Més precàries i menys valorades: així surten les dones de la pandèmia

La Fundació Surt alerta en un informe que la precarietat laboral, la manca de suports i la poca atenció a les cures apuntalen la crisi que ve

Més precàries, més encasellades i més poc valorades. Amb la pandèmia, les dones, que ja patien el classisme, el masclisme i el racisme, es troben en una situació de vulnerabilitat estructural encara més profunda. Així ho recull la Fundació Surt en l’informe ‘L’impacte en les dones de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19’, on fa una radiografia demolidora, amb dades i més d’una quarentena de testimonis, de com la precarietat laboral, la manca de suports de la xarxa comunitària i la poca atenció a les cures apuntalen la crisi social i econòmica que ve, i que s’acarnissa, sobretot, amb el col·lectiu femení.

El 2020 ha finalitzat amb 497.611 persones aturades registrades a les oficines de Treball, el 55% de les quals són dones

La directora general de la Fundació Surt, Sira Vilardell, recorda que un dels objectius de l’informe ha estat “visibilitzar i reconèixer les desigualtats per poder transformar-les”. I, justament, les dades apunten a un canvi dràstic en les rutines laborals de les dones. Els tancaments temporals, els ERTO i el teletreball han estat la tríada per a un “fort retrocés” en l’accés, les condicions i la promoció laboral.

Per entendre l’impacte d’aquests tres factors en les dones, però, cal analitzar les dades que ja hi havia al mercat de treball: la taxa d’activitat el 2019 era del 57% en les dones, un 9,4% menys que els homes i la taxa d’ocupació del 50,4%, nou punts menys que els homes. La taxa d’atur femenina era, seguint una tendència històrica, també superior a la masculina. Concretament, de l’11,5%, respecte el 10,6% masculina, una diferència d’11 punts. Aquest 2020 ha finalitzat amb 497.611 persones aturades registrades a les oficines de Treball, el 55% de les quals són dones, tot i que hi ha hagut més acomiadaments masculins que femenins.

Cal tenir en compte també que les dones que treballen ho fan amb més jornades parcials, amb més temporalitat i amb menys sou, com han assenyalat els darrers informes de Govern. A tot això cal sumar que la desocupació entre les persones d’origen estranger és més gran que entre les persones autòctones. I que l’economia submergida, on moltes dones troben feines pagades en negre en el sector de les cures, durant els mesos més durs de pandèmia ha gairebé desaparegut.

A porta tancada: els abusos que no es veuen

Per això, durant la pandèmia, la majoria de dones que la fundació ha entrevistat per elaborar l’informe no ha ni treballat. Les que tenien la sort d’estar-ho fent, ho han fet sobretot com a cuidadores de gent gran, en l’hostaleria i en els sectors més afectats per les restriccions. En tots els casos, relata la investigadora principal de l’estudi, Alba Elvira, “les condicions són extremadament precàries: feines inestables, temporals o amb sous molt baixos”, la gran majoria sense contracte i, per tant, sense dret a cap prestació.

A l’informe, una de les dones, que ha treballat com a cuidadora interna durant el confinament, exemplifica la “duresa” de la situació. “Moltes vegades, en el treball en negre la gent abusa, i no paguen el que és, els maltractaments, les condicions… D’entrada, ho tenim més difícil i, ara, amb el confinament és pitjor”, relata amb desesperació. El cas no és aïllat, tal com ha denunciat la mateixa subdirectora general de lluita contra la violència masclista, Montserrat Sánchez Aroca, al Social.cat en un reportatge sobre la feina dels Serveis d’Intervenció Especialitzada. Ara, la Fundació Surt ho torna a posar sobre la taula.

“Moltes vegades, en el treball en negre la gent abusa, i no paguen els maltractaments, les condicions… Ho tenim més difícil”

I, malgrat les greus vulneracions en l’àmbit del treball, alerten les expertes, les dones prefereixen aguantar, perquè senten “por” a no trobar res millor o a acabar en una situació encara més precària. I avisen que aquesta incertesa no només perjudica les cuidadores internes, sinó també altres treballadores. És el cas, per exemple, d’una cambrera que va ser acomiadada d’un dia per l’altre arran del tancament dels locals. Només a la temporada d’estiu va recuperar la feina durant un mes i mig, però des d’aleshores la seva situació laboral no ha millorat. “Em pagaven 400 euros per 12 hores, ni festes ni res. Sense contracte. Per la Covid-19, em van fer fora”, resumeix amb cruesa.

Una xarxa d’atenció saturada

“El meu marit no treballa, no té papers… Només rebo ajuda de serveis socials”. La frase es repeteix de diferent manera entre els testimonis que ha entrevistat la Fundació Surt. La situació econòmica i familiar és “inestable i precària”, segons l’informe, i depèn de forma alarmant de la situació en què es trobi el marit, i la majoria, malauradament, també tenen “greus dificultats” per trobar una bona feina. Això, al seu torn, repercuteix en una manca d’ingressos familiars que obliga, en alguns casos, que els fills hagin de deixar els estudis per posar-se a treballar. Un peix que es mossega la cua.

Per això, l’habitatge és una de les principals preocupacions de les dones entrevistades per l’entitat en el context de crisi social i econòmica actual. “Si bé l’escassetat material s’ha aguditzat i han crescut el nombre i perfil de persones demandants d’ajudes assistencials, la pandèmia ha limitat encara més les oportunitats d’accedir als serveis bàsics i d’accedir o mantenir un habitatge”, reiteren les expertes.

Per adaptar-se a aquesta incertesa, la tasca de les professionals també ha hagut de canviar radicalment. “Es van capgirar les prioritats i, especialment durant el primer estat d’alarma, la necessitat més urgent va ser la de garantir l’arribada d’aliments a les llars”, argumenten al document. Si bé l’ajuda en aliments ja es realitzava anteriorment en alguns programes, el nombre de demandants “es va disparar”. A banda de les necessitats més bàsiques de subsistència, les professionals expliquen que han hagut de fer molta tasca de “contenció emocional” i un acompanyament de caire més psicològic. 

El context de pandèmia ha fet més evident que mai la feminització dels treballs considerats essencials | Unsplash

Les dones ‘invisibles’ que ens sostenen

Alhora, el context de pandèmia ha fet més evident que mai la feminització dels treballs considerats essencials, perquè el confinament va obligar a identificar aquelles feines que no podien aturar-se, que eren necessàries per sostenir la vida quotidiana. “Són les dones qui han estat a l’avantguarda de l’emergència sanitària, donant resposta a les necessitats més bàsiques de la població”, assenyala Elvira en relació a les treballadores del sector de la salut, però també vol posar en valor la tasca de cures.

“Malgrat formar part dels treballs essencials, un dels col·lectius més invisibilitzats i afectats per aquesta crisi sense precedents han estat les treballadores de la llar i la cura”, afegeix la investigadora, que recorda que les treballadores d’aquests sectors també han patit l’impacte de la pandèmia de forma molt “severa”. “Tot i que no s’han trobat amb una disminució de l’activitat o la contractació, s’han trobat amb un augment molt acusat de la pressió, la inseguretat i l’estrès en el context laboral”, alerta també la responsable de l’àrea de recerca de Surt, Laura Sales.

“Malgrat formar part dels treballs essencials, les treballadores de les cures han estat les més invisibilitzades”

Així, sense rebre tanta atenció mediàtica, les cuidadores de persones dependents a domicili han estat tan exposades al virus com el personal sanitari, assenyalen al document, amb una taxa del 16,3% i 16,8%, respectivament, tal com demostra la quarta entrega de l’estudi de seroprevalença del Ministeri de Sanitat. Les expertes de Surt també denuncien que la major exposició de les treballadores de serveis essencials no sempre ha anat acompanyada de mesures de protecció “adients ni suficients”.

A banda del risc de contagi i la desprotecció, també han estat exposades a una alta pressió, asseguren, especialment durant l’època de confinament. L’informe mostra que les situacions d’alta tensió a la feina, definides per l’exposició a una alta exigència i un baix control, han estat majors per a les dones, en concret, set punts per sobre que els homes, i en els treballs manuals, 13 punts per sobre que els treballs no manuals.

Una regressió de drets que cal combatre

Per tot plegat, les professionals de les entitats alerten de la regressió de drets laborals que està produint la pandèmia, i que afecta als sectors més vulnerables de la població, com són les dones migrades. Davant d’això, reclamen que es reformulin les estratègies i les polítiques socials, per tal de garantir, no només que les dones accedeixin “a una feina formal”, sinó, sobretot, que ho facin amb unes condicions que siguin “dignes” i que permetin guanyar “autonomia i estabilitat”.

Així mateix, les expertes assenyalen que un altre gran efecte de la pandèmia ha estat l’augment de la bretxa digital. “La digitalització  del món del treball ha exclòs les dones sense recursos materials o competències digitals dels processos formatius i de selecció”, denuncien, i avisen que això també ha tingut efectes en l’educació dels fills, sobretot durant el tancament dels centres escolars.

“Les administracions no han atès prou la gent, ni el SEPE, ni la Seguretat Social, ni Estrangeria. I això fa caure la resta”

Davant de contextos tan “fràgils”, les treballadores de les entitats lamenten a l’informe que l’administració pública no ha estat a l’altura de les circumstàncies, ja que no ha pogut donar resposta a les necessitats sorgides arran de la pandèmia en diferents àmbits. “Les administracions no han atès prou la gent, ni el SEPE, ni la Seguretat Social, ni Estrangeria. I això fa caure la resta”, denuncien.

També alerten que, malgrat que l’activitat de l’administració s’ha anat reprenent, se segueix evidenciant un “col·lapse” del sistema de serveis socials i que qüestions bàsiques, com la tramitació de la prestació per ERTO o atur, la renovació de la documentació o la sol·licitud de prestacions socials, s’han convertit en una “cursa d’obstacles”. “Els tràmits que s’han digitalitzat s’han complicat i allargat encara més i moltes dones s’han trobat sense les eines digitals per poder resoldre tots els requeriments. Aquestes dificultats burocràtiques acaben condicionant la vida de les dones a diferents nivells”, avisen.

Com destaca Sales, la tasca de la Fundació Surt és “investigar la realitat social des d’una mirada feminista per visibilitzar certes realitats que sovint queden invisibilitzades”. “L’objectiu últim és millorar la intervenció social que fem al tercer sector i a les administracions, contribuir a la reflexió i a la innovació metodològica, i a la incidència social i política feminista”, argumenta. L’informe que ara presenten demostra que la crisi de la Covid-19 no es pot entendre simplement com una crisi sanitària, i que només una mirada interdisciplilnar és capaç de posar llum a la crisi que ens ve a sobre.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article