‘Jo et cuidaré’, el conte fet al Raval per acompanyar infants que han patit un desnonament

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Com acompanyar als infants que estan vivint un procés tan traumàtic com un desnonament? Cal explicar-los tot el que està passant d’entrada? Es tenen en compte les seves necessitats en uns moments tan durs i en els quals la família té tantes preocupacions?

Aquestes i altres qüestions que afecten directament nens i nenes i adolescents que estan a punt de perdre casa seva, o que ja l’han perdut, són el fil argumental del llibre Jo et cuidaré, un conte infantil impulsat des del Centre de Serveis Socials del Raval Sud i que ha comptat amb la participació de deu famílies del Raval que han patit un desnonament o que encara estan vivint tot el procés. Escrit per Anna Manso i il·lustrat per Teresa Herrero, el conte —que es pot descarregar i està traduït al castellà, urdú, tagal, àrab i bengalí— narra el dramàtic procés que viu una nena del Raval i la seva família que estan a punt de perdre casa seva.

“Vam adonar-nos que els infants de les famílies desnonades que ateníem quedaven invisibilitzats”, apunta Pau Gil, tècnic de suport a la direcció del Centre de Serveis Socials Raval Sud, espai que ha impulsat la iniciativa junt amb les famílies que atenen. Així, explica Gil, hi havia famílies que no explicaven els seus fills el que estava passant, però els passaven l’angoixa. “D’altres que ho explicaven i llavors no sabien gestionar aquesta angoixa”, relata. Per això, des del centre i a petició de professionals i famílies, van voler fer quelcom per acompanyar un procés tan dur com un desnonament.

En primer lloc, van crear una comissió d’acompanyament a infants, adolescents i joves en la qual participen educadores dels centres escolars públics del barri, així com professionals dels centres oberts i de salut del barri, i també dels Equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA), i les tècniques del Servei d’intervenció en situacions de pèrdua d’habitatge i ocupacions (SIPHO), de l’Ajuntament de Barcelona.

El llibre aplega les veus de les famílies afectades per processos de desnonament al Raval

A partir d’aquí, van pensar que fer un conte, que recollís els neguits i la mirada dels infants, podria servir a professionals i famílies a explicar tot el que suposa viure un fet tan dolorós com és perdre casa teva. I a més a més, volien que el conte aplegués les veus de les famílies afectades, i per això Jo et cuidaré s’ha anat articulant a través de sessions de treball en les que han participat professionals, autora, il·lustradora i mares i pares, on es recollien totes les vivències, neguits i pors que es donen en un desnonament, i on les famílies van expressar quines eren les qüestions que calia visibilitzar, com la lluita veïnal a favor de l’habitatge digne, les cures, el trasllat a la pensió, o la tristesa amb la qual s’enfronten els infants a tot això. 

“Les famílies ho passen molt malament. És una situació que no hauria d’existir i no volíem fer un conte com si això fos normal... Però és veritat que passa, i els infants ho pateixen molt, perquè els hi treuen del seu context, van a viure a una pensió on no tenen espai per jugar... Per això volíem plasmar com viu l’infant tot aquest drama”, destaca Alba Cid, treballadora social a Serveis Socials del Raval Sud, i que és part de l’equip que ha donat forma al conte, que en tot moment defineixen com una “construcció col·lectiva del barri”. Segons el Centre de Serveis Socials Raval Sud, tot i que depèn de la temporada, cada setmana hi ha entre tres i quatre desnonaments al barri de mitjana; una xifra que pot enfilar-se a vuit en temporades amb moltes execucions. El Raval, de fet, és el segon barri de Barcelona que més desnonaments pateix després de Ciutat Meridiana.

Per a Anna Manso, escriptora del conte, una de les qüestions que calia destacar en aquesta història era la implicació i lluita d’aquestes famílies que es veuen abocades a un desnonament. “Elles volen el millor pels seus fills, i lluiten i s’hi deixen la pell. Calia mostrar aquesta defensa de la dignitat en la història, pares i mares que no es rendeixen i que malgrat tot mantenen la seva voluntat de cura i amor amb els seus fills”, explica la reconeguda escriptora especialitzada en novel·la infantil i juvenil.

Per a Manso, també era important que el llibre se centrés en el fet que l’infant no se senti estrany per estar vivint una situació com aquesta. “Que pugui entendre que no és normal patir un desnonament, però alhora que entengui que li passa a molta gent. I que és tan digne que també s’escriu una història. Als infants se’ls hi pot explicar tot”, agrega l’escriptora. 

Donar suport a l’infant i les famílies “respectant els seus ritmes”

Una de les qüestions primordials davant d’un desnonament és atendre les necessitats de les famílies i els infants, i acompanyar-les “respectant els seus ritmes”, assenyala Maria Casalà, educadora social a l’escola Ruben Dario, ubicada al barri, qui també ha participat de forma activa en el conte. “Els infants poden tenir diferents necessitats. Des d’on aniran a viure, o on guardaran les joguines o la Play”, diu l’educadora, fent èmfasi en què cal tenir present que cada família és molt diferent, però que totes tenen molta angoixa i pateixen molt per com viuen el procés els seus fills i filles. “No saben si és millor dir o no als seus fills el que està passant, o si han d’estar o no el dia del llançament”, agrega.

En aquest sentit, recorda, els professionals socials sempre recomanen a les famílies que el dia del llançament del pis els infants vagin a l’escola de manera normal, perquè puguin estar en un espai segur i perquè tant les tutores com les professionals socials dels centres els puguin fer costat. “Estar present al llançament no els aporta més que angoixa. Sempre que tinguem el consentiment de la família, és millor que estiguin a l’escola o en un espai protegit. També, cal facilitar-los un lloc segur on puguin deixar els seus objectes. Això els reconforta molt”, indica l’educadora.

“Una llar és l’espai segur durant la infància. Si no en tenen, no pots estructurar l’infant”, afirma Maria Casalà, educadora social 

Casalà incideix en què a les escoles del Raval hi ha infants que sempre han viscut a una pensió, o en una habitació rellogada. “No saben el que és tenir una casa, i una llar és l’espai segur durant la infància. Si no en tenen, no pots estructurar l’infant, i això té unes conseqüències”, adverteix l’educadora, qui reconeix que la feina dels professionals dels serveis socials arriba fins on pot. “Nosaltres posem tiretes”.  “El que està a les nostres mans és com podem acompanyar-les, però la solució passa per més voluntat política”, reafirma Alba Cid, del Centre de Serveis Socials Raval Sud.

D’altra banda, segons adverteixen les professionals socials, l’escola és un espai en el qual normalment es pot detectar ràpid quan un infant està patint per un cas de desnonament. “Veus que l’infant està inquiet tot i que a vegades no ho verbalitza”, assenyala Casalà, qui també creu que cal tenir en compte que la crisi de l’habitatge no només es viu de forma individual, sinó que també afecta a tot l’alumnat: “T’arriben els nanos parlant del tema, han vist les BRIMO al matí als carrers, i has de treballar amb ells tota la incertesa que es viu”, agrega l’educadora, qui també recorda que un procés de desnonament és molt llarg i que l’angoixa sostinguda en el temps té un “impacte molt fort” en la canalla. 

Per això mateix, les escoles seran uns dels espais en els quals es farà servir el conte com a eina per abordar els desnonaments en infants. Es faran tallers de contacontes a nou centres escolars del barri, i també als centres oberts. D’altra banda, el conte també conté una guia d’acompanyament per a professionals i famílies, realitzada per una mestra d’una escola del Raval. A banda, des del Centre de Serveis Socials Raval Sud ja estan explorant com exportar aquesta nova eina a altres barris i ciutats catalanes on també, malauradament, els desnonaments s’han convertit en una realitat crua que supera qualsevol ficció.