Descobrint a les PAS: com són les Persones Altament Sensibles?

Continua existint molta confusió a l’hora de descriure les PAS (Persones Altament Sensibles). L’alta sensibilitat no és una malaltia, és un tret de la personalitat que dona a l’individu que la té la capacitat de percebre els estímuls de l’entorn d’una forma molt més intensa. Aquest tret només es troba en el 15 o el 20% de la població, per la qual cosa no és molt comú. Tanmateix, això no vol dir que sigui estrany i, molt menys, t’ha de fer sentir malament.

En el meu cas, saber que tinc pràcticament totes les característiques d’aquest grup ha fet que em senti més alliberada amb mi mateixa i estar tranquil·la en molts moments, quan no comprenc què em passa o per què sento determinades coses. Aquesta sensibilitat, principalment, es manifesta a través dels sentits.

Us explicaré algunes de les qualitats que posseeixen les PAS. El primer que podem destacar és que tenen una gran empatia i són oients comprensives, per la qual cosa les converses profundes són molt importants per elles. Rebutgen la superficialitat i els temes banals, ja que estan en constant cerca del significat de tot. Com que els processos de percepció es desenvolupen d'una forma més delicada i precisa, els estímuls externs, com ara el soroll, els sons, la llum, el contacte, el desordre d’un espai... són molt més intensos. És el que es coneix com a sobreestimulació, que ve acompanyada d’una forta necessitat de retirar-se de la situació en la qual es troben, buscant així la tranquil·litat que els porti a recuperar el desgast d’energia que poden experimentar. Això comporta el fet que, en moltes ocasions, siguin propenses a patir estrès de manera més habitual que la resta, ja que el sistema nerviós es troba massa temps en estat d’alerta.

També els influeix l'estat d'ànim aliè: “absorbeixen” totes aquestes emocions, registren els impulsos i canvis d’humor més subtils que es produeixen en l’entorn. Les PAS solen tenir més indecisió, ja que tenen molts interessos i capacitats diferents. Travessen fases en les quals els costa triar quin camí prendre, i amb freqüència els diuen que haurien de “concentrar-se” en alguna cosa en concret. A més, és curiós saber com més del 90% se senten molt atretes per activitats relacionades amb l’art i la naturalesa, com pintar, veure cinema, desconnectar amb la música, passejar per espais verds...

Alguna cosa que també vull destacar especialment són les relacions personals i l’aferrament emocional que tenen normalment. Se senten molt unides als seus amics, familiars i la parella, i els cuiden contínuament i hi intenten establir vincles íntims i segurs, de manera que, quan perceben que no hi ha aquesta reciprocitat e implicació per part dels altres, ho passen malament. És per això que poden no tenir moltes persones de confiança en el seu cercle, sinó poques, però suficients perquè siguin relacions sanes i que els permetin ser elles mateixes amb llibertat.

Quan som petits estem equipats amb un mapa que ens lliuren els nostres pares o educadors. Es tracta d’orientacions sobre com és i com funciona el món, com hem de comportar-nos... Tot això ens transmet valors i regles per formar part de la societat, però realment aquest mapa de percepció del món descriu la nostra realitat? O han estat fetes per persones que van renegar de la seva pròpia sensibilitat i ens ho van transmetre així? Conèixer el nostre univers és molt important, i més per les PAS, perquè han de fer front al problema que no confien en la seva manera de percebre les coses i, sovint, es qüestionen els seus sentiments, les seves idees, decisions, els seus valors... Per això és molt recomanable portar un diari que les ajudi a redibuixar aquest mapa o camí, ja que és com tenir algú que les escolta de manera imparcial: és una eina que les obliga a comunicar-se amb elles mateixes i sobretot, aprendre a aprofitar aquesta aptitud a favor seu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article