Coll d’ampolla pel permís de treball de persones estrangeres: 5.500 expedients pendents i temps d’espera llarguíssims

ACN

L’increment de sol·licituds de permisos de residència i treball per a estrangers, que s’han triplicat des del 2016, ha provocat un coll d’ampolla. En concret, de les 34.674 sol·licituds presentades el 2023, 5.500 encara estan pendents de tramitar per part de la Generalitat, de l’Estat o de totes dues administracions. 

Dels 29.170 resolts, 4.500 eren autoritzacions inicials que s’han tramitat fora de termini, amb una espera de fins a set mesos, més del doble del límit legal. En canvi, s’han resolt dins del termini els tràmits que demanen els estrangers ja residents. Fonts del Govern atribueixen la problemàtica a l’augment de peticions però també al fet que la Generalitat no té accés a la plataforma informàtica estatal de gestió d’expedients.

La diferència entre el temps de resolució del tràmit  d’autoritzacions inicials d’assalariats (226 dies) i el de les modificacions dels estrangers residents (75 dies) no és casual. Davant l’augment de sol·licituds del 82% registrat el 2023, el Departament d’Empresa i Treball ha decidit prioritzar les resolucions de les modificacions que demanen treballadors que viuen a Catalunya, que són majoria entre els expedients. Aquests processos tenen una tramitació “menys complexa” mentre que un retard pot implicar “greus perjudicis” com ara perdre una feina o el tancament del compte bancari. En total, se’n van resoldre 22.328 el 2023.

La manca d’accés a la plataforma informàtica estatal de gestió d’expedients d’estrangeria provoca que els tècnics del departament destinin “grans quantitats de temps només a transcriure les dades dels expedients” a mà, una “tasca administrativa totalment ineficient” segons detallen fonts de la conselleria. El Govern calcula que si tingués accés a la plataforma, anomenada Mercurio, passarien de resoldre en 75 dies als cinc o deu dies els tràmits de les modificacions de residència i treball i retallarien dels 220 dies actuals als 10 o 20 dies en les autoritzacions. 

Des de l’any 2009, la Generalitat gestiona alguns procediments d’autorització inicial de treball a persones estrangeres. És l’única comunitat que assumeix aquests tràmits, que s’han de coordinar amb els que són responsabilitat de l’Estat, els d’entrada i de residència. Fonts del Departament defensen que fins a l’increment exponencial del 2023 els expedients s’havien resolt dins del termini legal. El 2016 el temps d’espera era de 15 dies. En canvi, a dia 8 de març encara hi havia un 17% d’expedients presentats l’any passat pendents de tramitar. 

“Els retards són crònics” 

Les entitats que ajuden les persones estrangeres a regularitzar-se denuncien que “els retards són crònics” i es repeteixen en els diferents nivells de l’administració de forma “periòdica”. Organitzacions com el CITE o Fedelatina remarquen que des de l’esclat de la pandèmia la situació s’ha agreujat i “els temps són llarguíssims”. “Quan parlem d’immigrants parlem de tràmits quan són persones i famílies. Que una persona no pugui reunificar la seva família per una demora és inhumà. És necessari que la normalitat amb què renovem un DNI s’apliqui a les persones immigrants”, diu Javier Bonomi, president de la Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya.  

Les organitzacions constaten que les oficines d’estrangeria no tenen prou mans i no disposen de prou recursos materials o informàtics però afegeixen que hi ha un “motiu de fons” pels retards. “Els procediments són excessivament complexos i això fa que s’alenteixi molt, hauríem d’agilitzar els procediments per garantir que el temps d’espera sigui el mínim possible”, afirma Carles Bertran, el director del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers vinculat al sindicat CCOO.  

Segons les dades oficials, en els tràmits que gestiona Treball el retard més important se situa en els expedients per poder contractar algú al país d’origen, una demora que pot provocar la pèrdua de l’oportunitat laboral. “És molt difícil aconseguir una oferta d’una empresa, que no pot esperar, necessita el treballador ja. L’administració ha d’anar de la mà de les ofertes laborals si no el sistema no funciona ni per uns ni per altres i tots perdem”, afegeix Bonomi.  

Increment exponencial d’expedients

L’augment d’expedients es va començar a notar el 2021, quan es va produir un fort augment que va esclatar el 2023. El cicle econòmic expansiu i els canvis normatius del 2022 que flexibilitzen els criteris de la llei d’estrangeria són els motius que expliquen aquest increment de sol·licituds que han passat de ser 10.999 el 2016 a 34.674 el 2023. La xifra del 2023 encara podria ser més alta perquè s’estan incorporant encara alguns expedients que van entrar l’any passat.

L’augment de treballadors estrangers es fa palès en les últimes actualitzacions de les dades de referència del mercat laboral. Així, a l’última edició de l’Enquesta de Població Activa (EPA) la població estrangera va representar un 63,2% de l’increment de nous ocupats del 2023, amb un augment que pràcticament quadruplicava el de la població nativa.

Entre els canvis normatius, ha influït la major facilitat per passar del permís per circumstàncies excepcionals al de residència i treball inicial, fet que ha multiplicat les sol·licituds que gestiona la Generalitat. Entre altres, durant el 2022 el Govern espanyol va crear la figura de l’arrelament per formació i va ampliar els supòsits per acollir-se a l’arrelament familiar. 

Aquesta reforma també va incloure la creació de la Unitat de Tramitació d’Expedients d’Estrangeria, anunci que les entitats denuncien que no s’ha traslladat en fets. 

“A l’Estat li interessa molt que els immigrants tinguin papers, perquè són persones joves amb una alta capacitat per treballar i, per tant, per contribuir en el sistema fiscal”, explica l’economista Judit Vall. Segons Vall, els estudis demostren que la regularització d’immigrants del 2005 va tenir “conseqüències distributives” per la resta de treballadors. 

“Per cada persona regularitzada l’Estat va ingressar entre 4.000 i 5.000 euros més per any”, afirma l’economista, que afegeix que a Espanya s’ha demostrat que la incorporació d’immigrants al mercat laboral no té un impacte negatiu sobre les taxes d’ocupació de la població nativa. A més, contribueixen a reduir la bretxa salarial de gènere.  

Els gestors demanen més eficiència administrativa   

Un altre dels actors protagonistes de la tramitació d’expedients és el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, que constata els retards i reclama que millorar l’eficiència posant més mitjans personals i informàtics. “Moltes plataformes fallen i moltes vegades intentes entrar però et surt un error i has de tornar a presentar expedients. Es va millorant però hi ha moltes carències informàtiques i, sobretot, de personal”, detalla Marc Giménez Bachmann, ponent de la comissió d’estrangeria del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya.  

Segons Bachmann, fer possible l’accés de la Generalitat a la plataforma Mercurio “facilitaria molt la feina als professionals, als estrangers i als mateixos funcionaris”. La diferència entre els dos sistemes provoca que el gestor pugui adjuntar documents directament al propi expedient en els tràmits estatals mentre que quan el receptor és la Generalitat es fa per registre electrònic. “Un funcionari ha de captar aquest document i ajuntar-lo a l’expedient i això pot donar més lloc a incidències”, exemplifica.   

“Es parla molt d’intel·ligència artificial, desenvolupament de sistemes i a les administracions públiques queda molt per fer. No hi ha interacció entre les diferents administracions, no està coordinat i a vegades hem de presentar documents dos cops quan seria molt fàcil accedir-hi”, lamenta, en la mateixa línia, Bonomi.  

Les peticions d’accés a la plataforma es remunten al 2013 

Davant la situació d’increment constant dels expedients, Treball ha duplicat el personal funcionari dedicat a la tramitació amb 22 tècnics més i preveu contractar-ne 18 més al maig. D’aquesta manera, la plantilla que es dedica a aquests tràmits passarà de 37 a 77 treballadors. 

Amb tot, l’increment de plantilla no ha sigut suficient per resoldre els expedients dins del termini legal de tres mesos, i per això el Departament d’Empresa i Treball insisteix en la necessitat de poder fer servir la plataforma Mercurio, sigui tenint-hi accés o amb una alternativa informàtica més senzilla que no obligués el Govern espanyol a modificar els aplicatius. Fonts de la conselleria que dirigeix Roger Torrent remarquen que no hi ha resposta per part de l’Estat a una qüestió que s’arrossega des del 2013. 

La Generalitat espera estabilitzar els expedients pendents de revisió i donar resposta en menys de tres mesos abans de finalitzar el 2024. 

Les competències en immigració, al centre del debat  

Les competències en immigració van arribar al centre del debat després del pacte entre el PSOE i Junts per “delegar” aquestes facultats a la Generalitat a canvi que Junts permetés l’aprovació de dos decrets del govern espanyol amb mesures anticrisi el 10 de gener, després de dies de negociacions agòniques. L’acord estava poc definit, i totes dues parts van acabar admetent que no s’ha arribat a concretar quines seran les competències exactes que es delegaran. El president espanyol, Pedro Sánchez, va subratllar que en cap cas se cedirien competències en control fronterer, d’asil i la lluita contra la immigració il·legal. 

A grans trets, les competències de l’Estat en immigració són totes aquelles relatives a permisos de residència, dret d’asil, control fronterer i fluxos migratoris, incloses les expulsions d’immigrants i les relacions diplomàtiques. Al seu torn, la Generalitat, té responsabilitats en l’acolliment i la integració social i econòmica de les persones migrants al país. 

L’administració catalana també té la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers que treballen a Catalunya. Tot això, aquesta acció s’exerceix en coordinació amb l’Estat, ja que és qui controla l’entrada i la residència. En el cas dels ajuntaments, s’encarreguen dels tràmits d’empadronament i també han de donar resposta en un termini de tres mesos. Amb tot, diverses entitats han denunciat que també en aquests tràmits municipals alguns ajuntaments posen traves per retardar-los. 

Sobre aquests debats, les organitzacions que estan en contacte amb persones estrangeres asseguren que “cada cop que es parla de la modificació del marc legal genera preocupació i esperança”. “La llei d’estrangeria travessa tota la vida quotidiana d’aquestes persones. Fins i tot tenint papers, els tràmits també t’estan condicionant a l’hora de fer un contracte de treball, d’accedir a un lloguer, de fer un tràmit a la Seguretat Social. El marc d’estrangeria condiciona i és una preocupació molt important dels col·lectius de persones estrangeres que estan a casa nostra”, ha detallat Carles Bertran, director del CITE.