Alfabetització emocional: aprendre des de les emocions

Ningú ens va ensenyar què són les emocions, quines funcions tenen o com podem identificar-les. A l'escola, no hi ha cap assignatura que ensenyi educació emocional. Les emocions han passat inadvertides durant anys, fins que a poc a poc han anat cobrant més importància. Som éssers emocionals i depèn de com gestionem aquest diàleg intern, així ens trobarem.

Sens dubte, les emocions han guanyat terreny, demandant a l'educació que faci un pas endavant. Però, què és l'alfabetització emocional? Què s'entén quan parlem d'aquesta? L'alfabetització emocional consisteix a ensenyar què són les emocions, per a què ens serveixen i com s'expressen. És ensenyar a comprendre's a un mateix (intrapersonal), i als altres (interpersonal), perquè la veritable intel·ligència d'una persona no està en el seu coeficient intel·lectual (CI), sinó en el seu coeficient emocional (CE). De fet, cada vegada estic més convençuda que acabarà substituint en un futur al CI, que ja es va descobrir fa uns cents anys.

Aquesta possibilitat es basaria en el fet que la intel·ligència és una meta-habilitat, que determina en quina mesura podríem utilitzar correctament altres habilitats que posseïm, inclosa la mateixa intel·ligència (recordem que hi ha 8 intel·ligències múltiples). Ens eduquen en la ciència, en les matemàtiques… I on queda el fet de tenir eines per enfrontar-se a les adversitats que se'ns presenten a la vida? Cal preparar els infants per als èxits, però també per als fracassos.

Els elevats costos de l'analfabetisme emocional no són pocs: delinqüència, violència de gènere, abús de substàncies, trastorns d'alimentació, ansietat, depressió, inseguretats internes... És una cosa bàsica i necessària persistir enfront de les frustracions, controlar els impulsos i regular els estats d'humor, que a la fi és amb el que hem de lluitar tots els éssers humans en el nostre dia a dia.

L'any 1995, va veure la llum el llibre ‘Intel·ligència emocional’ de Daniel Goleman, psicòleg i periodista nord-americà. Per Goleman, la intel·ligència emocional es desenvolupa en cinc direccions: la primera és conèixer les pròpies emocions, perquè en la mesura que un percep que té emocions negatives que li desestabilitzen tendeix a actuar per canviar-les, i també per posar nom al què estem sentint. Una manca d'aquesta capacitat ens impedeix prendre consciència del que ens està passant, i per tant, controlar-lo.

La segona seria gestionar les emocions, perquè l'equilibri és l'objectiu prioritari. El control emocional incideix en el control del comportament i del pensament, així com dels impulsos fisiològics. Ens referim doncs, a l'autocontrol. Aquí pot ajudar l'exercici físic, els plaers quotidians, les tècniques de relaxació, ajudar els altres, etc. En tercer lloc trobem la motivació d'un mateix, un aspecte bastant oblidat, ja que el sistema educatiu ha de preguntar-se si una persona seguirà endavant quan es troba amb dificultats, fracassos i frustracions. La motivació està relacionada amb la intel·ligència emocional perquè les emocions són un factor determinant en tenir-la o no.

El següent que trobem és reconèixer les emocions dels altres, també anomenada empatia. Com més oberts estiguem per captar les nostres pròpies emocions, més fàcil ens serà reconèixer les dels altres, per això la interpersonal i la intrapersonal estan tan relacionades. Finalment, establir relacions, perquè la competència social resideix, en certa manera, en la forma d'expressar les pròpies emocions, i és que a més, tenim la capacitat de contagiar-les. No és casualitat que la gent prefereixi estar amb persones capaces de transmetre energia positiva que amb aquelles que mostren un estat d'ànim deprimit. És per això que transmetre un estat d'ànim positiu denota intel·ligència emocional per part nostra, malgrat totes les dificultats que puguem tenir en el dia a dia. Perquè com diu Daniel Goleman: “Almenys un 80% de l'èxit en l'edat adulta, prové de la intel·ligència emocional”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Nunu
Quocient, es diu quocient intel·lectual i no coeficient, perquè és tracta d'un quocient, és a dir, el resultat d'una divisió. El terme quocient intel·lectual tal com s'utilitza actualment en psicologia ve donat per un model d'intel·ligència que s'avalua amb un test, el WAIS, que ens dóna un número, el QI o quocient intel·lectual.
Si us plau, utilitzem els termes amb propietat si volem que no ens deslegitimin els arguments. Gràcies per l'article de totes maneres.
En resposta a Nunu
Paula Carpintero Páez Barcelona
2.
Si investigues una miqueta, veuràs que les dues són correctes. Podem trobar les definicions per "quocient" i "coeficient". D'acord a la RAE, la paraula quocient fa referència a el resultat que s'obté a l'dividir una quantitat per altra, mentre que la paraula coeficient té entre les seves accepcions el terme utilitzat per referir-se a una expressió numèrica d'una propietat o característica, que s'expressa generalment com la relació entre dues magnituds. Malgrat que la RAE dóna definicions diferenciades per "quocient" i "coeficient", la veritat és que les exemplifica amb una expressió similar: coeficient/quocient intel·lectual.
  • 0
  • 0
Nunu Barcelona
1.

Quocient, es diu quocient intel·lectual i no coeficient, perquè és tracta d'un quocient, és a dir, el resultat d'una divisió. El terme quocient intel·lectual tal com s'utilitza actualment en psicologia ve donat per un model d'intel·ligència que s'avalua amb un test, el WAIS, que ens dóna un número, el QI o quocient intel·lectual.
Si us plau, utilitzem els termes amb propietat si volem que no ens deslegitimin els arguments. Gràcies per l'article de totes maneres.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article