Situació límit per a la infància en risc de vulnerabilitat

Arribem a finals d’any amb la sensació que l’espiral d’incertesa i mals auguris no té fi. El 2022 havia de ser l’any de la recuperació després de dos cursos marcats per la pandèmia de la Covid-19. Un any de rescabalament i de curar les ferides que van deixar mesos de restriccions en les activitats i de confinaments que sens dubte han deixat seqüeles.

Les conseqüències no són menors. Segons un estudi de Save the Children, diagnòstics com l’ansietat o la depressió s’han multiplicat per quatre entre nens, nenes i adolescents, especialment en els entorns en situació de més vulnerabilitat econòmica i social. Una realitat que ha posat de manifest la falta de recursos públics per fer-hi front i que obliga a les professionals que treballen amb aquestes persones des de l’àmbit de l’acció social, a preparar-se per saber detectar i acompanyar sense que se’ls reconegui la feina.

A tot això s’hi ha d’afegir un empitjorament dels pronòstics arran d’una escalada de preus inimaginable (originada pel conflicte bèl·lic al cor d’Europa i per la crisi energètica) que ha generat la dificultat de moltes famílies per poder fer front a les despeses en el consum de productes i serveis bàsics. Tot plegat és una estocada a les famílies que viuen al llindar de la pobresa i que veuen com empitjora la seva situació de vulnerabilitat. Per la seva banda, les professionals de FEDAIA veiem sostenir (i acompanyem en aquest sosteniment) la vida d’aquesta infància i adolescència, i les seves famílies, amb situacions de necessitat que no serien pròpies d’un país desenvolupat i que fins i tot podríem definir com una paradoxa i un abús en un país que té una renda per càpita de més de 30.000 euros anuals. Les professionals veuen, amb frustració, com la falta de recursos està laminant les seves possibilitats.

Ara doncs toca que, més que mai, les administracions, que han d’aprovar els comptes pel 2023, tinguin una especial sensibilitat amb aquesta realitat i apostin per polítiques redistributives que inverteixin recursos en accions preventives i empoderadores, per evitar que es cronifiqui el cercle de la pobresa. Perquè el repte és que entre totes aconseguim que, quan van mal dades, les càrregues i desigualtats no les pateixin sempre les mateixes persones.

Fa temps que les entitats que acompanyem aquestes persones ens trobem intentant alçar la veu per situar a l’agenda pública i política aquestes realitats. Realitats de persones que tenen vulnerats els seus drets fonamentals, que no tenen garantida una igualtat d’oportunitats per poder desenvolupar els seus projectes vitals amb plenes capacitats i amb autonomia. La situació és de col·lapse, de cansament extrem i de risc molt alt de fractura social. Sense polítiques valentes i de mirada llarga, sense els recursos necessaris i sense el reconeixement de la feina que fa el sector, s’està posant en risc la cohesió social i, alhora, s’estan vulnerant drets reconeguts en la convenció de drets dels infants de Nacions Unides.