Acompanyar des del diàleg obert

Les professionals de l’àmbit social partim del desig d’atendre a les personessegons el model centrat en la persona. A cavall entre l’ideal i la realitat, ens trobem en camí d’adaptar les nostres institucions, centres, projectes i metodologies amb aquest propòsit. L’objectiu és que la persona pugui ser autora i protagonista del seu projecte vital. En aquest cas les professionals esdevenim un punt de suport que, junt amb d’altres, acompanyen la persona en un temps i espai determinat.

En aquest acompanyament, el vincle juga un paper molt important. La relació construïda amb confiança, flexibilitat i respecte permet apropar-nos a situacions de vulnerabilitat que a la vegada ens qüestionen com a professionals. Vincular-se amb la persona ens obliga a deixar de banda la seguretat dels protocols i normativa de centre per obrir-nos a compartir el poder que com a professionals i institucions posseïm. El vincle bidireccional, horitzontal i honest ens confronta amb una realitat que observem en el dia a dia de la pràctica professional: la desigualtat de poder.

En el procés d’acompanyament és necessària la reflexió i revisió constant per part de les professionals; més enllà d’una tècnica o una certa metodologia d’intervenció, s’ha d’acompanyar el vincle i això implica l’activació de nous processos i entendre que les professionals hem de conviure amb el no-saber.

En aquest procés de revisió personal, professional i institucional, des de Sant Joan de Déu Serveis Socials ens adherim al projecte HOOD, un projecte europeu compartit amb centres socials d’Itàlia, Dinamarca, Grècia i Portugal que busca testejar una nova metodologia que integra elements de planificació conjunta i de pràctiques dialògiques.

L’aplicació de la metodologia HOOD ens ha permès encarar quatre reptes a l’hora de realitzar la intervenció social: reduir la desigualtat de poder entre professional i persona atesa, promoure una major participació de la persona en el seu pla de treball, adequar la intervenció al temps del procés de la persona i realitzar una intervenció professional, objectiva i rigorosa.

I en què es basa aquesta metodologia? En fer atenció al context on es du a terme la nostra intervenció, promoure espais amables, accessibles i que promoguin la vinculació des de la confiança i l’horitzontalitat; iniciar l’atenció apel·lant als somnis de la persona, una projecció que li demanarem a sis anys vista i que pugui respondre al seu projecte vital; com et veus en sis anys? Quin és el teu somni?; i planificació conjunta del pla de treball atenent a tres elements claus en el procés: les xarxes de suport, l’experiència formativa-laboral i l’ocupació del temps.

Aquesta metodologia pretén ajudar a fer que la persona es faci conscient de les seves capacitats i recursos reals promovent que els utilitzi per aconseguir els seus objectius.

Aquests objectius reflectiran el somni que cadascú té per a la seva pròpia vida i que especialment en les persones en situació de sensellarisme queda sovint truncat i amagat per la necessitat de supervivència.

Per acabar, us deixem amb un testimoni d’una de les persones participants d’aquesta metodologia, amb el seu somni a sis anys vista... “Uno se levanta, se prepara el desayuno, tiene que salir a trabajar.... eso es lo que yo quiero. Por eso, primero quiero arreglar mis papeles, porque no quiero que nadie sufra conmigo. Me imagino dentro de seis años que he arreglado todo esto, sí, ojalá”.