Barcelona persegueix a partir d'ara l'assetjament immobiliari amb multes de fins a 900.000 euros

L’Ajuntament desplega la legislació vigent per actuar des de la via administrativa contra les pràctiques dels fons voltors i grans propietaris

L’augment del preu del lloguer fora d’allò previst en el teu contracte, el deteriorament de l’immoble on vius per falta de manteniment o la interrupció del subministrament d’aigua, llum, o gas, o la manipulació per provocar-ne consums excessius. Si ets llogater i et resulta familiar alguna d’aquestes situacions, has de saber que potser estàs vivint assetjament immobiliari. Amb l'objectiu de combatre aquesta situació, diferents entitats en defensa del dret a l'habitatge, com el Sindicat de Llogaters, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC, han presentat aquest dimarts una via que permetrà a l'Administració perseguir i sancionar aquest tipus de pràctiques.

Així, quan s’acredita que, a través d’aquestes pràctiques, hi ha l’objectiu d’impedir que la persona continuï vivint de manera pacífica en la seva llar, i que se li vol crear un entorn hostil, amb la finalitat de forçar-la a adoptar una decisió no volguda que li porti a abandonar l’habitatge, es considera infracció molt greu d’assetjament immobiliari. Una infracció que tipifica la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge.

“Avui anunciem que ja no hi haurà més impunitat a la ciutat de Barcelona per assetjament i violència immobiliària, això s'ha acabat”, ha dit Marta Ill, una de les representats del Sindicat de Llogaters, durant la roda de premsa d'aquest dimarts.

Aquest tipus d’infracció pot ser sancionat amb multes que van des dels 90.001 euros fins als 900.000, en funció de la gravetat, i sempre aplicant el principi de proporcionalitat en matèria sancionadora, que també està previst a la llei.

Quatre immobles de Ciutat Vella, els primers denunciats

Així, el consistori barceloní posarà en marxa procediments sancionadors contra l'anomenat mobbing immobiliari, que fins ara sempre s’havia derivat a la via judicial. I ho farà amb quatre casos dels quals la Regidoria d'Habitatge ja està preparant els expedients. Es tracta de quatre immobles situats al districte de Ciutat Vella, en concret als carrers de Portal Nou, del Carme, carrer del Pi, i de Sant Antoni Abat.

Amb tot, les actuacions que pugui dur a terme l'Ajuntament en la via administrativa, en cap cas no substitueixen la possibilitat de portar aquests casos a la via judicial si es detecta la comissió de delictes penals. De fet, el mateix procediment administratiu preveu que en cas de delicte, se suspengui la tramitació i es traslladi als òrgans judicials, o es posin en coneixement del Ministeri Fiscal els fets delictius.

Per la seva banda, el Sindicat de Llogaters, amb només un any de vida, ha hagut de defensar nombrosos casos de veïns que han estat víctimes d'aquest assetjament. En les darreres setmanes, l'organització es plantava davant les portes de la immobiliària Ollé Bertran per defensar la Yolanda Tenorio, una veïna de Barcelona de 42 anys que porta mitja vida vivint a casa seva, al carrer de la Diputació amb Muntaner. A Tenorio se li ha acabat el contracte de lloguer, tot just fa uns dies, i continua a casa seva fent resistència pacífica. “Acollint-nos a la Llei de 2007, impulsem cinc denúncies i obrim un front de lluita”, han dit des de l'organització.

D'aquesta manera, els afectats s'han dirigit, juntament amb les entitats, a una de les oficines d’habitatge a presentar les primeres denúncies per assetjament, obrint així una nova via per fer front a la impunitat dels abusos immobiliaris.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article