Més de 700 entitats s’apleguen per combatre les desigualtats a Barcelona

L’estratègia vol assolir en deu anys 12 fites sobre habitatge, renda mínima, inclusió laboral, èxit escolar, salut mental o diversitat funcional


Fa anys que les entitats de Barcelona debaten com reduir les desigualtats socials a la ciutat. Ara, després de mesos de reunions intenses, més de 167 entitats, organitzacions i departaments de l’Ajuntament de Barcelona s’han aplegat per promoure una ciutat més inclusiva i desplegaran 892 iniciatives i projectes. Per això, aquest dilluns han presentat fins a 12 fites que defineixen el que han anomenat l’‘Estratègia d’inclusió i reducció de les desigualtats socials a Barcelona’, que aplega un llistat de compromisos que es pretén assolir en deu anys, el 2027.

“Barcelona disposa d’un ampli teixit social, amb capacitat per incidir de manera sinèrgica i positiva contra les desigualtats”, ha defensat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina. I Teresa Crespo, vocal de pobresa de l’ECAS, ha reivindicat que l’estratègia sigui “compartida, transversal i que fomenti la governança”. Així també ho han defensat tots els partits polítics de la ciutat i l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, que ha assegurat que l'estratègia és més necessària que mai per “combatre les estructures d'un sistema que, no només no combat, sinó que genera desigualtat i injustícia”.

Però quins són aquests compromisos? I què és, concretament, el que han de combatre? El cert és que la ciutat de Barcelona ha patit, com recorden en el document que han elaborat les entitats, a través de la plataforma Acord Ciutadà, “una crisi social molt important que ha estat qualificada com a estructural i que, alhora, és expressió d’un canvi d’era”. Tanmateix, reconeixen que la manera com afrontar aquest nou temps no ha estat definida i que no es pot confondre “la crisi social amb la recessió econòmica”.

Com a resultat d’aquesta crisi social s’han produït greus diferències entre barris per factors com la renda, el gènere, l’origen, l’esperança de vida o la cultura, que s’han sumat a una crisi de l’habitatge que ha motivat la proliferació d’allotjaments turístics, la gentrificació i una bombolla descontrolada del preu de l’habitatge. Finalment, això ha impactat en la salut dels veïns, amb greus taxes de trastorn mental, i en l’èxit escolar dels més petits, que pateixen a les aules la segregació. Al Social.cat hem recollit les 12 dades que radiografien les desigualtats a Barcelona i, també, les 12 fites que les combatran.

1. El 19,3% de les llars barcelonines destina més d’un 40% del seus ingressos a les despeses de l’habitatge el 2016. Això significa 127.959 famílies. Ara, es vol reduir una de cada tres llars que han de destinar aquest percentatge, el que suposaria rebaixar en 40.000 les llars que suporten aquesta càrrega.

2. La distància entre els cinc barris amb major renda i els cinc barris amb menor renda és de 34.291 euros. Per aquest motiu, les entitats proposen reduir almenys un 10% aquesta diferència i que la distància no superi els 31.000 euros.

3. El pacte també proposa deixar la taxa de pobresa laboral per sota del 7%, ja que el 2016 era del 9,8%.

4. Un 10,6% de la població de Barcelona pateix privació material severa i, en concret, entre els infants aquest percentatge arriba al 12,5%. És per aquest motiu que les entitats preveuen disminuir a la meitat aquestes xifres, sobretot entre els infants, i que no superi el 5% i el 6,25%, respectivament.

5. Hi ha a la ciutat un 9,1% de veïns que no pot mantenir la llar a una temperatura adequada. L’objectiu que es marquen les entitats és disminuir un 60% les persones que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada i que el percentatge el 2027 no arribi al 4%.

6. La taxa d’èxit escolar entre el districte que la té més elevada i el que la té menys és de 18,37 punts percentuals. Per això, es vol reduir nou punts aquesta dada, perquè la distància a quart d’ESO no superi el 10% el 2027.

7. Un 7,9% dels barcelonins s’ocupa en solitari d’una persona gran o amb alguna dependència. Per als promotors de les mesures, “cap persona hauria de fer-ho sola” i pretenen que així sigui d’aquí deu anys.

8. Hi ha un 8,8% dels barcelonins majors de 16 anys que voldria parlar amb algú dels seus problemes familiars o personals. Les entitats voldrien reduir aquesta xifra un 20%. En definitiva, que un 93% de les persones puguin rebre un acompanyament emocional i combatre la soledat.

9. Entre el barri amb la renda més alta i el barri am bla renda més baixa hi ha una diferència de 3,6 anys en l’esperança de vida. Néixer en un districte o altre té conseqüències en la salut i les entitats volen que aquesta distància es redueixi el 2027 a 1,8 anys.

10. Fins a un 18,5% dels veïns de la ciutat té algun trastorn psicològic. Aquesta xifra es vol reduir en un 25%, perquè el percentatge no superi el 13,9% el 2027. També hi ha una diferència de més de tres punts percentuals entre el nombre de dones que tenen un trastorn mental i el nombre d’homes. A més, les entitats lluitaran perquè es redueixin a la meitat les xifres entre districtes, ja que ara hi ha una diferència del 22,1% entre el que té un percentatge més elevat i el que en té menys.

11. El 2017 només 602 persones amb diversitat funcional van ser ateses pels serveis municipals. En concret, 165 en pisos cedits, 50 pel Servei Municipal d’Assistència Personal i 387 ateses en els projectes de la Vida Independent. En deu anys, es preveu que aquesta xifra de persones augmenti un 50% , el que suposaria atendre més de 900 persones.

12. Per últim, el 15,20% dels veïns assegura haver patit algun conflicte cívic o de convivència al seu barri el darrer any. Aquest percentatge s’hauria de reduir en deu anys fins al 10% .

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article