció integrada en set territoris de Catalunya i a partir de 2024 es farà aquest desplegament a les residències. Però, a partir d’això, el repte que queda per avant és avançar cap a una atenció integrada per a totes les persones amb situacions complexes socials i de salut. “La tendència hauria de ser cap a una atenció integrada social i sanitària. Hem posat fil a l’agulla, hem posat recursos, i en posarem a l’agència, que seran diners ben invertits”, ha conclòs el conseller Balcells.