Municipis i cooperatives, una aliança per a l’assequibilitat, sostenibilitat i inclusió de l’habitatge en cessió d’ús

Redacció

La promoció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús és una estratègia que beneficia tant als municipis com a les cooperatives. Suposa un benefici per als ajuntaments, ja que permet ampliar el parc d’habitatge de protecció oficial (HPO) de les ciutats i pobles, alhora que afavoreix la proliferació de nous models de lloguer social. A més, beneficia també a les mateixes cooperatives, perquè la col·laboració amb l’administració pública fa que aquest model d’accés a l’habitatge sigui més divers i assequible per als socis i sòcies dels projectes. Aquestes van ser les principals conclusions que es van extreure de la jornada ‘Habitatge i acció social’, organitzada per Sostre Cívic i l’Ateneu Coòpolis el passat divendres al Hub Social de Barcelona, la qual va ser un punt de trobada per a tècnics i càrrecs de diversos ajuntaments de Catalunya per compartir amb les cooperatives d’habitatge els reptes i les possibilitats del model a tot el territori.

La jornada va arrencar amb una ponència inaugural de l’arquitecta de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona (Diba), Lena Vidal Corsà, qui va explicar com funciona la promoció de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a través dels ens locals, així com va presentar els serveis i eines que ofereixen als municipis. Un d’aquests serveis és l’Espai Promovem, el qual és un servei “tècnic-relacional” que permet als ajuntaments interessats a construir o rehabilitar habitatge accedir a assessorament i acompanyament en aquest procés. “Intentem trobar un espai comú on tothom se senti còmode”, va afirmar Vidal Corsà, qui va subratllar que des de la Diba acompanyen als municipis en totes les etapes de la promoció de projectes d’habitatge cooperatiu, des de la planificació i l’estudi de la viabilitat, fins a la licitació, execució i gestió dels projectes.  

L’arquitecta de l’Oficina d’Habitatge de la Diba va deixar clar que “el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús compleix amb l’objectiu de promoció d’habitatge social” i, per aquest motiu, les administracions públiques haurien de “donar llibertat” als projectes d’habitatge cooperatiu perquè defineixin el seu model de convivència i com han de ser els edificis. “Com menys complicacions posem les administracions locals, més fàcil és que el resultat sigui habitatge social i assequible”, va assegurar.  

Pel que fa als reptes als quals s’enfronten les administracions locals a l’hora d’impulsar projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, Vidal Corsà va subratllar que les polítiques d’habitatge municipal “haurien d’estar per sobre de les legislatures”, per permetre desenvolupar estratègies consensuades de promoció d’aquest model d’habitatge. A més, l’arquitecta també va destacar que un dels reptes és adaptar a la realitat dels 311 municipis de la província un model que s’ha pensat molt des de Barcelona i per a la ciutat, i que, de moment, s’està estenent sobretot a l’àrea metropolitana.

Trencar barreres burocràtiques, afavorir l’assequibilitat 

La primera sessió de la jornada es va dedicar a analitzar la diversitat dels projectes d’habitatge cooperatiu que estan actualment en marxa a Catalunya. En aquest sentit, la directora de projectes de Sostre Cívic, Eva Ortigosa, va explicar que en els darrers anys s’han buscat diverses estratègies per desenvolupar projectes molt més econòmics, per tal de garantir que el model sigui assequible i divers. Així, per exemple, als projectes impulsats per Sostre Cívic que a hores d’ara es troben ja en convivència menys de la meitat dels socis i sòcies han nascut a Catalunya i els ingressos de totes les llars són inferiors als 2.000 euros mensuals. “Ens trobem amb situacions de persones que en el 30% dels casos manifesten haver-se sentit discriminades anteriorment amb el seu dret a l’habitatge”, va assenyalar Ortigosa.

Totes les llars en convivència als projectes de Sostre Cívic tenen ingressos inferiors als 2.000 euros mensuals

A aquesta primera sessió també es van presentar diverses experiències de projectes que estan encara en fase de promoció, com són el cas de La Bastida a Vilafranca del Penedès i dels tres projectes que s’estan impulsant a Manresa. “És un model que transforma, perquè la governança de les persones que hi van a viure en un projecte com aquest, quan una decisió no la pren un promotor privat, ho canvia tot i ajuda a transformar la rigidesa de les normatives urbanístiques”, va manifestar la cap dels serveis urbanístics de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Eugènia Martínez Mesa.  

Seguint en aquesta línia, els ponents d’aquesta sessió van destacar que un dels principals reptes amb els quals s’han trobat són les barreres burocràtiques de les administracions locals que s’han de superar per poder impulsar habitatges cooperatius. “Nosaltres hem patit molt el tema de la gestió interna de l’ajuntament, de trencar tabús, trencar barreres i lluitar amb els serveis jurídics i intervenció. És una feina complexa”, va apuntar el cap de servei d’urbanisme de l’Ajuntament de Manresa, Ricard Torres i Montagut.  

Tot i això, la coordinadora de projectes de La Dinamo, Glòria Rubio, va subratllar que s’ha de fer entendre a les administracions que els projectes d’habitatge cooperatiu permeten “recuperar habitatges del mercat privat que s’anaven a vendre a un gran tenidor i que ara passen a ser habitatges de protecció oficial”, com és el cas de La Closca a Lleida. En aquest sentit, Martínez Mesa va assenyalar que als ajuntaments els hi ajuda molt el fet de veure que altres municipis de la seva mida estan impulsant aquesta mena de projectes per treure’s la por i superar els dubtes. “Cal anar superant les dificultats internes que té l’administració per aprofitar els recursos que hi ha al municipi”, va assegurar Rubio.

Una oportunitat per fer habitatge sostenible i inclusiu  

Més enllà de garantir l’assequibilitat i diversitat dels projectes, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també s’enfronta al repte de ser una alternativa social i sostenible a la promoció d’habitatges en el mercat immobiliari. Així, per exemple, els models de convivència que promouen els projectes d’habitatge cooperatiu faciliten que es puguin instaurar comunitats energètiques que contribueixin a un sistema de subministrament energètic més sostenible, just, descentralitzat i eficient. “Les comunitats energètiques són estructures d’organització local i popular que poden servir per satisfer necessitats bàsiques més enllà de l’energia”, va indicar la coordinadora de BATEC, Gaia D’Elia, qui, no obstant això, va deixar clar que “no sempre és assumible per a un projecte cooperatiu d’habitatge afegir-hi la capa de la comunitat energètica”.  

La Xicoira, a Olesa de Montserrat, va permetre recuperar un edifici a mig fer i abandonat per fer-ne 25 pisos cooperatius

Un altre dels eixos on l’habitatge cooperatiu pot ajudar a promoure una convivència més sostenible és la mobilitat. El secretari de Granollers Pedala i membre del consell rector de Sostre Cívic, Benjamí Aguilar, va explicar que un dels objectius que s’hauria de treballar seria el d’incorporar l’eix de la mobilitat des del moment en què es comença a fer el treball de planificació dels grups impulsors dels projectes d’habitatge cooperatiu, per tal de detectar-ne les necessitats i les possibilitats. Així, poden sorgir diverses estratègies, com la implementació de flotes de bicicletes elèctriques per a cada projecte o la possibilitat d’incorporar un vehicle elèctric compartit entre els socis i sòcies.  

Més enllà de la sostenibilitat ambiental, però, els habitatges cooperatius també poden ser una eina útil per a recuperar blocs de pisos a mig construir i que es troben abandonats. Aquest va ser el cas de La Xicoira a Olesa de Montserrat, on es va aconseguir recuperar un bloc de pisos a mig fer, propietat del fons d’inversió Divarian, per fer-ne 25 habitatges de protecció oficial amb espais col·lectius, un local d’ús per a la ciutadania i una terrassa comunitària. “Hem agafat un cadàver urbà i l’hem transformat en un altre model d’habitatge amb un aprofitament del tot sostenible”, va destacar el regidor d’habitatge de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, Marc Serradó, qui va recordar que a molts municipis perifèrics a les grans ciutats encara arrosseguen molts edificis a mig construir que van quedar abandonats després de la crisi del 2008. 

Finalment, els projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també permeten promoure noves formes de convivència que repensin el model de cures de la societat i, més concretament, la forma que tenim d’envellir a les ciutats. Per aquest motiu, s’estan tirant endavant diversos projectes d’habitatge cooperatiu sènior, com és el cas de Can 70, impulsat per Sostre Cívic. Sobre aquest fet, una de les sòcies del projecte Can 70, Anna Corrons, va assenyalar que una de les necessitats que troben els projectes d’habitatge cooperatiu sènior és que les administracions locals estableixin figures de coordinació entre els serveis que atenen específicament la gent gran i aquells que estan destinats a promoure l’accés a l’habitatge. “Si hi ha projectes de gent envellida que vol tenir la sort de viure conjuntament en un habitatge cooperatiu en cessió d’ús, tingueu un referent a on puguin tocar la porta”, va manifestar.

Cooperativisme i administració, una aliança necessària  

La jornada ‘Habitatge i acció social’ va ser un punt de trobada entre les administracions públiques i les cooperatives que estan impulsant projectes d’habitatge, amb la finalitat de convidar als municipis que encara no ho estan fent a tenir en compte el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa real, assequible i sostenible per a ampliar el parc públic d’HPO. “Cal donar suport al cooperativisme en general, perquè és una forma de transformació social i econòmica”, va afirmar la subdirectora general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, Roser Hernández i Gurrera. 

Al mateix temps, però, les cooperatives també han de veure a l’administració pública com una aliada, ja que la seva aposta pels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és imprescindible per al creixement del model. “Les cooperatives hem de poder recolzar-nos en l’administració pública i a la vegada marcar aquestes directrius a nivell de política pública. És imprescindible que l’administració estigui acompanyant-nos”, va concloure el coordinador de creixement de Sostre Cívic, Yabel Pérez.