Entitats socials alerten d’un mercat laboral “no inclusiu” que aboca dones a la precarietat: “Ho tenen molt difícil”

ACN

Dones “allunyades” del mercat laboral, amb treballs precaris o amb dificultats perquè es reconeguin formalment els seus estudis i experiència. Són alguns dels casos que arriben a les portes d’entitats com Creu Roja i Càritas, que treballen per superar “barreres”, orientar les usuàries i facilitar la seva inserció. Durant el 2023, per exemple, Creu Roja ha atès 8.324 dones en l’àmbit de l’ocupació, fet que representa el 60% de persones ateses. Tant aquesta organització com Càritas ofereixen formació, orientació i acompanyament per apropar-les al mercat i ajudar-les a trobar una feina. Esther Juan, coordinadora de projectes d’Ocupació a Creu Roja, reconeix que les dones ho tenen “molt difícil” per a un mercat laboral que no és “inclusiu”.

Durant el 2023 la Creu Roja ha atès 210.047 dones a Catalunya, el 54% del total d’usuaris atesos. De les persones en situació d’extrema vulnerabilitat, una de cada dues persones ateses ha estat una dona. En total, 81.422 dones de les 158.143 persones ateses. És a dir, el 51%.

A Càritas Barcelona les dones representen el 60% del total de persones ateses (més de 15.000 segons dades del 2022) i un 24% de les llars ateses són monoparentals, majoritàriament encapçalades per dones. En molts casos han d’acceptar feines sense contracte per conciliar els horaris amb la cura dels fills i no poden optar a treballs decents, cosa que les fa sentir desprotegides, sense oportunitats laborals. En aquest sentit, gairebé vuit de cada deu dones acompanyades per Càritas no tenen feina.

L’entitat lamenta que hi hagi empreses que necessiten cobrir vacants i alhora coneguin casos de dones amb estudis i carreres universitàries que no poden exercir perquè els costa diners i molt de temps homologar el títol, i veuen més ràpida la via per obtenir un certificat professional. “És talent que l’economia catalana està perdent, també”, apunta Desireé Garcia, responsable del Programa de Formació de Càritas.

Segons ella, l’equitat en el món laboral és un “pèndol”, ja que de vegades sembla que s’assoleix, però quan ve una crisi, diu, tornen les inèrcies de desigualtat. “Si a més ets migrada i no tens xarxa familiar, encara et penalitza més”. Per tot plegat, conclou que encara queda “un llarg camí”.

El cas de la Sherly

Una de les usuàries que fa poc ha arribat a Càritas és la Sherly, una noia de 29 anys que va arribar des del Perú a Barcelona ara fa vuit mesos amb la seva filla. Tot i que té estudis en Psicologia i un títol de comptabilitat, es troba en situació irregular, fet que l’obliga a treballar sense contracte algunes hores cuidant una persona gran. “Ha estat un canvi”, reconeix. “Soc una persona que m’adapto fàcilment a les situacions i aprenc molt de cada cosa nova que arriba a la meva vida”, afirma.

Desireé Garcia explica que les dones amb fills, migrades i en situació irregular topen amb més “barreres”. “Ens trobem múltiples barreres i si aconsegueixen entrar al mercat laboral és amb economia submergida o amb parcialitat i en sectors mal pagats”, diu. A més, en general les dones topen amb una “triple precarietat: més atur, més precarietat i sous més baixos”.

La Sherly és família monoparental, té una filla d’11 anys i viu amb ella i la seva mare en una habitació en un pis compartit. Per conciliar no es pot permetre agafar feines a jornada completa. “És complicat”, admet. Així, en aquests moments treballa algunes hores cuidant una persona gran. Sovint, explica, aquesta mena de feines busquen personal que pugui viure amb la persona i cuidar-la les 24 hores, però ella no s’ho pot permetre perquè té una filla petita.

Per això, explica Garcia, des de Càritas no només treballen perquè la persona “s’empoderi” i reconegui les barreres existents al mercat, sinó que també treballen la part comunitària perquè pugui teixir una xarxa que li permeti, més endavant, optar a una jornada completa.

Des del punt de vista laboral, treballen per identificar quines són les fortaleses de la persona o si li manca alguna cosa per poder treballar. La Sherly, per exemple, fa tot just dues setmanes que va acudir a Càritas i aquí l’estan ajudant a millorar el seu currículum, explicar-li informació bàsica sobre el món laboral i els tràmits d’arrelament, així com orientar-la i acompanyar-la. El seu objectiu ara és poder regularitzar la seva situació i trobar una feina a temps parcial. “La dona és guerrera i forta”, es recorda a ella mateixa.

“Ho tenen molt difícil”

Esther Juan, coordinadora de projectes d’Ocupació a Creu Roja, reconeix que les dones “ho tenen molt difícil per a un mercat laboral que no és un mercat on predominin les competències i el talent, que és no inclusiu i on augmenten les escletxes”.

Segons comenta Juan, la majoria de les dones que atenen presenten un perfil amb una vulnerabilitat que fa que estiguin “allunyades” del mercat de treball. La franja d’edat predominant és entre els 30 i els 55 anys, i sis de cada deu són dones migrades. Juan assenyala que sovint són dones que arriben a Creu Roja perquè no tenen feina o bé estan en un mercat laboral informal on les condicions són precàries i no ho tenen fàcil per sortir d’una situació que les fa vulnerables.

També es troben amb casos en què les dones estan encara en una situació d’homologació de títols, regulant la situació administrativa o bé amb dones que tenen una experiència laboral però no un reconeixement.

Per això, l’organització treballa per aixecar “barreres” i facilitar la igualtat “efectiva”. Des de l’entitat detecten quines són les condicions de vulnerabilitat, és a dir, quins són els factors que fan que es trobin en un context de “desavantatge social” i desigualtat d’oportunitats. A partir d’aquí, s’elabora un pla individual d’intervenció, que és el full de ruta que marcarà quines activitats pot fer la usuària per millorar les opcions de trobar una feina.

“Oferim orientació laboral, coneixement del mercat laboral, accions de formació capacitadora...”, diu la coordinadora. Per exemple, aquesta setmana hi ha un grup de persones que es preparen per poder fer d’operadores de teleassistència.

A més de l’acompanyament, Creu Roja també fa d’intermediària amb empreses perquè les seves usuàries puguin optar a processos de selecció. D’una banda, treballen per millorar les competències bàsiques i transversals de les usuàries i, de l’altra, les específiques del sector laboral on volen desenvolupar-se. Per exemple, hi ha dones que no tenen una qualificació professional reconeguda i les ajuden a obtenir-la.

Segons Juan, una de les claus és que no només treballen amb les dones sinó que també ho fan amb les empreses. “La sensibilització i corresponsabilitat de les empreses és bàsica”, indica. Per això, una de les línies d’actuació és sensibilitzar el teixit productiu.

Finalment, la coordinadora d’Ocupació destaca que tenir un suport jurídic i emocional també és bàsic perquè les usuàries vagin avançant en el seu itinerari professional.