Una de cada sis persones amb ITS bacterianes a Barcelona es tornen a infectar

Redacció

El 17% de les persones que viuen a Barcelona diagnosticades amb una infecció de transmissió sexual (ITS) bacteriana es tornen a infectar. Així ho recull un estudi que analitza les dades de 9.927 persones diagnosticades amb alguna infecció com la sífilis, gonorrea i el limfogranuloma venereum a la ciutat entre el 2007 i el 2018.

L’estudi, publicat per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), destaca que existeix un major risc d’ITS repetides en els joves (menors de 34 anys), els homes que tenen sexe amb altres homes i les dones trans, així com entre les persones amb infecció pel VIH i les que tenen un primer diagnòstic de gonorrea i de limfogranuloma venereum. El treball, liderat per la investigadora Constanza Jacques Aviñó, s’ha publicat a la revista Archives of Sexual Behavior. 

“Per tal d’evitar reinfeccions, s’haurien de reforçar programes de prevenció entre la població jove diagnosticada amb una primera ITS”, afirma Constanza Jacques, qui a més de ser la primera signant de la recerca és també investigadora de la Unitat Transversal de Recerca de l’IDIAPJGol. 

Per tal de millorar aquesta prevenció, Jacques demana la implicació de l’àrea d’educació i dels professionals de la salut en la promoció de programes de salut sexoafectiva, que haurien d’integrar els determinants estructurals i socials que comencen amb l’edat escolar, és a dir, considerar les condicions socials i materials de vida de les persones. 

Més prevalença en persones nascudes a l’Estat 

Tot i que altres estudis fets a la ciutat de Barcelona destaquen una incidència més elevada d’ITS entre la població nascuda a l’estranger, el treball liderat per la investigadora de l’IDIAPJGol mostra que la incidència de les repeticions d’ITS és més elevada entre les persones nascudes a l’Estat. 

Aquest fet, però, té a veure probablement amb el fet que a Catalunya la infecció per VIH està infradiagnosticada entre la població immigrada. D’altra banda, alguns estudis també mostren que la població immigrada s’enfronta a un major nombre de barreres per accedir als serveis sanitaris, experimenta més discriminació i té altres problemes que fan augmentar la seva vulnerabilitat. 

En aquest sentit, Jacques afegeix que les intervencions preventives haurien de considerar les necessitats d’aquesta població des de la perspectiva de la diversitat de les identitats sexuals i de gènere i amb un enfocament antiracista. 

“Conèixer aquestes dades i com gestionar el sexe en el marc del plaer i el risc són reptes importants de cara a professionals i ciutadania general”, conclou la investigadora de l’IDIAPJGol.