Natura és salut

Una nena somriu a la platja amb un cartell on llegim #NaturaÉsSalut. El benestar que experimentem a les vacances d'estiu, en les que en general ens apropem a la natura, és, probablement, la millor prova empírica que podem trobar a l'afirmació del cartell. El somriure de la nena ens trasllada a Maria Montessori, que ja havia intuït el lligam especial que existeix entre infantesa i natura. Del que en va destacar, també, les grans potencialitats educatives, com més recentment fa Heike Freire.

Potser hi té a veure la biofília, el sentiment de connexió amb la natura i amb les altres formes de vida. És un impuls innat que actua en espècies intel·ligents, i es considera un producte evolutiu de la selecció natural. Perquè la supervivència de les espècies depèn de l'estreta connexió amb l'ambient i per tant en l'apreciació pràctica de les plantes i animals que el configuren. E.O. Wilson, entomòleg especialista en biodiversitat, va encunyar el terme, amb un llibre homònim, el 1984.

En realitat, aquestes “sensacions” que desperta la natura estan molt estudiades racionalment, en llargues i complexes anàlisis científiques. La Taula intersectorial Salut i Natura creada a Catalunya, en recull un bon repositori. Universitat, hospitals, institucions, centres de recerca, organitzacions sense afany de lucre i empreses privades han fet seguiments de població per avaluar com hi ha incidit el fet d'estar, o no estar, en contacte amb la natura. Els estudis són variats i de diversos àmbits, però amb una mateixa conclusió: la natura incideix en l'estat de salut física, emocional, i social de les persones. Diabetis, obesitat, estrès, pressió arterial, immunitat, empoderament, concentració, socialització....

La pandèmia ha estat una prova de foc per demostrar el vincle entre salut i natura. Hem experimentat sobre la nostra pell què vol dir modificar ecosistemes: provoca salts de peces que els componen, tal qual com la Covid-19 ha saltat d'espècie. Hem experimentat sobre la nostra pell si patim o no sense poder sortir, si trobem a faltar caminar vora el riu, creuar el bosc o admirar les vistes des del cim. Hem experimentat davant dels nostres ulls com, sense nosaltres a totes hores, la natura ha estat més ufanosa.

“Protegir i preservar la font de la salut humana: la natura”. Aquesta és la primera recomanació de l'OMS per a la recuperació saludable de la Covid-19. La natura és la font original d'aire net, d'aigua i dels aliments que donen suport a les societats humanes saludables. La natura és la font de medicaments, inclosos els antibiòtics. És la font dels recursos per a les més diverses activitats econòmiques. La natura és identitat cultural, personal, col·lectiva, i planetària.

Analfabetisme natural i síndrome de dèficit de natura són conseqüències negatives de l'allunyament progressiu de l'entorn natural. La configuració d'una societat cada cop més urbanitzada (actualment, més del 50% de la població mundial viu en ciutats) pot agreujar aquests fenòmens, i portar a un augment de problemes i disfuncions en el benestar i la salut humana. La dependència a les pantalles i la digitalització és un nou factor que ho pot accelerar.

Per això les iniciatives que insten a la ciutadania a incrementar el contacte amb la natura, com la Setmana de la Natura, esdevenen estratègies de gran valor social. La nena que somriu a la platja amb el cartell forma part de la campanya impulsada des de la Setmana de la Natura. L'esdeveniment enguany es remet a la recomanació de l'OMS: protegir la natura, és protegir la salut.

Rius, ocells, llúdrigues, papallones.... Garrofes, cigonyes, boscos i volcans... L'esdeveniment proposa centenars d'oportunitats per connectar amb la natura, unir salut i conservació, i experimentar aquella cosa que hi ha a l'aire lliure que ens fa fluir la sang i fer bategar el cor amb més força.

Pot ser perquè #NaturaésSalut.