El risc de pobresa dels joves es triplica quan els pares han nascut a l’estranger

Redacció

El risc de pobresa material entre els joves de 15 a 34 anys és pràcticament el triple entre aquells els progenitors dels quals han nascut a l’estranger en comparació amb aquells que tant la mare com el pare han nascut a l’Estat espanyol: un 41,8% enfront del 14,7%. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2022 (EJC), elaborada per l’Observatori Català de la Joventut amb col·laboració de diferents universitats catalanes. L’estudi demostra com el gènere, la classe social i l’origen territorial i geogràfic són “circumstàncies que generen desigualtats” entre el jovent.

Dues terceres parts de les persones joves que resideixen al país són nascudes a Catalunya o a l’Estat espanyol, així com els seus progenitors; segons les dades de l’enquesta. En canvi, prop d’un 28% han nascut a l’estranger i gairebé un 8% tenen un o ambdós progenitors nascuts a l’estranger.

Aquests últims són els que es veuen més afectats pel risc de pobresa, amb un 41,8% en el cas dels joves que ambdós progenitors han nascut a l’estranger i en un 27,4% en el cas d’aquells joves on només un dels dos progenitors ha nascut a l’estranger. En canvi, el jovent que té un origen només català o espanyol, té una taxa de risc de pobresa del 14,7%, que es troba molt lluny d’aquells que han nascut a l’estranger i han migrat amb la família (un 38,9%) o d’aquells que han migrat per compte propi (un 32,5%).

En el risc de pobresa dels joves, però, no només hi intervé l’origen geogràfic: la classe social també hi té un paper. Per exemple, aquesta taxa és gairebé el doble entre les persones joves de classe treballadora (un 19,9%), que entre el jovent de classe mitjana assalariada (un 10,4%). Aquests últims, però, són el grup més nombrós en l’enquesta, ja que representen un 48,7% de la mostra, seguida de la classe treballadora (un 37,4%) i de la classe mitjana propietària (13,8%). Tot i això, les dones es troben infrarepresentades als dos extrems.

I és que, precisament, el gènere és un dels altres factors que defineixen en un grau més alt la desigualtat dintre  del jovent. En aquest sentit, tot i la millora del nivell formatiu de les dones joves i de la seva posició en el mercat de treball, el risc de pobresa encara està feminitzat: un 25,9% de mitjana en el cas de les dones, enfront d’un 18,2% pel que fa als homes.

A més, fins i tot en aquestes edats, les dones encara assumeixen més treballs de cura a la llar, ja que són les qui amb més freqüència fan “sempre o gairebé sempre” tasques com cuinar (16%), netejar (24%) o rentar roba (36%). En canvi, els homes joves s’ocupen més de les gestions familiars (26%) i de les reparacions (51%). Tot i això, l’evolució des del 2012 és positiva, ja que les diferències s’han atenuat relativament.

Emancipació, accés a l’habitatge i trajectòries laborals

Una de les dades més preocupants que mostra l’enquesta és que la taxa d’emancipació del jovent ha caigut del 46% el 2012 al 41,5% el 2022. Així, més del 60% dels joves encara viuen amb els pares i la majoria d’aquells i aquelles que s’han emancipat ho fan per viure en parella (un 34% en el cas de les dones i un 23% pel que fa als homes); tot i que també ha guanyat molt terreny l’emancipació en pisos compartits.

Aquest fenomen té diverses explicacions. Per una banda, s’ha produït un canvi en l’estructura del règim de tinença de l’habitatge, que ha fet que en només quinze anys es passi de tenir més de la meitat del jovent emancipat en un habitatge de compra (el 57,3%, enfront del 28,3% que vivia de lloguer el 2007), a què gairebé el 63% del jovent emancipat visqui en un habitatge de lloguer el 2022 i tan sols un de cada cinc ho faci en un habitatge de propietat. Així, segons l’enquesta, un 71% de les persones joves emancipades que viuen en un habitatge de lloguer opta per aquest règim de tinença perquè no es poden permetre comprar un habitatge.

Un altre factor que té a veure amb la disminució de la taxa d’emancipació són les irregularitats de les trajectòries laborals del jovent. Per exemple, aproximadament la meitat de les persones joves tenen trajectòries professionals o tècniques marcades per l’estabilitat, un 20% la té inestable i un 12,3% precària. “Aquestes trajectòries inestables i precàries són especialment comunes entre els joves amb estudis obligatoris o menys, mentre que les trajectòries professionals ho són entre els joves amb estudis universitaris”, detallen a la investigació. Tot i això, els joves nascuts fora de l’Estat són molt menys proclius a tenir una trajectòria lineal d’ocupacions obreres (un 7,8%) que els nascuts a l’Estat de progenitors nascuts al mateix Estat (16,2%).

En aquest sentit, pel que fa a la transició de l’educació al treball, només un 14% té una trajectòria caracteritzada per l’èxit primerenc, mentre que el 28,4% fa la transició cap a una feina precària i el 31,4% ho fa cap a feines de caràcter temporal. Per altra banda, entre les persones joves ocupades i amb estudis postobligatoris, aproximadament dues terceres parts consideren que el seu camp d’estudis s’ajusta molt o força al camp de la seva ocupació, i una tercera part consideren que poc o gens.

No obstant això, l’accés a l’educació mostra una tendència positiva, ja que la proporció de joves de 15 a 34 anys que estudien ha crescut en els darrers deu anys, passant del 35% al 42%. Del jovent que estudia, un 24% ja tenen estudis universitaris i el 65% postobligatoris. El problema, però, és que les possibilitats d’obtenir una titulació universitària estan condicionades per la situació econòmica i l’origen social: només el 5% dels joves en risc de pobresa assoleixen estudis universitaris, una xifra que és sis vegades més gran entre aquells que no es troben en aquesta situació.

L’enquesta conclou, a partir d’aquestes dades, que el perfil més comú del jovent català és el d’un estudiant no emancipat (el qual representa el 31% del col·lectiu), seguit dels ocupats no emancipats (19,8%).