L’horitzó del tercer sector: estabilitat i equiparació salarial

El passat dijous 1 de juny es va signar un acord entre el Departament de Drets Socials, patronals i sindicats per millorar les condicions laborals de les persones treballadores dels serveis d’atenció externalitzats. Això arriba després d’un altre dia important, quan el passat 11 de maig es va ratificar l’acord parcial del conveni d’Acció Social amb la mateixa finalitat. Al darrere hi ha hagut mesos i mesos de negociacions entre totes les parts implicades, però, finalment, es formalitzen aquests pactes que suposen una millora de les condicions laborals de les persones treballadores del tercer sector.

Es dignifica en part la nostra professió. Les entitats hem demostrat ser part essencial en donar resposta a les necessitats i acompanyar a les persones en situació de vulnerabilitat i als reptes que afrontem com a societat. I aquests acords posen, una mica, en valor el nostre rol i la nostra contribució vital a la comunitat.

Sí, aquests pactes són uns grans passos. Però fan falta fer-ne encara més per avançar en el camí del reconeixement, dignificació i estabilització de la nostra professió. Són molts els reptes al capdavant: tancar la negociació de la totalitat del conveni, garantir l’acord de finançament amb les administracions per poder-lo implantar d’una manera transversal i sostenible a tot el sector i, sobretot, seguir avançant cap a l’equiparació salarial amb la funció pública. Per millorar realment les condicions laborals de les persones treballadores del nostre sector, hem d’anar més enllà d’aquests pactes.

Hem d’anar més enllà per revertir les situacions de temporalitat laboral i inestabilitat en el finançament en el tercer sector. Cal una millora en les condicions de feina, indispensable per garantir la continuïtat dels projectes i el benestar de les persones en situació de més dificultat.

Hem d’anar més enllà per deixar de treballar amb contractes temporals subjectes a la renovació de programes, quan són de fet projectes essencials en l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat que necessiten una continuïtat.

Hem d’anar més enllà si volem treballar amb professionals qualificats, que requereixen una formació continuada i competències específiques per afrontar els reptes socials, però que sovint acaben cercant fora del nostre sector una estabilitat que no els hi podem oferir.

Hem d’anar més enllà si volem que l’impacte social i la transformació que ha de generar la nostra feina sigui més efectiva, creant un marc normatiu perquè es puguin desenvolupar i implementar projectes a llarg termini.

Hem d’anar més enllà per millorar la salut i benestar de les nostres professionals, que viuen sovint amb estrès i preocupació la incertesa laboral i la seva projecció de futur.

Cal visibilitzar clarament la necessitat d’un suport i reconeixement més gran al nostre sector, tant per part de les administracions com d’altres agents del territori. Continua quedant molta feina per fer per millorar les condicions laborals de les persones treballadores. El nostre horitzó segueix sent: l’homogeneïtzació salarial en el sector i garantir una estabilitat laboral. Cuideu-nos i valoreu-nos. Serà l’única manera d’establir les bases per poder contribuir a construir una societat més justa i equitativa.