El masclisme, també contra infants i joves


Quan parlem de la violència masclista sovint ens centrem en les violències exercides contra les dones, una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho en el marc de les relacions de poder encara desiguals entre dones i homes. La Llei 5/2008 del Dret de les dones a erradicar la violència masclista utilitza l’expressió violència masclista perquè el masclisme és el concepte que defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior.

La violència contra les dones és l’expressió més greu i devastadora d’aquesta cultura, que no només destrueix vides, també impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones. Però el masclisme té altres víctimes no tan visibles i que aquesta llei també té en compte.

Em refereixo als infants i joves. I no només fills i filles que presencien situacions de violència cap a les seves mares o que pateixen violència sexual per part d’algú del seu entorn, també estem parlant de noies joves que es troben en situació de violència física, psicològica i/o sexual dins les llars, centres residencials o d’acollida, on la persona agressora és la parella, algun membre de la família, tutor, personal responsable de la seva cura, companys de pis o del centre residencial, o inclús persones del mateix veïnat.

També hem de tenir presents com a víctimes d’aquesta violència masclista les noies joves que pateixen violències en l’espai públic en forma d’intimidació, assetjament o agressions sexuals per persones de l'entorn comunitari. I totes i tots els i les adolescents i joves LGTBIQ+ que estan patint violència per part de familiars i entorn proper que no accepten la seva identitat de gènere o preferència sexual i que conviuen amb el rebuig, el menyspreu i la incomprensió.

Per augmentar la protecció i la seguretat d’infants, adolescents i joves davant les violències masclistes que amb la crisi actual a causa de la Covid-19 poden agreujar-se, a l’Institut Català de les Dones hem posat en marxa a les xarxes socials la campanya #AgafaElGuant. Infants i joves lliures de violències masclistes.

La convivència forçada amb els agressors, una connectivitat més intensa a internet i els canvis en l’ús de l’espai públic poden fer incrementar i agreujar les situacions de violències masclistes i cal que hom hi estigui amatent i que infants i joves sàpiguen identificar si estan patint alguna d’aquestes situacions, que sàpiguen que la societat els i les hi dona suport i que hi ha recursos on rebran tota l'ajuda. Ens podem pensar que perquè la població més jove està més hores a casa està més segura, i pot ser tot el contrari.

Per això, els materials d’aquesta campanya i el seu web dones.gencat.cat/agafaelguant faciliten tot d’eines adreçades al jovent per poder identificar les diferents manifestacions de les violències masclistes que poden estar patint, apropar els recursos i serveis. Amb la iniciativa també volem impulsar un espai virtual de suport i sororitat col·lectiu que faciliti que les víctimes puguin trencar el seu aïllament.
Pensem que en aquests moments, que ens porten més que mai a internet per relacionar-nos, treballar o estudiar, les amenaces, l’assetjament i el control a través del mòbil i les xarxes socials són algunes de les manifestacions de violència masclista que poden estar patint adolescents i joves.

En concret, poden ser objectius del grooming per part d’adults que els i les contacten utilitzant les xarxes socials i les aplicacions mòbils, fent-se passar per menors d’edat amb la intenció d’obtenir material de contingut sexual una vegada guanyada la seva confiança. El sexpreading i la sextorsió les pateixen principalment les noies joves. La difusió de fotos i vídeos de contingut sexual sense el consentiment de la persona que hi apareix és una pràctica per fer mal i venjar-se d’exparelles o per humiliar i desprestigiar les noies. L’obtenció d’imatges i vídeos sexuals fent servir amenaces o el xantatge per no publicar-les és el que és extorsió sexual o sextorsió i la vergonya i la culpa poden fer que les noies no ho expliquin.

També hem de tenir present la violència masclista en l’àmbit comunitari, i que aquesta nova distància social, les franges horàries per sortir al carrer, o la reducció dels aforaments al molts llocs o al transport poden fer augmentar la sensació d’inseguretat a les dones joves. Des de sentir-se intimidades, increpades verbalment o assetjades, fins a rebre tocaments no desitjats o patir una agressió sexual.

Aquesta iniciativa específica adreçada a la població més jove se suma a d’altres com posar a disposició de la ciutadania un seguit de documents divulgatius amb recomanacions per a les mateixes víctimes, el seu entorn més immediat o les persones professionals del circuit d’abordatge de les violències masclistes. En l’estat d’alerta tot el Govern de la Generalitat estem treballant per garantir l'atenció a les dones, infants i joves en situació de violències masclistes i contrarestar les dificultats per poder trobar suport en professionals, familiars i amistats en el marc d’una situació crítica com un confinament forçat amb l’agressor, el desconfinament i el procés per arribar a la normalitat.

Les actuacions en aquest període se sumen als seguiments a les dones usuàries dels serveis i els seus fills i filles; al suport al treball de les professionals d’atenció de tot el territori que cada cop han de fer acompanyaments a situacions més complicades; a la creació d’espais de coordinació interinstitucional i amb entitats; i a la important introducció de la perspectiva de gènere en totes les mesures que cal prendre ara en el marc del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social.

Estem avançant en coordinació, prevenció, sensibilització, detecció, atenció i recuperació de les dones que travessen aquestes situacions i els seus fills i filles en el marc de les mesures del II Programa d’intervenció integral contra la violència masclista 2019-2022. Aquest Pla forma part del Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022 perquè només hi ha una manera d’acabar amb les violències masclistes i aquesta és la igualtat efectiva de dones i homes.

Suma’t a la campanya i #AgafaElGuanti crearem un espai de suport social a joves i infants que estiguin travessant situacions de violències masclistes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article