La salut mental dels joves en l’era postcovid: com construir espigons pel tsunami que vindrà?

El 80% dels joves amb experiència de malestar o trastorn de salut mental han empitjorat la seva condició arran del confinament. I entre aquells que s’han vist afectats d’una manera o altra per la pandèmia, un 33% van requerir suport per part dels serveis d’atenció de salut mental durant i després de la quarantena.

Obertament va iniciar l’aposta per la salut mental i els joves, lliure d’estigmes i prejudicis, fa cinc anys de la mà del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Durant aquests anys, instituts d’arreu del país han començat a preguntar i preguntar-se, i han donat espai a les seves aules per parlar d’un tema tabú gràcies al projecte Whats’up: com vas de salut mental?. Enguany, cal fer més gran aquesta habitació per encabir-hi l’experiència de la Covid-19 i ampliar la proposta per abastar tot el cicle de l’ESO. Contribuint així, a no eixamplar més les conseqüències de la crisi sanitària i promoure un entorn mentalment saludable i resilient.

Una vegada l’alumnat torni a les aules seran imperatives mesures de resiliència emocional que ajudin als docents a acompanyar als estudiants per transformar uns fets estressants, dolorosos, o que els han generat patiment, en motors de creixement individual i grupal. Però per fer-ho, cal superar la limitació, ja preexistent, de l’estigma.

L’estigma i l’autoestigma són els majors condicionants en relació a la salut mental, i la principal barrera en el procés de recuperació de les persones. Per més que un servei funcioni, de res servirà una atenció mèdica de qualitat sense usuaris que hi acudeixin quan ho necessiten.

L’anomenada quarta onada, la de les problemàtiques de salut mental conseqüència de la Covid-19 i de la crisi sanitària, social i econòmica, ja està començant a despuntar. Els joves que ja vivien una problemàtica o bé els que es troben en situació de vulnerabilitat, així com aquells que estan en la plena transició escola-institut o institut-adultesa, veuen el seu futur amb incertesa i això pot fer augmentar les angoixes i el patiment emocional.

Amb anterioritat a la crisi sanitària la franja de població jove ja presentava una taxa important de problemàtiques i els organismes internacionals alertaven del seu increment. El suïcidi és una de les causes de mort principals entre els joves arreu del món, i la primera al nostre país.

Davant d’aquesta situació ens trobem amb una dificultat afegida: l’ocultació dels problemes de salut mental que és causada per l’estigma i per la por a l’ experiència de discriminació. Amagar-ho i que, per tant, el problema no rebi l’atenció adequada, multiplica el sofriment i augmenta l’aïllament del jove que pateix en silenci. Els efectes són múltiples: els problemes de salut mental i emocional no abordats són predictors d’un desenvolupament professional pobre, un funcionament interpersonal i familiar problemàtic i una esperança de vida reduïda.

La possibilitat d’un nou rebrot de la Covid-19 a la tardor està complicant el retorn als centres educatius i, en aquest sentit, cal que ens preparem no només per abordar els efectes d’un nou confinament, sinó també per l’agreujament d’algunes de les situacions descrites, especialment entre les famílies més desafavorides.

Per combatre la desesperança voldríem pensar aquest retorn a la “nova normalitat” dins l’entorn educatiu com un espai on caldrà tenir en compte estratègies de seguretat per protegir la salut física dels joves, sens dubte, però en el qual de cap manera no ens podem oblidar de prendre les mesures necessàries per cuidar i protegir també la salut mental.

Les situacions viscudes durant la pandèmia han deixat una petjada que influirà, i en certa manera determinarà, la nostra manera de mirar al món. Aquesta empremta encara serà més forta en el cas de les noves generacions que, d’un dia per l’altre, han vist com s’alteraven i canviaven els espais de socialització, d’aprenentatge i de relació coneguts. Tot això, sense tenir en compte fets i vivències personals més intenses que hagin pogut viure en el seu entorn familiar (violència, mancances materials, bretxa digital...). El gradient econòmic dels determinants socials afecta enormement els infants i els joves. I les privacions materials tenen un impacte en la seva salut mental llargament descrit.

El primer pas per abordar la salut mental dels joves és parlar-ne. Cal ajudar docents i alumnat a compartir i expressar l’experiència viscuda i les emocions experimentades. Cal obrir la conversa, normalitzar-la, identificar sensacions i experiències en els altres i, si és necessari, en aquest entorn propici, demanar ajuda.

L’estigma condiciona la relació amb la nostra salut mental, com també la que tenim de la de la resta de persones del nostre entorn. Les idees preconcebudes i els prejudicis socials no faciliten el seu reconeixement, la seva expressió, ni la seva comprensió. És urgent, i ara més que mai, l’existència d’ una aula lliure d’estigma, prejudicis i discriminacions. Potser així, de mica en mica, i també fora de les aules, anirem acabant amb la por, el silenci i l’exclusió.