Reduir les llistes d'espera, la prioritat de tots els partits polítics en salut

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

A la recta final de la campanya electoral, les principals formacions polítiques que aspiren a presidir el Govern de la Generalitat expliquen, als 5.553.983 de catalanes i catalans amb dret a vot, quines seran, si surten escollides, les seves propostes en matèria sanitària. Si en un aspecte estan d’acord els set partits és en recuperar la inversió sanitària i reduir les llistes d'espera.

Per recuperar la inversió sanitària, el partit polític de Ciutadans (C’s), liderat per Inés Arrimadas, proposa revertir les retallades que s’han fet en els darrers anys en el sistema públic de salut a Catalunya i obrir els centres sanitaris que s’han tancat “sense justificació”.

Per la seva banda, Catalunya en Comú- Podem, amb Xavier Domènech al capdavant, aposta per recuperar els 1.500 milions d’euros retallats i, concretament, “destinar-los a gestió pública, a un model centrat en l’atenció primària, a ampliar la cartera de serveis coberts i disminuir esperes, i a la recuperació de les condicions laborals”. En aquest sentit, Junts per Catalunya, formació que presideix Carles Puigdemont, proposa recuperar les inversions necessàries “en equipament i tecnologia sanitàries, així com en infraestructures sanitàries”.

Malgrat el pla de xoc de Salut per reduir les llistes d'espera, actualment, més de 170.000 persones estan pendent d'accedir a una intervenció quirúrgica, concretament, un 3,4% més que fa un any. Per aquest motiu, l'altra proposta compartida per les set principals formacions polítiques és la de reduir les llistes d’espera. Ciutadans arrenca amb el propòsit concret de reduir les llistes d’espera a la sanitat pública. “Baixarem el temps mitjà d’espera per a una visita a l’especialista en un 20%”.

A més, la formació taronja prioritza la transparència com a base de la gestió de tots els centres sanitaris de Catalunya, “perquè tots els pacients sàpiguen quant de temps trigaran a ser atesos o quin lloc ocupen en la llista d’espera”. Per la seva banda, el Partit Socialista Català (PSC) amb Miquel Iceta al capdavant, proposa “eliminar les dobles llistes d’espera”. En aquesta línia s'expressa la candidatura d’Unitat Popular (CUP), que proposa “una única llista d’espera per a les usuàries que sigui transparent i que no segregui segons la capacitat adquisitiva”. Aquesta formació política es compromet a crear un Pla de xoc per reduir les llistes d’espera.

Catalunya en Comú- Podem aposta per reduir per sota dels tres mesos l’espera de totes les intervencions quirúrgiques i a menys de tres setmanes les consultes per a un especialista i les proves no urgents, “així com garantir la visita urgent el mateix dia i la cita prèvia en menys de 48 hores a l’atenció primària”. El programa del Partit Popular (PP) destaca, en termes generals, “limitar per llei els temps d'espera en la sanitat pública” i, més concretament, “les operacions amb prescripció no urgent s'hauran de realitzar en un temps màxim de 60 dies”.

La protesta per “visibilitzar el dret a la salut” en el debat polític

Més d'un centenar de persones convocades per la Marea Blanca de Catalunya s'han concentrat aquest dilluns a les portes de l'Hospital de la Vall d'Hebron per reclamar una sanitat pública i de qualitat i instar els partits polítics que concorren a les eleccions del 21 de desembre que es pronunciïn sobre aquesta demanda. Enric Feliu, un dels portaveus de la Marea Blanca, ha destacat que amb la concentració han volgut "visibilitzar el dret a la salut" i demanar als partits que "parlin de polítiques socials" en una campanya electoral on l'escenari de blocs entorn de l'eix nacional té molt pes.

La Marea Blanca exigeix als responsables polítics que després del 21-D "més enllà de les paraules i els programes electorals, facin un esforç per transformar la sanitat pública catalana en cent per cent pública" i "uns pressupostos que dignifiquin l'atenció primària" i "la situïn com la veritable espina dorsal del sistema de salut". Reduir les llistes d'espera i solucionar la situació de les urgències als hospitals són altres de les demandes de la plataforma.

Un sistema integrat que atengui els més vulnerables

Esquerra Republicana de Catalunya, amb Marta Rovira al capdavant, aposta en el seu programa electoral, per un “sistema d’atenció integral de salut i social centrada en la persona i el seu entorn, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables”. Per la seva banda, Catalunya en Comú-Podem veu necessari “disposar de recursos per poder impulsar processos de salut comunitària en coordinació amb els serveis de salut pública”. A més, els comuns aposten per estendre l’atenció primària a tota la xarxa de residències per a persones grans i dependents.

En aquesta línia, la CUP vol situar l’atenció sanitària primària i comunitària com “l’element central del sistema i com a la seva porta d’entrada”. Junts per Catalunya també aposta per “integrar els serveis de salut amb els serveis socials”. Les altres formacions polítiques, en canvi, no destaquen aquesta necessitat d'integració.

El repte de l'Agència de Salut Pública de Catalunya

L’any 2014, l’Agència de Salut Pública Catalana (AGSPC), que acull prop de 1.500 professionals de la medicina, veterinària, farmàcia, infermeria, biologia, química i psicologia, va perdre la seva personalitat jurídica i va quedar adscrita a la Conselleria de Salut, exercint les seves funcions a partir d'aleshores des de la Secretaria de Salut Pública. Enguany, Comín va impulsar-ne la seva recuperació. Així, les formacions polítiques que aposten per restablir l’Agència de Salut Pública Catalana són el PSC, Catalunya en Comú- Podem i Junts per Catalunya.

La paraula salut apareix repetida en els programes electorals dels diferents partits candidats. Amb tot, s' evidencia una diferència abismal en la quantitat de vegades que apareix aquesta paraula en uns i altres programes. Així, és a la candidatura de Catalunya En Comú Podem on la paraula salut apareix més vegades, concretament, en 143 ocasions. La segueix el Partit Socialista Català, que destaca la paraula salut en 91 ocasions. En l’altre extrem se situa la formació del PP on salut només pot llegir-se en set ocasions en un programa sanitari molt curt.