La meva experiència acompanyant cap a la vida autònoma des del servei de SAVA


Soledat i manca de recursos econòmics són dos dels punts comuns en gairebé totes les persones que atenem des del Servei d'Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA). També molts cops la manca de confiança en la vida, en elles mateixes i en la resta de persones, una confiança que és necessària reconstruir, a poc a poc, si volem potenciar l'autonomia. Com fer-ho? I quines coses crec que m'ajuden a desenvolupar la meva tasca? 

Les persones que acompanyem arriben amb moltes ferides derivades de la seva història personal. Algunes venen amb un treball fet perquè han viscut en algun centre o llar residencial i d'altres no. A més de la soledat i la manca de recursos, s'hi afegeixen sovint problemes de salut, addiccions, situació administrativa irregular, la impossibilitat d'accedir a l'habitatge, al mercat laboral...

L'experiència m'ha demostrat que guanyar-se la confiança de la persona és vital perquè ells reconstrueixin i facin créixer la seva pròpia autoconfiança. A la primera entrevista serà complicat, però cada contacte és una nova oportunitat per fer-ho. Un acompanyament mèdic, una gestió administrativa... Cal anar obrint espais per aprofundir, aprofitant-los per anar construint una relació de confiança.

També crec que és important el concepte de la responsabilitat. Com a professional, em puc fer càrrec de la meva tasca, d'acompanyar i donar suport, però no soc responsable, no em puc fer càrrec (ni crec que he de voler fer-ho) de tot el procés de la persona. A més, estem acompanyant a persones que comencen a viure de manera autònoma i hem de mirar de potenciar aquesta autonomia. Jo ho veig com que som una mà que es manté sempre darrere de la seva esquena: estem allà per si necessiten recolzar-se en algun moment, però llavors han de continuar cap endavant.

Són les persones que acompanyem les que han de buscar-nos quan necessiten ajuda, perquè som un recurs cap a la vida autònoma. Ens mantenim a prop, però no podem estar damunt d'elles contínuament, perquè són elles les que han d'organitzar-se i continuar construint la seva vida. Sí que intervenim quan veiem que cal, per exemple, quan detectem problemes de convivència, consums...

La majoria de les persones poden sostenir la seva autonomia. També hi ha persones que després d'un temps no poden continuar fent-ho. Tot i això, poder fer-ho almenys durant un temps és un guany. Perquè durant aquest temps ha viscut d'una altra manera i això és una important conquesta i aprenentatge.

Crec que una part molt important de la nostra tasca és aportar una visió, una mirada diferent a la persona. Obrir la mirada de com posicionar-se davant un problema en el sentit que hi ha possibilitats de millora i de creixement. Aportar i rebre aquesta mirada permet enfrontar-te a les coses des d'un altre lloc més sostenible i sa.

També anem construint confiança amb l'establiment d'objectius conjuntament amb la persona d'acord amb les seves necessitats. Proposar-se objectius i anar aconseguint fites reforça la persona i la impulsa cap endavant. Tots els objectius, ni que siguin petits, van sumant i fan realitat objectius més grans o que veiem difícils en un inici.

Em venen al cap persones que han aconseguit grans objectius. Que han aconseguit llogar un pis, que han format unitats de convivència i que es brinden suport entre elles i viuen de manera totalment autònoma. Això sí, molts d'ells són pisos de l'entitat, a preus assequibles (alguns d'ells comprats a través de tanteig i retracte). Cada cop a la Fundació Acollida i Esperança destinem més recursos a l'habitatge perquè representa un gran obstacle per a aquesta plena autonomia.

Cal tenir en compte que problemes com l'habitatge i la manca de recursos econòmics s'han aguditzat a causa de la pandèmia de la Covid-19. Les persones que acompanyem al SAVA han tingut molta cura de la seva salut, però la Covid-19 ha tingut un impacte econòmic que, com sempre, afecta més a les persones més vulnerables. I un impacte negatiu en la inserció comunitària per la limitació de les activitats a l'entorn.

Per concloure m'agradaria dir que cal cuidar-nos i buscar el suport de les companyes del nostre equip i la seva mirada per complementar la nostra. Si fas i fas i fas i vols fer tot i arribar a tot sense parar i sense reflexionar, al final et pots cremar i perdre el sentit d'allò que estàs fent. Arribaràs més lluny i en millors condicions si et cuides i pots comptar amb el teu equip. Quan et sents ben acollit com a professional pots acollir millor les persones que acompanyes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article