Piròmans!


Quan escric aquestes línies estem en plena onada de calor i a més del malestar que comporta aquesta situació per la salut, estem consternats per la quantitat d’incendis forestals que dia sí i dia també ens mostren els mitjans de comunicació. Les últimes notícies ens parlen de 6 persones detingudes com a presumptes autores d’incendis a Catalunya.

Qui provoca alguns d’aquests incendis? Són persones afectades per la piromania, trastorn psicològic que el podem situar en el conjunt dels trastorns de control d’impulsos. Aquest trastorn els porta a una conducta de calar foc, a voltes repetitiva, generalment en èpoques de molta calor estival i sequera. No ho fan per cap motiu aparent, ni econòmic per beneficiar-se de la llenya i altres guanys sinó moguts per la fascinació o atracció que els produeix el foc amb la dificultat de no poder controlar l’impuls de provocar-lo. S’exclouen de la piromania: els actes vandàlics amb foc, els actes amb finalitats econòmiques, els actes de venjança, de terrorisme polític o els realitzats per amagar delictes.

Quin és el seu perfil? És una patologia que estadísticament la pateixen més els homes que les dones, és conscient d’allò que fa, mogut per la fascinació que sent quan veu que el foc crema el bosc i les cases, sense donar importància o penedir-se del mal que està causant. Per tant, també pot haver-hi un tret psicopàtic, amb la dificultat de posar-se en la pell del que pateix el seu acte, dels bombers que es juguen la vida per apagar-lo i del perjudici causat al territori.

Per què ho fan? Senzillament, per plaer, per alliberar tensions i sentir un alleujament després d’haver-lo provocat. Hi ha una dificultat molt gran de controlar aquest impuls i segurament molts d’altres que no provoquen un dany tan greu i generalitzat com el de calar foc al bosc. Senten una tensió que va creixent i que va desapareixent quan ja han fet l’acció. Sembla que és similar a la cleptomania, ja que també és un trastorn disruptiu del control d’impulsos. Els psiquiatres creuen necessari distingir aquests piròmans que actuen per plaer de forma totalment impulsiva dels comportaments incendiaris de persones amb trastorns mentals com l’esquizofrènia, la depressió o el trastorn bipolar.

Com ho fan? Sembla que de forma conscient, de manera precipitada. Alguns es mantenen prop del foc com espectadors o fugen per veure l’espectacle més endavant. En algun cas han intentat fer-se bombers o voluntaris d’agrupacions de defensa forestal.

Es pot prevenir? Com totes les conductes problemàtiques la clau està en la detecció precoç, sempre que sigui possible. Hi ha infants que ja demostren una atracció forta pel foc: juguen amb llumins, encenedors, calen foc a papers, roba. Aquí ja hi ha un indicador que cal treballar aquest impuls, en principi amb recursos educatius per poder anar-lo fent conscient i modificant aquesta conducta. És important treballar el control d’impulsos, verbalitzant-los, fent-los conscients de l’impuls que senten per poder decidir seguir-lo o controlar-lo, inclús reprimir-lo.

De vegades és a l’adolescència quan la impulsivitat és més manifesta i moltes vegades la persona que sent aquests impulsos inicia una història de frustracions i desajustos emocionals, mal rendiment escolar i professional i altres problemes d’adaptació social.

El més crucial és que tant si és un nen, jove o adult tingui consciència del que li passa i vulgui modificar les seves conductes. Aquí, junt amb un bon tractament educatiu o terapèutic hi ha la clau d’anar controlant aquests impulsos i normalitzant la conducta social.

De vegades el tractament inclou mesures farmacològiques, ja que cada cop es van coneixent més els mecanismes neurobiològics del control d’impulsos, conjuntament amb la psicoteràpia, individual o grupal segons el cas. Pel que fa al tractament terapèutic, és clau que hi hagi una demanda per part de la persona autora d’aquests fets. Són tractaments complicats, perquè cal treballar molts aspectes, ja que moltes vegades el trastorn va acompanyat d’ansietat, depressió, trastorn obsessivocompulsiu o pensaments suïcides. Cal anar a la base del problema, però també aplicar tècniques conductuals com la parada de pensament, l’allunyament dels mitjans i dels llocs on ha focalitzat aquesta idea, activitats alternatives que ajudin a no centrar-se en la idea del foc.

Esperem que aviat tinguem unes temperatures més normalitzades per l’època de l’any i que millori la sequera que ha convertit els nostres boscos en un polvorí i amb l’esperança posada en què no hàgim de patir més incendis accidentals o provocats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article