Un estudi revela que tenir una edat biològica més elevada incrementa el risc de morir per aneurisma cerebral

ACN

Tenir una edat biològica més elevada que la cronològica incrementa el risc de morir en cas de patir el trencament d’un aneurisma cerebral. Així ho revela un estudi de l’Hospital del Mar en col·laboració amb l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreres, que insisteix que aquesta patologia es veu afectada pels hàbits de vida i els factors externs mediambientals.

Per contra, la investigació constata que les persones rejovenides tenen més possibilitats de patir una de les complicacions habituals en aneurismes, l’espasme de les artèries cerebrals, anomenat vasoespasme. Es tracta de la primera vegada que es demostra aquesta relació, que obre la porta a investigar com modificar els factors per millorar el pronòstic dels pacients.

En concret, l’estudi ha analitzat l’edat biològica de 277 persones tractades a l’Hospital del Mar entre 2007 i 2020. La seva edat mitjana era de cinquanta-cinc anys i dos de cada tres eren dones. D’aquestes, més de la meitat (un 51%) va patir un vasoespasme, i una de cada quatre, isquèmia. Són les dues complicacions més usuals després de patir el trencament d’un aneurisma. El 20,6% va morir en l’any posterior a aquest episodi i el 19% va patir seqüeles en aquest mateix període.

Les dades han permès constatar que tenir un cos més jove protegeix, ja que les persones que van morir per aneurisma eren un 1,1 anys més gran del que els correspondria per la seva edat cronològica. Els investigadors ho van poder corroborar a través de mostres de sang de les pacients i analitzant la seva epigenètica, la part de la informació genètica modificada pels hàbits de vida o els factors externs.

De fet, això podria explicar, segons ha apuntat la doctora Elisa Cuadrado, autora del treball, que persones amb la mateixa edat cronològica tinguin una evolució diferent davant la mateixa malaltia. “Portar una vida saludable i evitar l’envelliment millora el pronòstic”, afegeix el doctor Macias- Gómez, un altre dels autors.

Ara bé, l’estudi conclou que amb el vasoespasme la relació es dona a la inversa. En aquests casos, el nombre de persones que el van patir tenia entre un i 1,2 anys menys que els pertocaria segons la seva edat cronològica, fet que els investigadors atribueixen a la condició de tenir uns vasos sanguinis en millor estat i amb més capacitat per reaccionar a la irritació causada per l’hemorràgia.

Pel que fa a la isquèmia cerebral retardada, una altra de les complicacions més greus després del trencament de l’aneurisma, l’estudi revela que l’edat biològica també pot influir en el seu desenvolupament. En persones més rejovenides ho faria a través de vasoespasmes, i en les més envellides, a través d’altres vies.

Segons els investigadors, la troballa pot portar a investigar si la modificació de l’edat biològica a partir de teràpies innovadores podria millorar el pronòstic dels pacients que pateixen aquesta patologia, així com analitzar possibles noves vies de tractament. En el treball hi ha participat professionals del servei de Neurologia, Neurocirugia i Medicina Intensiva de l’Hospital del Mar.