Com facilitar l’aprenentatge als estudiants de l’espectre autista en la universitat

Mercé Barrera Ciurana  Investigadora en formació a l'àrea de Didàctica i Organització Escolar, Universitat Jaume I
Aida Sanahuja Ribés  Professora i doctora de l'àrea de Didàctica i Organització Escolar, Universitat Jaume I
Odet Moliner García  Professora titular de l'àrea de Didàctica i Organització Escolar, Universitat Jaume I

La diversitat d’estudiants a les aules universitàries és una realitat cada vegada més freqüent. Aquestes institucions han de garantir els principis d’equitat i inclusió per a tot l’alumnat. Però realment són espais inclusius?

Hem preguntat als docents universitaris i les seves respostes indiquen que no es consideren prou formats en qüestions de diversitat. Aquesta percepció s’intensifica quan parlem d’estudiants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). En preguntar la seva reacció quan se’ls comunica que tenen un estudiant amb aquest trastorn en classe un dels professors va expressar:

“Doncs jo diria socors, socors! Perquè és un tema per al qual jo no em considero prou preparat”.

Per tant, la formació del professorat és un aspecte crucial a tenir en compte. Però quin tipus de formació? Identifiquem que el professorat necessita exemples i guies sobre casos específics i no tant continguts genèrics i teòrics sobre el TEA. En aquest sentit, també demanden poder comptar les seves experiències i rebre orientacions pràctiques sobre aquestes.

Un aprenentatge flexible per a docents i alumnes

El Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA) busca flexibilitzar l’ensenyament oferint diferents opcions per a motivar a l’alumnat, perquè puguin expressar-se i perquè puguin percebre la informació d’acord amb les seves preferències. Encara que ja existeixen evidències sobre els seus beneficis per a la participació i aprenentatge de l’alumnat amb TEA, encara és un repte implementar aquesta visió en la universitat.

Per aquestes raons hem posat en marxa el projecte Encuentros. Prácticas Inclusivas basadas en el DUA para la inclusión del alumnado con TEA en la universidad. A través d’ell, docents, estudiants, personal especialitzat en inclusió de la universitat i de l’associació TEAcast han pogut reunir-se i compartir experiències i necessitats.

Consells de i per a alumnat amb TEA

Al llarg de les quatre trobades, definim tres àrees bàsiques de treball (docència, implicació de l’estudiantat i protocols de la Unitat de Diversitat i Discapacitat) i en diàleg permanent de tots els participants plantegem les necessitats i preocupacions més freqüents.

Finalment elaborem un document amb consells per a facilitar l’aprenentatge dels joves de l’espectre autista com afavorir un entorn estructurat, proposar tutories a aquest alumnat, proporcionar la informació mitjançant diferents canals: oral, escrit, imatges, etcètera.

Els dos estudiants van ser una peça fonamental en aquesta sessió, perquè van complementar aquesta informació amb les seves pròpies vivències sobre què els facilita o limita l’aprenentatge en la universitat. Un clar facilitador per a aquests semblen ser els exemples a l’hora de fer les tasques:

“Una de les coses que més m’ajuda a l’hora d’entendre un exercici o les tasques són quan en les instruccions de la tasca posen un exemple perquè m’ajuda a visualitzar el que és el resultat final”.

D’altra banda, una barrera ressaltada per aquests estudiants és l’absència de retroalimentació durant l’assignatura per a progressar:

“En alguna assignatura fèiem els exercicis en classe i els lliuràvem. No teníem feedback fins al cap de l’examen i en aquests casos sí que ens costava saber com millorar”.

Quant a les estratègies metodològiques que podrien beneficiar a aquest alumnat, destaquen l’aprenentatge cooperatiu o l’aprenentatge per projectes.

Una reflexió molt important al final de les trobades ha estat comprendre que no existeix un estudiant amb TEA igual a un altre. Cada estudiant, amb o sense “etiqueta”, és diferent de la resta. Per això, és fonamental variar les metodologies que utilitzem a l’aula. O és que a tots ens agrada treballar de la mateixa manera tot el temps?

El valor del diàleg i la reflexió conjunta

El projecte ha conclòs amb la valoració dels participants. En general, les seves percepcions sobre la iniciativa han estat positives. Per exemple, dos dels professors van comentar el següent:

“Són temes importants: no sols per a incloure millor a aquesta mena d’alumnat, sinó per a reflexionar i millorar constantment en la docència”.

“Ha estat molt útil la intervenció dels estudiants, que m’han fet comprendre millor la seva situació i perspectiva, i la dels experts de l’associació TEAcast, que ens ha acostat al món de les persones amb TEA”.

Els resultats mostren que el professorat està predisposat a participar i té un creixent interès per millorar la docència des d’una perspectiva inclusiva.

El següent pas del nostre projecte serà fomentar la reflexió del professorat entorn de les seves pròpies pràctiques, identificant els punts forts i els aspectes a millorar. Això suposarà un bon punt de partida perquè el professorat dissenyi, amb assessorament, un pla d’acció per a implementar en les seves assignatures des de la mirada del Disseny Universal d’Aprenentatge. Aquest enfocament no sols beneficiarà l’alumnat amb TEA, sinó també a tot l’alumnat universitari.

La diversitat de veus que reflexionen sobre la inclusió en la universitat són una clara palanca per al canvi. Esperem poder continuar afavorint espais que serveixin com a punt de trobada per a construir entre tots el coneixement i aconseguir experiències universitàries més inclusives.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)