El valor de l’estabilitat

Hem passat unes eleccions municipals que han implicat molts canvis i que han estat el detonant d’unes eleccions estatals anticipades. El resultat d’unes eleccions és un fet democràtic i els canvis resultants ens poden agradar més o menys, però s’han d’acceptar i entomar. En aquest sentit, trobarem opinions diverses respecte als resultats i, això, és molt sa. Tanmateix, cal unanimitat a l’hora de defensar i reivindicar la màxima estabilitat possible pel nostre país.

Estem en un context en el qual és inevitable que tots i totes ens preguntem si els darrers esdeveniments seran el detonant d’unes eleccions catalanes anticipades. En aquest sentit, és important fer èmfasi i alçar la veu per reclamar l’estabilitat que necessitem i ens mereixem com a país. Hem encadenat un període massa llarg d’inestabilitat amb canvis constants per la situació política, econòmica i sanitària. Hi ha molta feina a fer i molt camí a recuperar. Des de tots els àmbits s’ha de reivindicar aquesta estabilitat, però, encara més, des del tercer sector i des dels serveis socials, ja que hem de poder recuperar-nos de molts anys de retallades, bloqueig i contenció de les polítiques socials.

Tenim sobre la taula iniciatives legislatives imprescindibles com la Llei del Tercer Sector, la Llei d’Acció Concertada i la Llei d’Economia Social. Algunes de les quals provenen de legislatures anteriors, però que no van comptar amb l’estabilitat política suficient per a poder-les tirar endavant. Ara, tornen a estar en el debat i l’agenda política, i no ens podem permetre un altre canvi que amenaci la seva tramitació i posterior aprovació. Parlem de lleis fonamentals que permeten reconèixer una realitat històrica que ens caracteritza com a país i, alhora, enforteixen el tercer sector i l’economia social sense afany de lucre, situant-los com els col·laboradors preferents de l’administració pública, des de la lògica del bé comú en benefici dels ciutadans i ciutadanes.

És el moment, també, de treballar per dignificar i reconèixer els i les professionals dels serveis socials pal·liant els efectes d’una dècada perduda i amb una bretxa salarial que no es recuperarà en un any. En aquest punt, cal consolidar increments plurianuals de finançament i fer efectiva la concreció d’escandalls de costos reals dels serveis per donar resposta a demandes que fa anys que es reclamen des del sector. Alhora, és imprescindible revisar la cartera de serveis socials que també podem dir que fa deu anys que està caducada i que ja s’hauria d’haver actualitzat.

En l’àmbit de la discapacitat en concret, és imprescindible consolidar el desplegament del Decret 150/2017 d’educació inclusiva aprovat fa ja sis anys per disposar d’un sistema educatiu veritablement inclusiu. També s’ha d’apostar fermament per l’aprovació i el desplegament del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat; per l’impuls d’una estratègia catalana per l’ocupació de les persones amb discapacitat; per implementar per primer cop programes de formació professional dual adaptada per persones amb discapacitat intel·lectual; per aprovar el Codi d’accessibilitat; per donar resposta a moltes més necessitats i projectes que fa massa temps que esperem.

Per tot plegat, cal que des de tots els àmbits i sectors del país demanem estabilitat, compromís i corresponsabilitat política, defugint d’oportunismes i enfrontaments que no són més que impediments i obstacles a l’hora de treballar en el desenvolupament socioeconòmic i anar recuperant tot el que hem perdut o no hem pogut fer en la darrera dècada.