Plou sobre mullat: les conseqüències de la pandèmia en les persones en situació de sense llar

El 26 de novembre és el dia de les persones sense llar, si bé aquest any ho emmarquem en un context ben diferent, un context de pandèmia per la Covid-19.

Plou sobre mullat, diu una dita popular, i és que volem remarcar que no és el mateix viure una pandèmia o una crisi segons el teu punt de partida, segons els recursos i oportunitats amb els que comptes, o segons les teves condicions sociodemogràfiques.

Hem constatat que una de les conseqüències principals que està generant aquesta pandèmia causada pel coronavirus està relacionada amb la salut física i mental, però no podem deixar de dir que l’impacte que està generant té i tindrà unes conseqüències socials molt greus.

Des del mes de març de 2020 els equips d’acompanyament de Sant Joan de Déu Serveis Socials hem estat testimonis del patiment de moltes persones davant el confinament i de la por a la malaltia, moltes d’elles han vist augmentada l’angoixa, la tristesa i la soledat, deguda a la preocupació pel seu futur. En la darrera enquesta de satisfacció realitzada a les persones participants dels programes d’habitatge de Sant Joan de Déu Serveis Socials les persones van respondre a la pregunta: “Quina àrea/s considera que l’actual situació de context de pandèmia li està causant major afectació?”, i indicaven, principalment, com a àrees de major afectació l’econòmica i laboral, seguida de la de relacions socials i familiars, i la de salut física i mental.

Pensem que no s’ha parlat prou o no s’ha donat prou rellevància a les conseqüències socials que està deixant la pandèmia en la població en general i especialment, en la que ja estava en situació de vulnerabilitat, les persones en situació de sense llar. Ni tampoc s’ha mostrat prou la gran feina que estan realitzant els professionals de l’àmbit social per fer front a aquesta situació.

Som coneixedores que les organitzacions d’àmbit social i els serveis socials municipals han rebut la demanda de persones que no s’havien acostat abans a demanar ajuda, que als espais de pernoctació habilitats durant l’estat d’alarma en alguns municipis s’han adreçat persones que havien perdut l’habitació de relloguer i que es quedaven al carrer, sabem que s’ha mantingut el nombre de persones pernoctant a la via pública en tots aquests mesos, hem sentit testimonis de persones que han passat el confinament en una habitació sense finestres, sabem que entitats com Càritas o Creu Roja han triplicat el repartiment d’aliments... i en definitiva, sabem que això significa un augment de la pobresa, un augment de l’exclusió residencial per a moltes persones i augment de l’exclusió social per a moltes altres.

Per tot això, volem continuar denunciant que continuen havent-hi factors estructurals com no tenir una llar o no disposar de prou ingressos per cobrir les necessitats bàsiques que generen un sofriment que se suma al ja propi generat per una pandèmia. No podem patologitzar allò que és una fallida del sistema del benestar social o una conseqüència directa de la vulneració de drets i que les respostes a aquest patiment implica garantir els drets humans, com l’accés a un habitatge digne i adequat.

La resposta a aquesta crisi també implica disposar d’una vacuna contra la pobresa i l’exclusió social que atengui a les causes estructurals que la generen. I aquesta vacuna ha de comportar polítiques públiques basades en drets humans que permetin a totes les persones viure amb dignitat.