No, no som naïfs

Quan la Maria pren la decisió d'escriure a l'associació ecologista es desencadena un mecanisme en el seu interior. I quan acorda assistir a una jornada de voluntariat, el procés continua. I quan se suma a les reunions quinzenals...i quan s'afegeix a una comissió de treball... Potser li costarà decidir-se quan li demanin de parlar a una reunió amb l'ajuntament ...o de donar la cara un dia que la premsa vindrà a gravar.

Amb les entitats ambientals t'hi poses en joc: la vivència és real, a través del cos, fins a l'ànima. No és només quedar un dia per treure brossa, espècies invasores o plantar vegetació a una duna i posar-li després pals d'abalisament: aquestes són feines manuals, però amb les que s'està treballant per un nou model.
Com quan toca organitzar xerrades informatives, fer una cerca de materials i textos, com quan convoques persones expertes perquè ajudin. A la comissió de formació no paren, i la comissió de comunicació ho fa córrer tot per les xarxes.

Ara fem una al·legació, ara una recollida de signatures, ara hem aconseguit preservar un espai. Hi farem un acord de custòdia, amb un pla de treball assessorat per experts, gent d'aquella altra entitat més veterana, gent de la universitat que sempre ens donen un cop de mà, i aquells tècnics honestament compromesos de l'administració. I hi farem recerca també, de segur ciència ciutadana, amb els nostres voluntaris i simpatitzants.

I escriurem articles, i els enviarem a la premsa, perquè no pot ser: perquè del medi ambient se n'ha de parlar més, que hi ha massa incultura i després passa el que passa. Si, ja sabem que molesta perquè va contra elements de l'establishment, però com a mínim els mitjans públics hauran de posar llum, oi?
Que després venen les eleccions i la gent ha de saber a qui votar, que la gent ha d'exigir la rendició de comptes. Els més joves ja ho fan, és que és el seu futur! Ho hauríem de fer tots, això de pensar en els que encara no hi són. No necessitem carregar-nos-ho tot, per viure, i les empreses que ja són molt riques i poderoses tampoc ho necessiten, qui sap d'on ve tanta cobdícia. Tampoc necessitem desviar els impactes a tercers països fent veure que aquí ho fem molt bé.

Ja els tenim, els recursos necessaris per restaurar la natura i fer que sigui un lloc saludable per a la vida, de l'espècie humana i de les altres espècies. Nosaltres ens hi posem.

I ja som uns quants, al poble del costat també han creat una associació, i a l'altre una plataforma. I ja som molts, i mirem de treballar en xarxa. I compartim una visió. I no acceptarem lleis ni polítiques que no posin fi als impactes ambientals. I ho farem saber demanant reunions, fent manifestacions o creant campanyes, com vam fer amb La Natura ets tu.

I no, no som naïfs. Dissabte quedem per recollir brossa, i diumenge farem una plantada. Però no és la brossa, no és la plantada. Estem canviant el món.
La Maria, tot això, ho viurà.

Voluntariat, activisme, entitats ambientals.... Participació ciutadana. Les ganes de reunir-se i ajudar-se són innates en l'ésser humà. Per afrontar dificultats, per compartir aficions, per lluitar plegats per objectius socials i polítics.

Les entitats ambientals són organitzacions de ciutadania activa organitzada, que tenen l'empeny de concretar projectes per a la transformació eco social. Amb elles, tothom hi guanya: aporten beneficis a la persona, a la comunitat local, al medi ambient i a la societat en general. Qui s'hi implica no només troba resposta als mateixos interessos ambientals, també hi troba possibilitat de fer activitats a la natura, de desenvolupar noves habilitats, de conèixer persones, de millorar la salut, el benestar i qualitat de vida. El voluntariat ambiental és obert a persones de diversos interessos, habilitats, formacions i perfils socials: les acull amb el llenguatge comú de la natura. Només cal fer el primer pas, com va fer la Maria.

Tot pot començar durant la Setmana de la Natura. Del 24 de maig al 5 de juny, dia mundial del medi ambient, l'esdeveniment convida a celebrar la natura. I també a fer un reconeixement la comunitat de persones, entitats i organitzacions implicades en la seva defensa. Com? Unint-se a elles.

Des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura animem a implicar-se en les entitats ambientals. Tot pot començar per una prosaica recollida de brossa, o una mica més poètica plantada, o una sortida divulgativa viscuda com una aventura al medi natural.