Una dieta poc saludable augmenta el risc de desenvolupar depressió

Bruno Bizzozero Peroni  Investigador postdoctoral, Universidad de Castilla-La Mancha

Des de fa alguns anys, la prevalença dels trastorns depressius està augmentant a tot el món i representa un creixent problema de salut pública. Segons estimacions recents, el 4% (280 milions) de la població mundial abans de la pandèmia patia algun tipus de trastorn depressiu, xifra que supera amb escreix les reportades en 1990 (3%, 180 milions). És més, amb la pandèmia, es van sumar almenys 53 milions de casos addicionals de depressió major.

Aquests trastorns depressius poden tenir un impacte significatiu en el benestar general, deteriorant el funcionament físic i psicosocial dels individus.

Hi ha remei? Podem reduir aquestes xifres? És clar que frenar l'accelerat ritme de vida, combatre l'estrès, evitar l'aïllament social o potenciar el contacte amb la naturalesa ens ajuda. No obstant això, hi ha un altre factor que no solem tenir en compte quan pensem a prevenir la depressió: la dieta.

Què és una dieta inflamatòria i com es relaciona amb la depressió

En els últims anys, els comportaments relacionats amb l'estil de vida com la dieta han rebut una atenció especial com a estratègies factibles de la vida diària per a prevenir la depressió. Però tenim clar quina dieta és adequada i quina no per al nostre estat d'ànim?

L'augment mundial de l'adopció d'hàbits alimentaris poc saludables (i sedentaris) ha generat un desafiament global a gran escala que altera l'equilibri energètic i l'accessibilitat a aliments naturals que són fonts importants de nutrients saludables al llarg de la història de la humanitat. Em refereixo a fruites, fruita seca, verdures i cereals integrals. Això ens ha allunyat d'un dels patrons alimentaris òptims per a la salut amb major evidència científica: la dieta Mediterrània, emmarcada en una tradició culinària intercultural mil·lenària.

En el seu lloc, tendim a adoptar dietes subòptimes en les quals abusem d'aliments ultraprocessats amb alts nivells de sodi, sucres afegits i greixos trans. Amb un perill important, i és que la ingesta excessiva d'aquesta mena d'aliments fa que el nostre sistema immunitari innat alliberi citocines proinflamatòries que, entre altres coses, augmenten la incidència d'uns certs tipus de càncer, síndrome metabòlica, diabetis de tipus 2, malalties cardiovasculars, malalties neurodegeneratives i depressió.

Una resposta inflamatòria normal del cos humà es caracteritza per un augment temporalment restringit de l'activitat inflamatòria quan existeix una amenaça, i que es resol una vegada que l'amenaça ha passat. Per contra, quan adoptem de manera regular hàbits alimentaris poc saludables sofrim una inflamació crònica sistèmica de baix grau, que acaba provocant alteracions importants en tots els teixits i òrgans, i, finalment, augmenta el risc de patir diferents malalties no transmissibles.

La probabilitat de desenvolupar depressió es duplica

Per a confirmar si hi ha una relació directa entre l'adherència a un patró dietètic proinflamatori i el risc de desenvolupar depressió, hem realitzat un estudi longitudinal amb 3.206 adults majors espanyols sense depressió a l'inici, avaluant la influència de la dieta durant tres anys de seguiment. El potencial inflamatori de la dieta el calculem a partir de l'Índex Dietètic Inflamatori, un algorisme de puntuació basat en l'impacte de diferents paràmetres dietètics (aliments, nutrients i altres components de compostos bioactius) sobre sis biomarcadors inflamatoris (proteïna C reactiva, interleucina-6, interleucina-1β, interleucina-4, interleucina-10 i factor de necrosi tumoral-α).

Així vam poder determinar que, els qui es van adherir a una dieta proinflamatòria basada en un consum elevat de carbohidrats, greixos trans, greixos saturats, i colesterol van reportar una major incidència de depressió al llarg del seguiment de l'estudi. Específicament, els participants amb la dieta inflamatòria més alta van registrar el doble de probabilitats de desenvolupar depressió que els participants amb una dieta antiinflamatòria, basada en un consum regular de diferents nutrients i components bioactius com a fibra dietètica, vitamines A, D i E, àcids grassos omega 3, betacarotè, zinc, magnesi i seleni. Tots ells paràmetres dietètics presents en aliments com a fruites, verdures, llegums, pèsols, fruita seca, peixos, mariscos i cereals integrals, entre altres.

Si bé es necessita continuar investigant al llarg de tota l'edat adulta per a establir conclusions més sòlides, aquests resultats indiquen que els hàbits alimentaris poden influir significativament en la salut mental dels adults grans. I que faríem bé de començar a considerar la dieta com un element modificable que podria impactar positivament en la prevenció de la depressió.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)