Dones en crisi: de la mirada a l’acció feminista

Des de la Fundació SURT investiguem la realitat social des d'una mirada feminista, per tal de visibilitzar realitats sovint invisibilitzades, contribuir a la reflexió i a la innovació metodològica, i a la incidència social i política. Des d'aquesta perspectiva, hem publicat l'estudi L'impacte en les dones de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19; una crisi que, d'un dia per l'altre, va fer trontollar el món, però que semblaria que ha deixat ben intactes les bases del sistema patriarcal i capitalista.

Com a departament de recerca d'una entitat feminista, la nostra intenció és ser un observatori que, des de la primera línia dels programes d'acompanyament a dones, ajudi a recollir informació oculta dins les estadístiques, contrastar les dades macro d'atur amb el nivell micro de les experiències quotidianes de les dones i de les professionals de la intervenció, i aplicar-ne a aquests resultats una mirada analítica i crítica feminista transformadora.

Si hem de destacar una tret diferencial en relació a la crisi anterior, des dels inicis de la pandèmia una de les paraules clau ha estat “treballadors essencials”: personal de neteja, de residències de gent gran, de serveis socials, personal sanitari i farmacèutic, professorat i personal del sector de la venda de productes bàsics. La crisi ha posat de manifest que hi ha ocupacions feminitzades (65% de dones i 35% d'homes), que no es poden aturar, les vinculades a la reproducció social. Però són professionals que tenien i segueixen tenint condicions precàries i que a més han estat treballant amb molta pressió i exigència per a fer front a l'emergència sanitària, i han estat també en la primera línia dels riscos a la salut.

En l'àmbit laboral, la crisi ha accentuat tendències ja existents: la feminització de l'atur, la temporalitat i la parcialitat. A Catalunya han caigut amb més intensitat la contractació temporal i l'ocupació parcial, dues formes de contractació més predominants entre les dones. Així, la taxa de parcialitat femenina el primer trimestre de 2021 s'ha situat en el 21,1%, propera a triplicar la taxa masculina (7,7%). D'altra banda, la taxa de temporalitat femenina s'ha enfilat al 22% i s'amplia el diferencial amb la taxa de temporalitat masculina (16,5%).

Una altra particularitat d'aquesta crisi econòmica ha estat la irrupció del teletreball com a modalitat de treball preferent. Segons dades del CEO, les dones van teletreballar més durant el confinament i sembla que han tardat més que els homes a tornar a la feina presencial. Aquest treball a distància obligat va fer més paleses que mai les dificultats de compaginar el treball remunerat i el no remunerat. Alhora, la càrrega de treball de cura derivada dels períodes de confinament ha limitat considerablement la disponibilitat de les dones per treballar.

Són les dones en situació socioeconòmica vulnerable, les migrades, i especialment les que estan en situació administrativa irregular les que han patit amb major duresa la crisi, en un context de precarització generalitzada de les condicions de treball, d'augment de les treballadores pobres i del treball informal. L'agreujament de la bretxa digital ha incrementat el risc d'exclusió social i laboral de les dones grans, amb pocs recursos i/o competències digitals.

En una situació d'emergència que ha posat a prova el sistema públic de protecció social, les entitats del tercer sector han reformulat les seves línies d'acció per donar resposta immediata a les noves necessitats quotidianes.

Ara que la campanya de vacunació avança a Catalunya (mentre la major part del món segueix en un estat d'emergència permanent), cal continuar parant atenció als impactes a llarg termini econòmics, socials, psicològics i culturals, des d'una perspectiva feminista que ens permeti posar en marxa accions veritablement transformadores.