La vida laboral en un CET

Patir un trastorn de salut mental pot repercutir també en la pròpia salut física. Processos llargs d’afectació que en molts casos van acompanyats de demències, problemes fisiològics i pèrdua de capacitats cognitives i habilitats socials. Per altra banda, alguns tractaments psiquiàtrics a llarg termini tenen tendència a provocar afectacions secundàries en l’àmbit físic. És per aquest motiu que les persones amb trastorns de salut mental necessiten una millor atenció de salut, de seguiment mèdic i de participació en programes preventius i de promoció d’estils de vida saludable per evitar una pèrdua prematura de capacitats i habilitats personals. 

En els Centres Especials de Treball (CET) que ens dediquem a oferir oportunitats laborals a persones amb trastorns de salut mental hem començat a notar ja des de fa uns anys aquestes conseqüències secundàries en alguns dels nostres treballadors i treballadores amb més antiguitat a l’empresa. Notem, per una banda, una davallada progressiva en la productivitat, estesa no només a un tipus de treball, sinó a gairebé tots aquells que podria fer una persona amb aquestes característiques. Paral·lelament, es manifesta també l’augment en les necessitats del col·lectiu en matèria d’ajustament i suport personalitzat i en el seu seguiment.

Per si no fos poc, la majoria de CET de Catalunya estan enfocats al sector serveis amb tasques de gran impacte físic. Segons l’enquesta Infocet del 2020 que elabora el Departament de Treball de la Generalitat, la manufactura és la principal activitat dels CET a Catalunya, seguit de neteja, jardineria, bugaderia i serveis administratius i de call center. Altres activitats que fan els CET són restauració, reprografia, logística, producte propi i gestió de residus, entre d’altres. I a més a més s’hi ha de sumar la poca rotació cap a l’entorn laboral ordinari que provoca l’existència de plantilles cada cop més envellides. Segons aquesta mateixa enquesta, l’any 2020 entre tots els CET de Catalunya només es van inserir un 0,9%, i el 2019 i 2018 les xifres no van ser massa més positives (al voltant de l’1,5%).

En el nostre CET (Grup Cooperatiu Entrem) actualment hi treballen 70 treballadors amb discapacitat, 50 dels quals tenen contracte fix. La mitjana d’edat de treballadors assignats a tasques físiques és 44,45 anys. Des dels nostres serveis de valoració dels treballadors hem detectat que un 10% de treballadors amb discapacitat de tipus mental o intel·lectual estan avui en dia en situació de pèrdua de capacitats físiques o psicològiques. Aquestes persones mostren més dificultats d’adaptació al lloc de treball, una necessitat constant d’ajustament laboral i un seguiment del seu referent d’itinerari més intens.

Pel que he pogut parlar amb altres CET crec que aquest no és un fenomen aïllat sinó que és una constant, tenint en compte les característiques tan concretes i específiques que tenim la majoria de CET del país. M’atreviria a dir que en la majoria de les entitats que ens dediquem a la inserció laboral de col·lectius amb especial dificultat d’inserció sempre hi ha un grup de treballadors i treballadores, major o menor, en un procés de pèrdua de capacitats que requereix per part de l’empresa d’una inversió extra en crear una estructura de lloc de treball específica per aquestes persones que ja no poden assumir tasques en els espais laborals amb els ajustaments habituals.

Per tant, és evident que és un fenomen de gran impacte i que cal abordar des de tots els actors. Les bases de la nova subvenció per a CET publicada el passat mes de juny contempla per primera vegada aquest fet oferint un petit percentatge d’aportació més gran de subvenció a treballadors amb discapacitat d’especial dificultat d’inserció més grans de 45 anys. Però no crec que n’hi hagi prou amb aquesta intervenció, ja no és una qüestió que s’expliqui només per l’edat. Crec que cal continuar treballant per millorar el model de CET que actualment tenim a Catalunya i adaptar-lo al mercat laboral del futur. Per una banda, tenim la inestabilitat geopolítica que ja ens està impactant en matèria d’energia, importacions i moviments migratoris. Però per l’altra tenim la imminent irrupció de la robotització de molts llocs de treball que ens obligarà a repensar conceptes tan arrelats com el ‘dret al treball’. Finalment, la possibilitat que en un futur puguem oferir com a societat una Renda Bàsica Universal, farà capgirar totalment la missió de moltes de les nostres entitats

I, tot i això, en el curt termini és important començar a actuar i és evident que ens cal que els CET de Catalunya puguin acollir-se a polítiques de contractació de persones joves amb discapacitat que permetin una regeneració de la plantilla, i paral·lelament cal també que els CET puguem diversificar més la seva oferta de serveis i productes i apostar per llocs de treball de més qualitat i amb menys impacte físic. Finalment, també és necessari revisar els processos d’incapacitació laboral i flexibilitzar el sistema de subsidis i pensions per tal de permetre vies més senzilles per optar a reduccions de jornada o jubilacions anticipades.

Hi ha molta feina a fer i crec que en el fons és bàsic repensar el model de CET prou flexible d’acord amb el futur que tenim a tocar, i hem de ser prou capaços d’entomar aquests canvis de la manera més eficient i amb l’enfocament més sensat possible, i aquest no és altre que l’enfocament centrat en les persones que atenem.