Les dones exposades a violència de gènere al seu país poden optar a l’estatut de refugiades a la UE

ACN

Una dona exposada a violència de gènere al seu país pot optar a l’estatut de refugiat a la Unió Europea, segons el Tribunal de Justícia de la UE. En una sentència publicada aquest dimarts, el tribunal amb seu a Luxemburg ha aclarit que la directiva europea sobre la protecció internacional s’ha d’interpretar de conformitat amb el Conveni d’Istanbul sobre la violència contra les dones.

Així, estableix que les dones són un grup social que pot ser “perseguit” per raó de sexe i que, per tant, poden obtenir la condició de refugiades si compleixen els requisits. En cas contrari, tindran dret a la protecció subsidiària quan hi hagi una amenaça real de mort o violència contra elles pel mateix motiu.

Així s’ha pronunciat el TJUE arran del cas d’una dona kurda que buscava protecció internacional a Bulgària. Al·legava que la seva família l’havia obligat a casar-se, que el seu marit li havia pegat i amenaçat, i que temia per la seva vida si tornava a Turquia.

Què diu la llei?

La llei europea estableix que els nacionals de països tercers tenen dret a l’estatut de refugiat si estan perseguits per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o per opinions polítiques. Com a alternativa, la protecció subsidiària s’atorga quan hi ha motius per creure que la persona en qüestió s’exposa a un risc real de patir danys greus.

Si bé el redactat de la directiva no inclou explícitament les persecucions per raó de sexe, Luxemburg ha dictat que la categoria de “determinat grup social” s’ha d’interpretar tenint en compte la Convenció d’Istanbul. Per això, el TJUE ha declarat que, per als dos estatus de protecció, es pot considerar que “les dones, en el seu conjunt, pertanyen a un grup social determinat” quan “es constata que, al seu país d’origen, estan exposades pel seu sexe a violència física o mental, inclosa la violència sexual i la violència domèstica”.

“Les dones que rebutgen un matrimoni forçat, quan aquesta pràctica es pugui considerar com a norma social dins de la seva societat, o que transgredeixen aquesta norma posant fi a aquest matrimoni, es poden considerar pertanyents a un grup social amb identitat pròpia al seu país d’origen, si a causa d’aquest comportament es veuen estigmatitzades i exposades a la desaprovació de la societat que l’envolta, comportant la seva exclusió social o actes de violència”, afegeix la sentència del TJUE.