Arrels insta a obrir a Barcelona 73 espais per a les persones que dormen al carrer

El 19% de la gent que dorm al ras pateix una situació de vulnerabilitat

1.026 persones viuen als carrers de Barcelona. Així ho demostra l’últim recompte que va dur a terme la Xarxa d'Atenció de Persones Sense Llar (XASPLL) a meitat de maig. Ara, un dies abans que els voluntaris d’Arrels tornin a sortir al carrer per enquestar persones que dormen al ras la ciutat, l’entitat insta els grups municipals de Barcelona a considerar una situació d’urgència que aquestes 1.026 persones hagin de viure al carrer. Per això, reclama obrir 73 espais per acollir a les persones sense llar de la ciutat.

Aquest últim recompte de persones evidencia també que cada vegada hi ha més gent en aquesta situació. En total, hi ha 3.395 persones sense llar, un 60% més que l’any 2008, segons l’últim recompte. A més de les 1.026 persones que viuen al carrer, n’hi ha 1.954 més que ho fan als albergs i centres públics i privats i 415 persones viuen a fàbriques i solars de la ciutat. Per aquest motiu, Arrels proposa als grups polítics actuar plegats, "habilitant espais petits i de proximitat a cada barri de la ciutat perquè ningú hagi de dormir al carrer".

La major de persones sense llar fa sis any que hi viu

A aquesta xifra se’n suma una altra de molt preocupant: el 19% de les persones que dormen al carrer pateixen una situació de vulnerabilitat molt elevada. Es tracta de gent amb malalties cròniques i que en molts casos no té targeta sanitària, que ha patit agressions per viure al carrer. A més, segons dades del cens de persones sense llar que l'entitat va fer l’any passat, "la majoria fa sis anys que viu al carrer, però alarma comprovar que un terç d’aquestes persones està greument deteriorada i no fa ni un any que dorm al ras".

Ja fa anys que Arrels comptabilitza, amb altres entitats agrupades dins la XASPLL, el nombre de persones que dormen al carrer, amb aquest fet han aconseguit dimensionar aquesta realitat i, per tant, consideren que "ja no hi ha excuses per implementar solucions efectives". "Dormir al carrer no és una cosa normal ni s’ha de tolerar, calen accions contundents", assenyalen en el seu comunicat. És per aquest motiu que des d’Arrels ja han contactat amb els grups polítics municipals per fer-los arribar propostes, demanar un reunió d’urgència i instar a treballar plegats perquè ningú hagi de viure al carrer a Barcelona.

Des del col·lectiu consideren que "totes les administracions públiques ho haurien de fer, sense distinció d’ideologia i sense convertir el repte en una batalla política". Algunes de les mesures que proposen són augmentar el parc d’habitatge social, actuar perquè els preus dels lloguers i dels habitatges siguin assequibles i garantir que tothom tingui ingressos suficients per viure a casa seva.

Obrir espais habilitats a cada barri, una solució per al sensellarisme

Com a mesura pal·liativa, l’entitat proposa habilitar un espai de proximitat a cada barri, petites UCIS socials que facin que la gent no hagi de dormir al carrer. "Sabem que no és una solució definitiva que doni tota l’estabilitat que la persona necessita però sí que donaria més estabilitat que en els actuals albergs o en el mateix carrer", diuen en el comunicat.

Una altra mesura que Arrels també dirigeix a l’administració és ampliar el funcionament de la Mesa d’Emergències Socials a persones que dormen al carrer. D’una banda, el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona atén situacions de “crisi social greu”, però no contempla la realitat de viure al carrer com una necessitat “d’atenció psicosocial immediata”. D’altra banda, des de l’entitat expliquen que la Mesa d’Emergències Socials de Barcelona tampoc contempla els casos de les persones que dormen al carrer. Aquest és l’òrgan que ha de vetllar perquè totes les persones que es trobin en situació de vulnerabilitat i de pèrdua imminent de l’habitatge puguin accedir a un habitatge de lloguer social.

En l’àmbit català, en canvi, existeix un reglament de mesa d’emergències que sí que contempla la condició de viure al carrer com un motiu per poder accedir a un habitatge a través d’aquesta via, però aquest reglament no és vinculant als municipis que, com Barcelona, compten amb normatives pròpies. En aquest sentit, des d’Arrels demanen a l’ajuntament barceloní que incorpori aquesta possibilitat.

Arrels també dirigeix les seves peticions a la ciutadania. En aquest cas, animen a lluitar perquè desaparegui el sensellarisme. Mentre les polítiques públiques s’activen i es posen en marxa, la fundació anima a molts ciutadans i ciutadanes que són propietaris particulars que actuïiin influint en el preu dels lloguers. "Qualsevol ciutadà amb un habitatge buit el pot llogar a un preu digne que el beneficiï a ell i permeti viure una altra persona sense haver de pagar preus desorbitats. També es poden llogar a les entitats socials que treballen amb persones en situació de molta vulnerabilitat, per facilitar l’accés a l’habitatge i garantir el cobrament de la renda", argumenten des de la fundació.


 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article