El tràfic d'éssers humans, delicte i greu vulneració dels Drets Humans


El 18 d'octubre, des de l'any 2007 i estipulat per la Comissió Europea, es commemora el Dia Europeu contra el Tràfic d'Éssers Humans (TEH), o tràfic de persones. Es denomina tràfic d'éssers humans a “la captació, el transport, el trasllat, l'acolliment o la recepció de persones recorrent a l'amenaça, l'ús de la força o altres formes de coacció, al rapte, al frau, a l'engany, a l'abús de poder o d'una situació de vulnerabilitat o a la concessió o recepció de pagaments o beneficis per obtenir el consentiment d'una persona que tingui autoritat sobre una altra amb finalitats d'explotació” (Protocol Nacions Unides, 2000).

L'explotació de les víctimes del tràfic d'éssers humans es pot concretar en treballs i serveis forçats, incloent-hi la mendicitat; així com en l'explotació sexual, explotació laboral, l’obligació de realitzar activitats delictives, extracció d'òrgans, matrimonis forçats, adopcions il·legals, servitud domèstica, entre d'altres.

Cal reflectir que sovint es donen confusions conceptuals derivades de traduccions. En castellà el terme utilitzat és “trata”, mentre que la forma anglesa és “human trafficking” i en català es fa ús del terme “tràfic”. Per altra banda, el que s'entén en castellà per “tráfico de personas”, en anglès és "human smugling" i l'equivalent en català és “contraban de persones”.

L'objectiu del TEH és l'explotació de la persona, mentre que amb el contraban de persones la finalitat és treure un benefici econòmic en facilitar l'entrada il·legal de persones migrants, sense permís de residència, a un determinat país.

La confusió de termes ocasiona també grans problemes d'identificació de les víctimes TEH. Freqüentment, aquestes persones no són identificades com tals, sinó com persones migrants en situació administrativa irregular, limitant per tant l'accés a drets contemplats per aquests casos. Malgrat que les situacions poden ser complementàries, no sempre estan relacionades; per exemple, pot haver-hi contraban de persones sense esdevenir víctima TEH.

També hi ha importants diferències entre el TEH i el denominat treball sexual o prostitució, la qual cosa és fonamental tenir en compte, lluny de debats teòrics molt polaritzats que, per si mateixos, no resolen aquesta problemàtica. Doncs, tot i que parlem de fenòmens i situacions amb característiques similars al produir-se dins d'un sistema de desigualtat mundial, també tenen importants diferències que no es poden obviar, ni a nivell macroestructural, incloent-hi aquí el marc legal, ni en l'activisme combatiu, ni en el treball d'acompanyament a les persones des dels diferents rols professionals. Cal, per tant, una perspectiva amplia del fenomen i mesures concretes a favor de la llibertat i capacitat d'agència de les persones.

El TEH és un fenomen mundial complex arrelat a diferents factors històrics, tal com el sistema d’esclavitud o els conflictes bèl·lics. Constitueix una de les formes d'esclavitud “modernes” i una greu vulneració de drets humans al present segle XXI. És un delicte estipulat al Codi Penal Espanyol.

Aquest sistema respon a un model de societat global colonialista i capitalista i, per tant, també patriarcal, masclista, racista i classista. És un fenomen mundial complex lligat a unes dinàmiques de poder desiguals molt instaurades al model sociopolític imperant i entre països “Nord” i “Sud”. El tràfic d'éssers humans és la segona activitat il·legal més lucrativa al món, arribant a dimensions econòmiques similars al negoci de tràfic de drogues i armes.

Però el tràfic de persones és també una forma de violència vers les dones. Antigament, aquest fenomen era conegut com “trata de blancas”, referint-se a les dones europees blanques traslladades per ser explotades sexualment i d'altres formes a països de l'Europa de l'Est, Àsia i Àfrica. En Amèrica Llatina, aquest sistema d'explotació es remunta a l'època de la “conquista espanyola”, originant el comerç sexual.

Segons les Nacions Unides, més del 70% de les víctimes de TEH a escala mundial són dones, amb un alt percentatge de nenes. El gènere i les migracions són elements claus en el tràfic de dones amb finalitat d'explotació sexual, però també per entendre altres tipus d'explotació que no sempre són fàcilment identificables ni reconegudes dins del TEH. Les desigualtats socioeconòmiques i de gènere històriques generen processos de feminització de la pobresa i processos migratoris amb els quals, des dels “països receptors” es demana una fort presència de dones migrants per realitzar treballs de cures (transnacionalització de les cures) i treball sexual que esdevé, en la gran majoria de casos, explotació.

Les lleis d'estrangeria i d'altres vinculades tampoc són gens favorables, en general, per revertir aquest tipus d'explotació i millorar les condicions de vida de les persones. Per exemple, les dificultats per aconseguir regularitzar la situació administrativa estan a l'ordre del dia i només produeix major precarietat, desembocant al mateix temps en múltiples formes d'abús i explotació de tipologia diversa (contemplades o no com TEH).

Per tant, només es pot entendre i combatre el sistema que envolta al TEH des d'una perspectiva històrica global i interseccional, allunyada de posicionaments eurocèntrics. Cal un enfocament multidimensional i integral, amb mesures sociopolítiques i legals concretes, efectives i garantistes dels Drets Humans. És necessari, paral·lelament, un treball d'intervenció i coordinació curós i ètic per part dels i de les diferents agents professionals, incloent-hi aquí els cossos policials, juristes, treballadores educadores socials, o terapeutes, entre d'altres, per tal de millorar l'acompanyament a les persones evitant la revictimització. Però també, una major conscienciació personal, col·lectiva i social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article