Sí, són refugiades les persones fugint de les 'maras' d'Amèrica Central

Veure, sentir, callar. Així viuen moltes persones a Amèrica Central, intentant seguir amb els seus quefers sense esmentar el que senten o el que veuen del que fan les ‘maras’, perquè els podria suposar un perill. Però arriba un moment en què la pressió és tal que no queda un altre remei que fugir. Com l'Hugo, que, malgrat estar acostumat a pagar extorsions i rebre amenaces per tots costats exercint la seva professió de periodista, va decidir sortir del seu país quan les ‘maras’ van començar a amenaçar a la seva filla, i es va refugiar a Catalunya.

Les ‘maras’ són “pandillas” organitzades violentes que perpetren activitats delictives (robatori, segrest, tràfic de persones, narcotràfic, distribució d'armes...) i operen sobretot en l'anomenat 'Triangle del Nord': El Salvador, Hondures i Guatemala. Persegueixen i amenacen a joves perquè s'integrin en elles, extorqueixen a les persones que tenen negocis, siguin petits o grans i castiguen –fins a la mort–, a aquelles que es neguen a col·laborar, així com als seus familiars.

De forma general, les víctimes no solen denunciar els delictes de les ‘maras’ a la policia per temor a les represàlies i perquè no confien en les autoritats. Les maras escapen al control de les forces de seguretat i del sistema judicial. Els tres països centreamericans presenten un elevadíssim índex d'impunitat dels crims, a causa d'un alt nivell de corrupció de les autoritats; i cada vegada, han de fugir-ne més persones.

Malgrat diverses sentències de l'Audiència Nacional Espanyola que conclouen que la situació al Salvador i a Hondures és assimilable a un conflicte intern, i que la protecció dels governs d'aquests països als seus ciutadans és ineficient, la immensa majoria dels sol·licitants d'asil originaris del Triangle Nord no obtenen l'asil a l'Estat espanyol: les autoritats consideren en termes generals que la violència de les ‘maras’ no constitueix una persecució sinó que pertany a l'àmbit de la “delinqüència comuna”. A tall d'exemple, el 2018, totes les sol·licituds d'asil de persones del Salvador van ser resoltes negativament.

Però l'asil pot ser concedit si s'estableix que les autoritats estatals no volen o no poden protegir a les persones enfront d'agents o organitzacions delictives, i en el cas de les maras és palesa: els Estats del Triangle Nord no estan brindant protecció als seus ciutadans i ciutadanes, i l'agreujament de la situació els obliga a fugir, ja sigui cap al Nord d'Amèrica amb les caravanes migrants, o cap a Europa.

És, per tant, urgent que es reconegui que les víctimes de les ‘maras’ són perseguides i mereixen ser protegides. Per això, és importantíssim donar a conèixer aquesta situació, i fer incidència en les polítiques públiques, demanant un canvi de criteri sobre les sol·licituds d'asil dels i les nacionals del Triangle del Nord a l'Estat espanyol, perquè volem poder dir 'Refugees Welcome' també a Hugo, així com a totes les persones que es veuen obligades a fugir d'Hondures, El Salvador i Guatemala per la violència. Els volem poder acompanyar a emprendre una nova vida lluny de la inseguretat constant i de la violència de les ‘maras’, perquè viure, tranquils i segurs, és el seu dret.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article