Les dones migrades treballadores de la llar i les cures, en la diana de la discriminació i l’explotació laboral

Redacció

Prop de 200.000 dones treballadores del sector de les cures i la llar a l’Estat espanyol no tenen contracte de treball. Del total d’afiliacions al Règim de l’Ús de la Llar, el 16% són dones migrades. La bretxa salarial per nacionalitat espanyola-estrangera en dones és del 37%. Així mateix, les dones migrades que treballen al sector es veuen exposades a multitud de vulnerabilitats, tenen més risc de patir violència sexual i de ser discriminades i explotades, tal com denuncia un document diagnòstic elaborat en el marc del projecte Espais per a l’Empoderament i l’Acció (SEA per les sigles en anglès), que analitza les vulneracions de drets que pateix aquest col·lectiu i insta a les autoritats i els agents clau a millorar l’accés d’aquestes treballadores als seus drets. 

El document ha sigut elaborat en el marc del projecte SEA, el qual té com a objectiu la prevenció de l’explotació, les violències i les discriminacions múltiples que pateixen les dones treballadores migrades en situació de vulnerabilitat en el sector de les cures. Hi formen part les entitats AMALGAMA, SEDOAC (organitzacions de dones migrades autoorganitzades), Fundación de Solidaridad Amaranta, SICAR.cat i el Proyecto Esperanza. 

Exposades a l’explotació laboral, el treball forçós i la tracta 

El document analitza com les dones migrades en el sector de la llar i les cures obtenen uns ingressos molt inferiors als de les persones autòctones, especialment en el cas de les procedents de països no comunitaris, i la seva exposició al risc de desocupació és, així mateix, molt superior, el que es tradueix en un nivell més baix de cobertura de la protecció per desocupació. Aquest col·lectiu es veu exposat, amb major freqüència, a situacions laborals o contractuals desfavorables, com la temporalitat, el temps parcial involuntari o la sobrequalificació.  

Segons el document del projecte SEA, aquestes treballadores sovint viuen situacions d’explotació laboral. Es veuen obligades a fer hores extraordinàries sense remuneració ni cotització, se’ls impedeix l’accés a una baixa mèdica, se’ls obliga a treballar en vacances, pateixen assetjament laboral, reben un salari inferior al que correspon i no se’ls dona d’alta en la Seguretat Social o se’ls dona a menys hores de les que realment treballen, entre altres situacions. 

Aquest factor de vulnerabilitat s’agreuja encara més en casos de treball d’interna. La mitjana de la seva jornada efectiva de treball se situa en les 45 hores setmanals. Malgrat aquesta xifra, el document assegura que hi ha un gran percentatge d’aquestes treballadores que declara tenir jornades molt més llargues. Més d’una de cada deu treballa més de 61 hores setmanals i el 7,4% més de 71 hores, asseguren. 

El projecte SEA denuncia que les treballadores de la llar també són més vulnerables a ser víctimes de treball forçós i tracta. Moltes d’elles, detalla el document, han sigut enganyades sobre la naturalesa del treball, les condicions salarials i de treball, viuen en règim intern amb una família, dormen en un espai compartit o inapropiat que els impedeix la privadesa, tenen limitada la seva llibertat de moviment, no disposen de dies de descans, sofreixen aïllament, no tenen contracte laboral o són objecte d’insults, abusos o violència. 

Les vulneracions de drets conseqüència de l’explotació laboral produeixen un greu impacte en les treballadores, com la deterioració de la seva salut mental, l’aïllament, l’aparició de malalties físiques i mentals produïdes per l’estrès, el risc de pèrdua de treball, l’augment de l’accidentalitat o la disminució de la productivitat. 

Víctimes de discriminació, racisme i violència sexual 

D’altra banda, segons alerten les entitats impulsores d’aquest document, les treballadores del sector de la llar i de les cures pateixen sovint discriminació, estigmatització, racisme i xenofòbia que deriven en humiliacions i tractes degradants. El document posa de manifest com aquesta violència es pot exercir de moltes formes simultàniament. “És fonamental aplicar una mirada interseccional en parlar de discriminació que ens serveixi per a analitzar i veure com s’articulen aquestes posicions i característiques entre si, i per a identificar les discriminacions múltiples que sofreixen les persones, així com el mode en què aquestes es relacionen i reforcen entre si”, constata. 

La situació administrativa irregular situa a aquestes treballadores en una situació de desprotecció institucional i precarització que les fa més vulnerables a aquestes vulneracions de drets, i també les exposa a l’assetjament i la violència sexual en l’àmbit laboral. Degut a la falta de recursos econòmics, les dones poden acabar sotmetent-se a abusos per por de ser acomiadades, denunciades o deportades. Això se suma a què en moltes ocasions no tenen un teixit social articulat i una xarxa de suport. A banda, sovint desconeixen els seus propis drets i procediments de denúncia. També cal tenir en compte la desconfiança en el sistema jurídic i policial espanyol. 

Recomanacions per fer realitat l’accés als drets  

Per to això, el document del projecte SEA inclou una sèrie de recomanacions dirigides a les autoritats i administracions públiques perquè aquestes actuen per fer efectiu i real l’accés als drets de les treballadores de la llar i les cures.

S’insta a aquestes a realitzar accions de conscienciació i sensibilització sobre la realitat de les dones migrades al sector de la llar, millorar l’accés a la informació per facilitar la gestió de tràmits, garantir l’accés a una atenció personalitzada i a una denúncia segura, facilitar el procés de contractació, i garantir la seguretat a la feina de la llar i les cures. Així mateix, recomanen que les organitzacions de dones migrades, la seva experiència viscuda, i les seves aportacions, siguin preses en compte i estiguin al centre de totes les actuacions adreçades a abordar aquesta realitat.