L’accessibilitat és vida (8): independència, autonomia i interdependència

Més que mai m'he adonat del poder que tenen les paraules. Per tal de fer un ús més acurat del vocabulari, m'he trobat cercant les definicions d'independència, autonomia i interdependència. Sève-Ferrieu (2017) en el seu article ‘Independencia, autonomía y calidad de vida: análisis y evaluaciones’ ens defineix clarament els tres conceptes:

• La independència, en el sentit biomèdic del terme, fa referència a la capacitat per efectuar sense ajuda d'un tercer les activitats de la vida diària.
• La interdependència és la condició inexorable de la relació del pacient amb el seu entorn en el sentit ampli del terme.
• L'autonomia, en relació amb la dependència a l'entorn humà o material a què la societat pertany, és un procés interactiu d'adaptació que es basa en la capacitat per escollir i controlar la pròpia vida en plena consciència.

La independència no és el que jo pensava que era o el que m'havien explica que era. La idea de fer front a la vida sola, a ser autosuficient, a tenir cura d'un mateix, a no dependre de ningú o a no ser una càrrega és esgotadora.

El gran objectiu (viure de forma independent sense necessitat de cap mena d'ajuda) cau pel seu propi pes i és la gran mentida que un pot voler assolir. Ja que, ja sigui per l'edat, per malalties comunes o accidents, entre d'altres, tots, però tots, necessitem ajuda.

No ha sigut fins fa poc que m'he adonat que, tot i dependre de tercers en determinats aspectes de la meva vida, tot plegat requereix una organització, una gestió i una defensa dels meus propis drets. I no per necessitar ajuda disminueix el teu valor com a persona.

En un intent desesperat per una independència, sovint ens aïllem, ens distanciem i deixem de demanar ajuda. Quan demanar ajuda és també independència i autonomia.

Sol·licitar la llei de la dependència o els esperats assistents personals, en definitiva, confiar amb els altres en aspectes concrets de la teva cura o activitats bàsiques de la teva vida quotidiana, sense oblidar que tot plegat requereix que tu siguis el conductor de la teva pròpia vida. I això és ser independent; ser autònom a la vida que t'ha tocat viure.

Però què passa quan ens trobem demanant ajuda per aspectes que no n'hauríem de demanar? I és que quan parlem d'autonomia és important recalcar també el concepte d'accessibilitat. Ja que, com ja hem parlat en passades ocasions, sovint la persona pot decidir què vol fer o a on vol anar, però són les instal·lacions o eines les que no ho permeten i això ens porta a demanar una ajuda no volguda, i fer evident una diferència que no hi hauria de ser.