Arriba l’era dels ‘nadius ambientals’

Aquest 26 de gener se celebra el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. No és l'efemèride més coneguda, tot i que es va instaurar el 1975, durant un seminari internacional a Belgrad. Aquests dies s'estan organitzant jornades, experiències educatives i festes, per celebrar i també analitzar els últims temps, en els que la preocupació pel medi ambient sembla haver, finalment, trencat barreres.

Capacitar les persones i les comunitats a actuar per la resolució dels problemes ambientals, presents i futurs, ha estat la raó de ser de l'educació ambiental des de fa més de 40 anys. La disciplina no es defineix tant pels seus continguts, que poden ser des dels més naturalistes als més enginyerils, com pel procés transformador en la persona. Han estat anys de perseverança, necessària per superar les dificultats d'un sector poc dotat, reconegut, i encara avui precaritzat. I també uns anys d'autoanàlisi i autocrítica: durant molt de temps, hagués estat fàcil caure en la frustració, en veure, per exemple, com s'estenien els hàbits poc sostenibles. Si d'una banda es desplegaven programes educatius en escoles i equipaments ambientals, i es milloraven alguns aspectes de la gestió ambiental, de l'altra, es disparava el consum de productes d'usar i llençar gràcies a l'aparició del low cost, els plàstics envaïen les nostres llars i, de retruc, espais naturals, i les emissions l'atmosfera, i es continuava trinxant el territori amb un model d'urbanització d'altres temps. Com lluitar contra aquells interessos potents, que no dubten en desplegar tota mena de recursos, per crear en les persones la necessitat de consumir i influir en els governs?

Però alguna cosa sembla que ha canviat el darrer any. Una adolescent ha estat portada de la revista Time. Greta Thunberg, reconeguda com a persona de l'any per haver portat a la primera fila els problemes ambientals, ha pogut esbroncar en públic a líders mundials, i reclamar-los que aprenguin ciència i que passin a l'acció. Cada divendres els joves i les joves omplen places i carrers amb exigències fermes. Participen en debats públics amb argumentaris sòlids sobre medi ambient, i propostes reals d'acció i de transformació social. Dijous passat, des de la jornada Davant del repte climàtic: moviment juvenil i educació ambiental, l'especialista en participació Ismael Peña-Lopez, piulava: "Tinc davant cinc millennials discutint sobre medi ambient amb un nivell i compromís que ja voldrien molts sèniors. Quan hom diu que els joves passen o no s'impliquen... no sé, amplieu la mostra, perquè no és la (meva?) realitat."

“Crec que els nostres líders prenen males decisions perquè han estat educats malament”. Frase contundent que arriba des d'Anglaterra declarada per Zamzam Ibrahim, representant de la xarxa d'estudiants Students Organising for Sustainability. L'organització juvenil reclama al govern anglès replantejar completament el sistema educatiu per fer front a la crisi ambiental."El sistema educatiu ensenya en 'compartiments', però al món tot està connectat." Aquells que treballen amb adolescents i joves, saben que el medi ambient és un dels seus focus d'interès. Grups com Polseres Verdes de Sant Feliu de Guíxols o els Eskamots verds es multipliquen en escoles i instituts, tant com la creació de grups de Fridays for future. Molt probablement la generació de joves hiperconnectats sigui la que entén més bé les interconnexions del món.

Estem davant de la generació de ‘nadius ambientals’? Joan Manel Riera, de la Societat Catalana d'Educació Ambiental, explica com alguns especialistes valoren el que està passant com a mostra que el treball dels anys ha quallat. Però també explica que des del sector hi ha una certa perplexitat, perquè realment no s'ha traduït en una gran demanda d'accions educatives i formatives.

L'acceleració que ha pres l'abans lent trajecte de l'educació ambiental és encara una situació a analitzar. I sembla possible que respongui a un canvi generacional, definit per valors com el veganisme, la cerca del consum de proximitat, i una nova onada de neoruralisme.

A les entitats ambientals hi trobareu espais de participació ciutadana en el medi ambient, on es pot viure el procés de l'educació ambiental a través de l'experiència directa. Esdevenir voluntari o voluntària  ambiental permet col·laborar amb persones i comunitats per fer front als problemes ambientals: recuperar espais naturals, millorar la mobilitat sostenible o incidir en les polítiques públiques. Implicar-se en una entitat ambiental és viure activament l'educació ambiental!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article