Com canviar el futur sense imaginar-nos quelcom diferent?

A 2001: una odissea de l’espai (Stanley Kubrick, 1968), HAL 3000, que és la supercomputadora d’intel·ligència artificial (IA) encarregada de controlar les funcions vitals de la nau espacial Discovery, canvia el seu comportament al llarg del viatge espacial. HALL 3000 està programada per complir els plans marcats per la qual cosa elimina a aquelles persones que dubten o són escèptiques. Les considera “mecanismes fallits”. No té sentiments i per això es presenta com un ésser superior que pren decisions literals i rígides. Decisions que, segons la seva programació, són correctes.

De manera anàloga, podríem preguntar-nos: Quina és la diferència entre un projecte professional generat a partir d’intel·ligència artificial i un projecte fet a partir de la història singular de cada subjecte? De les seves vivències? Dels seus sentiments? De la seva vida quotidiana?... Amb el seu passat, amb les seves preocupacions...

Per a moltes persones, el seu projecte professional no és només “trobar una feina”. El passat diumenge en el programa 30 Minuts de TV3, La feina o la vida hem pogut veure com el problema per a aquestes persones és trobar una feina que permeti unes condicions de vida, un projecte vital que a la força, no tindrà la feina com a element identitari.

En els programes públics d’acompanyament laboral, les persones desocupades no només aprenen a trobar una feina, han d’aprendre a relacionar-se amb un mercat de treball precaritzat. Aquí, la informació per poder prendre eleccions és fonamental: Quina feina puc fer?; On buscar-la i com?... Però aquest no és l’únic problema a resoldre.

El més important és plantejar-se: Per què?; Per què aprendre determinats coneixements?; Per què acceptar una feina o una altra?; Quin sentit té per a mi?; En quin punt soc capaç d’articular les oportunitats laborals del mercat amb les meves motivacions particulars... de temps, de satisfacció, d’equip, de teletreball, familiars, de conciliació, de valors ètics...?

Com tota informació, la IA pot aportar més capacitat d’elecció o pot reduir-la. Depèn de l’ús de la persona. La IA no té un pensament metafòric. No és capaç de produir una significació nova. No pot generar relacions entre aspectes que per una persona particular poden tenir connexió. La IA sap processar tot allò que sap, però no sap allò que té a veure amb la subjectivitat. Amb com cadascú s’enfronta a la seva situació de desocupació. Aleshores: com canviem el futur sense imaginar-nos quelcom diferent? Les màquines no canvien el futur si no ho fem nosaltres abans. I això no ho pot suplir la IA.