Més de 10 milions de dones amb discapacitat en edat laboral estan en risc d’exclusió social o pobresa al món. Les dones amb discapacitat cobren de mitjana 3.000 euros menys que la resta de dones i 9.000 euros menys respecte als homes sense discapacitat, segons la fundació Ecom. El mateix informe indica que més del 90% de les dones amb discapacitat no gaudeixen de temps d’oci i cultura.
Aquest dimecres 13 de març, la comissió de dones del COCARMI ha celebrat una taula rodona nomenada El futur que volem: nous camins d’apoderament i lideratge per a dones i nenes amb discapacitat. En ella han participat diferents veus de l’activisme i el teixit associatiu que treballa pels drets del col·lectiu a Catalunya.
El col·loqui, i la posterior lectura d’un manifest elaborat per COCARMI i la Fundación CERMI Mujeres, han donat espai per exposar dels obstacles significatius que pateix el col·lectiu al mercat laboral. Les entitats han denunciat que les dones amb discapacitat tenen dificultats a l’hora de ser contractades, ja que, a més dels estereotips de gènere, també pateixen prejudicis sobre les seves capacitats. Això es tradueix, reclamen, en taxes d’ocupació més baixes, condicions laborals precàries i segregació ocupacional.
Han alertat també les dificultats afegides amb les quals es troben per accedir a serveis de suport i protecció en situacions de violències masclistes. Exigeixen que els sistemes de justícia siguin accessibles i sensibles a les necessitats de les dones i nenes amb discapacitat i que superin “les inèrcies capacitistes i patriarcals que encara impregnen la seva feina”, demanen. Reclamen que es garanteixi el seu dret a una protecció efectiva davant la violència i abusos, promovent la seva participació real en processos judicials.
Respecte a l’accés als serveis de salut, han denunciat que encara existeixen barreres d’accessibilitat física i de comunicació, així com prejudicis i manca de preparació del personal per atendre de manera inclusiva i respectuosa el col·lectiu. Alerten que en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva les dones amb discapacitat pateixen infantilització i violència. “Les esterilitzacions forçades encara són habituals i es vulnera el dret de decisió en els actes judicials”, ha denunciat Maria de la Sierra López, de l’ONCE.
Les participants en la taula rodona també han traslladat que les dones amb discapacitat encara no tenen representació i participació en espais públics i socials. “Cal promoure la nostra inclusió activa per assegurar que les nostres perspectives i necessitats siguin considerades en la presa de decisions”, exigeixen.
En l’àmbit de l’educació, reclamen que encara pateixen barreres físiques i actitudinals que restringeixen el seu accés a oportunitats educatives i, en conseqüència, es limita el seu potencial de desenvolupament personal i professional. Exigeixen que s’apliquin polítiques de promoció de la igualtat d’oportunitats a l’ocupació i l’educació accessible i inclusiva.
Assistència personal, accessibilitat i integració en totes les esferes de la societat
Carme Garrido, presidenta de l’associació Entretots, ha destacat que un dels reptes claus és que es garanteixi l’assistència personal a qui ho necessiti. Ha denunciat que aquesta és essencial perquè les persones amb discapacitat tinguin autonomia i independència. “És un tema de convicció política i no es tira endavant perquè encara ens veuen com a malalts que s’han de cuidar, no com agents actius en la societat”, ha denunciat.
Irene Farrero, activista pels drets de les persones amb TEA, ha remarcat com a principals reptes els drets a l’habitatge, a un entorn laboral protegit i on s’integri el col·lectiu, a la maternitat i a la llibertat de decisió. Per la seva banda, Esther Jolonch, directora de la Fundació Privada Catalana per a la Paràlisi Cerebral i vicepresidenta de COCEMFE Catalunya, ha destacat la importància de garantir l’accessibilitat. “En un entorn adaptat tots som competents. S’ha de fer pedagogia en el fet que l’accessibilitat i el disseny universal són bons per tothom, també per qui no té discapacitat”, ha remarcat.
Han exigit que s’apliqui una estratègia integral que inclogui polítiques públiques que eliminin barreres físiques, comunicatives i actitudinals. Demanen també que es garanteixi l’accés real i efectiu de les dones amb discapacitat a la justícia, així com que es millori la seva inclusió al mercat laboral i s’asseguri la seva participació en tots els aspectes de la vida social, econòmica i política. “Les dones hem d’estar a tot arreu. Hi ha camí, hi ha esperança i hi ha futur, però hem de continuar lluitant”, ha reivindicat Carme Garrido.
També exigeixen la total erradicació de la violència contra les dones amb discapacitat, i que s’apliquin mesures efectives per prevenir i respondre a totes les formes de violència contra elles, assegurant serveis de suport. Reclamen que es garanteixi la seva representació en tots els espais de presa de decisions, des de l’àmbit local a l’internacional.
“Les dones amb discapacitat afrontem desafiaments únics que requereixen una resposta política coordinada, inclusiva i efectiva”, exigeixen al manifest. “La lluita per la igualtat i la inclusió de les dones amb discapacitat és una lluita que incumbeix a tota la ciutadania”, afegeixen.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari