La prevenció dels trastorns de la conducta alimentària als menjadors escolars

El fràgil equilibri entre les mesures de protecció contra la Covid-19 i les mesures preventives per reduir-ne l'efecte en la salut mental es viu diàriament als menjadors escolars i a l'hora del pati. Les escoles, les AMPA i AFA, les empreses de lleure, càtering i cuina i les monitores i monitors han fet un gran esforç per procurar que l'escola sigui segura. Ja estem entrant en la recta final de primer trimestre del curs escolar i els infants segueixen anant a escola, aprenen, juguen i gaudeixen del dret a l'educació en major o menor mesura.

Ens estem acostumant a parlar i llegir respecte a l'impacte que estan tenint totes aquestes mesures en la salut mental de professionals, famílies i infants. Però quan parlem de salut mental poques vegades som conscients que els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són una malaltia mental que afecta el 6% de la població adolescent. Una malaltia que va molt més enllà del desig d'un cos prim. La tasca preventiva i de sensibilització que es realitza des de les entitats que configuren la taula de diàleg per la prevenció dels trastorns de la conducta alimentaria han ajudat a donar a conèixer la realitat que s'amaga darrere d'aquests trastorns. Si la part visible i coneguda té a veure amb la imatge corporal, les dietes i l'excés d'exercici físic la part no visible posa de manifest l'existència d'un malestar emocional que no s'expressa amb paraules sinó que és expressat mitjançant la simptomatologia alimentaria.

Els i les professionals que treballem en l'atenció a les persones que desenvolupen un trastorn de la conducta alimentària hem pogut comprovar l'augment de demandes d'ajuda i l'agreujament dels trastorns ja existents durant el primer confinament i al llarg de tota la pandèmia. No és d'estranyar si tenim en compte l'augment del malestar emocional que ha provocat la pandèmia en la població en general. Evitar que aquests trastorns es cronifiquin i s'agreugin és possible si treballem en la prevenció i detecció primerenca. I els espais de lleure i menjador escolar són un bon entorn per fer-ho. No hem d'esperar a l'adolescència per començar a prevenir aquest trastorns, podem començar amb els infants més petits ajudant-los a desenvolupar una relació saludable amb el menjar. Hi ha tres aspectes claus que tots els professionals que treballen en l'espai de migdia haurien de tenir en compte:

  • Els infants, igual que els adults, tenen la capacitat de reconèixer la sensació d'estar ple/tip/saciat i, per tant, cal evitar forçar-lo a menjar més del que pot. Per ajudar-lo a reconèixer i identificar la gana hem de facilitar que el mateix infant es serveixi la quantitat de menjar i la tasca del monitor/a és ajudar-lo a regular aquesta quantitat. No té cap sentit que l'adult serveixi un plat ben ple i esperi que l'infant se l'acabi quan ja està tip. Al mateix hem de tenir en compte que el ritme dels infants menjant és més lent que el dels adults i per tant necessiten més temps per menjar.
  • Gaudir de l'àpat amb tranquil·litat, sense presses ni pressions, promovent la comunicació activa i evitant distraccions tecnològiques. Prohibir parlar a un infant durant l'hora de menjar perquè menja a poc a poc o el que menja no li agrada provoca justament l'efecte contrari. Augmenta el rebuig de l'infant vers l'hora dels àpats i vers els aliments que no li agraden. Si conversem tranquil·lament durant aquesta estona, facilitem que l'infant no focalitzi la seva atenció en el plat i pugui menjar mentre distreu l'atenció sobre l'aliment que no vol, parlant. L'ambient ha de ser distès i la conversa agradable per a tots els alumnes. Les converses referents a conflictes i aspectes negatius del comportament dels alumnes s'han de desvincular de l'acte de menjar. Hem d'evitar, doncs, aquestes temàtiques al menjador i abordar-les fora d'aquest espai.
  • El menjar no és un premi ni és un càstig. “Et dono el pa quan t'acabis la verdura”, “Si no acabes el segon no tindràs gelat”. Utilitzar aliments com a reforçadors o inhibidors de conductes és un factor de risc. Pot conduir a l'ús del menjar com a calmant de l'ansietat o premi quan he tingut un mal dia.

Amb els anys, ha millorat considerablement la qualitat de l'espai de migdia incorporant-se al projecte educatiu escolar. S'han incorporat elements preventius com espais tranquils i de descans, s'han desenvolupat projectes que permeten que els infants es serveixin ells mateixos el menjar amb el suport del monitor/a, es facilita que l'infant aprengui a regular la gana i pugui servir-se més o menys menjar segons la gana que té, es promou el tast de nous aliments, es treballa la responsabilitat i l'autonomia dels infants col·laborant en les tasques de parar i desparar taula, es facilita a l'infant un temps de menjar adient evitant que l'infant es passi dues hores davant d'un plat quan no té gana o que devori tres plats de macarrons en deu minuts. Totes aquestes mesures van de la mà dels factors de protecció i prevenció dels trastorns TCA.

Però les mesures de protecció contra la Covid-19 han obligat les escoles a adaptar els horaris i els grups de menjador per reduir el risc de contagi: més torns per dinar i de retruc menys temps per fer-ho; els infants ja no es poden servir i els i les monitores han de fer la majoria de tasques; es redueix el temps per parlar, per repetir i per gaudir de l'estona de dinar. De nou, la salut física torna a passar per davant de la salut mental. Per evitar contagis i aconseguir que tots els grups bombolla dinin a temps podem cometre l'error d'augmentar el risc de desenvolupar un TCA.

Docents, monitores i monitors, famílies, empreses de lleure i càtering, si aquest article passa per les vostres mans, recordeu que l'espai de migdia és clau per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària i, si us ve al cap allò de “No passa res, que només serà un curs escolar”, penseu en la mida que ja té la caixa on estem deixant totes aquelles coses que abans de la pandèmia eren importants.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article