La bretxa salarial entre homes i dones es dispara a partir dels 35 anys i s’enfila fins al 23% als 45

ACN

UGT de Catalunya ha avisat que la bretxa salarial entre homes i dones s’accentua notablement a partir dels 35 anys, coincidint amb l’arribada de la maternitat i la necessitat d’una major conciliació. Així, la diferència salarial entre ambdós sexes se situa en el 20,04% entre els 35 i els 44 anys i en el 23,45% entre els 45 i els 54 anys.

Són dades de l’informe ‘Els rols socials determinen encara avui la bretxa salarial de gènere a Catalunya’, amb xifres del 2021. En termes generals, els resultats revelen que els homes van tenir sous un 19,85% més elevats, i, de mitjana, les treballadores van cobrar 6.197 euros menys anualment, 516 mensuals menys. El document també mostra que el sexe masculí va percebre un 30% més en complements salarials.

Segons Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació del sindicat, apunta que per primera vegada des de 2017, les dades mostren un canvi de tendència. Així, enlloc de reduir-se, la bretxa ha pujat un 0,16% respecte el 2020.

Paral·lelament, ha indicat que s’ha detectat que la distància salarial s’eixampla a partir dels 35 anys, coincidint amb l’edat reproductiva i les necessitats de conciliació, que segons els rols de gènere imposats socialment estan associats a les dones. “Aquest fet fa que moltes dones passin a reduir la seva jornada, a estar parcialment ocupades o bé desapareguin del mercat laboral durant un temps”, ha comentat Gajardo. Així, de mitjana, els homes d’entre 35 i 44 anys cobren un 20,04% més que les dones i un 23,54% més quan la franja d’edat analitzada és la que va dels 45 als 54 anys.

Alhora, el treball apunta que mentre la taxa d’ocupació sense fills és similar entre els homes (77,90%) i les dones (75,60%), la distancia augmenta significativament quan s’introdueixen els menors d’edat en l’equació: els percentatges passen a ser del 89,40% i del 70,40% respectivament.

En aquest sentit, la secretària d’Igualtat i Formació del sindicat ha explicat que “els permisos remunerats són agafats de forma indistinta per els dos sexes” però ha afirmat que “en quan aquests penalitzen és la dona la que surt del mercat laboral”. Segons l’informe, el 92,14% de les excedències no remunerades de 2021 les van agafar les dones i només el 7,86%, pares o progenitors diferents de la mare biològica.

D’altra banda, Gajardo ha exposat que segons dades de l’EPA, a Espanya l’any 2018, d’entre les dones de 18 a 64 anys, un 84,65% va reduir el nombre d’hores treballades per a la cura de filles o fills. Entre els homes, la xifra va ser d’un escàs 15,33%.

Bretxa del 30% en el cas dels complements salarials

A Catalunya, l’any 2018, el salari base mensual que van cobrar les dones va ser un 15,1% inferior al dels homes per les causes abans esmentades: ocupacions amb sous més baixos, menys hores treballades per conciliar, etc. En aquest sentit, ha explicat que la bretxa en el cobrament de complements salarials va ser del 30,34%, el doble que la bretxa en el salari base. Les dones van percebre, de mitjana, 422,36 euros al mes en complements salarials, mentre que per aquest mateix concepte els homes van cobrar 606,30 euros.

Gajardo ha assenyalat que les dones no reben tants complements com els homes i ha considerat que cal introduir una “perspectiva de gènere” en aquest àmbit perquè la majoria de vegades aquests plusos estan associats a feines masculinitzades: “Sovint fan referència a perillositat, aixecament de pes o toxicitat i no es tenen en compte les habilitats, les capacitats i altres característiques que tenen les feines majoritàriament ocupades per dones”, ha indicat.

Per la responsable d’Igualtat del sindicat “molts altres complements també estan associats a la presència al lloc de treball”. En aquest sentit, ha opinat que “la conciliació en dificulta l’accés”. També ha afirmat que el pagament en concepte d’hores extraordinàries és un 66,55% superior en els homes: “Es tracta d’un tema social i dels rols que s’han assumit i que fan que les treballadores prioritzin les tasques de cures”, ha indicat.

Més contractes parcials en les dones

Les dades també evidencien que el tipus de jornada és diferent per a les dones i els homes que treballen a temps complet (bretxa del 13,19%) i a temps parcial (bretxa del 5,85%), atès que la parcialitat és una característica típica de les dones i per això la bretxa és menor. Segons Gajardo, vuit de cada deu contractes a temps parcials van ser signats per una dona.

Per altra banda, segons UGT, la bretxa salarial entre dones i homes d’acord amb el nivell d’estudis se situa en el 22,17% de mitjana. Amb tot, en persones sense estudis la bretxa és d’un 35,15%, d’un 34,70% amb educació primària, i d’un 27,28% amb educació secundària. La secretària d’Igualtat, ha remarcat la necessitat de reduir aquests indicadors i ha alertat que en el cas de la Formació Professional (FP) les diferències són “alarmants” perquè la distància s’amplia fins el 30,59%. “Tenim una FP totalment segregada vocacionalment en què les dones estan en sis famílies professionals concentrades, les que estan relacionades amb tasques de cura, serveis socioculturals i imatge personal”, ha afirmat.

Menys directives

D’acord amb dades de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE), l’any 2023 a l’Estat el percentatge de dones i homes en la presidència i en el conjunt de consells d’administració de les empreses que formen part de l’IBEX-35 va ser de l’11,8% i del 39,40% respectivament. El 2015 era només d’un 8,8% i d’un 18,7% respectivament.

Si es té en compte la categoria professional, el treball d’UGT conclou que un 16,60% dels càrrecs directius els ocupen les dones, mentre que el 83,40% restant correspon a homes. Pel que fa als comandaments inferiors, el 35,80% corresponen a homes i el 64,20% a dones. El grau d’empleat està format per un 45,90% de treballadors i un 54,10% de treballadores.

L’ocupació segons el sector d’activitat es reparteix de forma diferent segons el sexe. A Catalunya el 2022, la construcció, l’agricultura i la indústria són sectors fortament masculinitzats, el 92,44%, el 83,80% i el 68%, respectivament, estan ocupats per homes. En el sector de serveis, la presència femenina arriba al 55,18%. Segons UGT “es produeix segregació horitzontal, en què els homes es concentren en diferents sectors productius i sectors millor remunerats, i les dones en sectors menys valorats i remunerats”.

Poc reconeixement de les treballadores essencials durant la covid

Pel que fa a la bretxa salarial segons el sector d’activitat, a Catalunya el 2021 la diferència més gran es trobava en els serveis, amb un 19,70%, en què el salari brut anual mitjà entre homes i dones va ser de 30.851 euros i de 24.774 euros, respectivament. En canvi, en la construcció la bretxa era la més baixa, d’un 18,13%.

Betty Costa, responble d’igualtat de la FeSMC de Catalunya, ha assegurat que “les dones treballen tradicionalment en sectors d’activitat i ocupacions altament feminitzades i alhora menys valorades i remunerades al mercat laboral”. En aquest senti s’ha expressat Ivette Barrachina, responsable d’Igualtat de la UGT Serveis Públics, ha dit que s’està treballant per revertir aquest fet. A més, ha recordat que “les professionals d’aquests àmbits van ser les que van liderar els sectors essencials durant la pandèmia” i ha lamentat que aquestes dones no hagin tingut “una millora de les seves condicions salarials”.

També ha criticat que les empreses privades no estiguin aplicant de forma adequada la revisió del Salari Mínim Interprofessional, sinó que estiguin apostant per “apujar el sou base i fer ajustos en els complements”. Així mateix, UGT ha reclamat un millor accés a les dades per poder aportar un anàlisi més acurat de la situació real del mercat de treball.