Un estiu contra la pobresa infantil

A les portes de l’estiu, les entitats socials insistim en la necessitat de prioritzar que cap infant es quedi sense gaudir de les vacances, i ho fem argumentant, principalment, la necessitat de garantir dos drets bàsics per al desenvolupament dels nens i nenes: l’educació i el lleure. De motius no ens en falten. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida, un de cada tres infants viu en llars que no es poden permetre marxar una setmana l’any de vacances, i tal com assenyala l’Aliança Educació 360, quatre de cada deu infants es van quedar l’any passat sense casals, colònies o campaments d’estiu a causa de les desigualtats socioeconòmiques. No tenir-hi accés els va suposar desaprendre tot allò que havien adquirit a l’escola en dos o tres mesos, i també passar les vacances sense sortir del barri, en un entorn que sovint no els ofereix espais segurs i dignes on jugar i passar-s’ho bé. A aprendre i gaudir, però, hi hem d’afegir un tercer element que es posa poca en relleu: prevenir i atendre situacions de risc. 

Tot això, però, és una fotografia general de Catalunya. Si posem el focus en els barris que concentren les dificultats de les famílies per tirar endavant, ens trobem les necessites més bàsiques desbocades i el context és d’emergència. I en aquest context tan difícil, quan les escoles i els instituts tanquen per vacances, els infants i adolescents perden un referent clau en el seu dia a dia. Mestres que, tot i sovint veure’s desbordats per la complexitat dels centres, acostumen a saber com estan a casa, parlen amb els pares i mares i es coordinen amb els serveis socials quan cal. L’estiu, per tant, és llarg, les desigualtats no fan vacances i els infants que les pateixen tenen menys ulls damunt.

És per això que les entitats que tirem endavant serveis socioeducatius durant el curs, amb una tasca diària de prevenció i atenció de situacions de risc, som més necessàries que mai durant les vacances. Més enllà de fer jocs d’aigua, anar de campaments o fer sortides a museus, estem pendents de la família que té previst un desnonament, de la que té problemes per cobrir necessitats bàsiques o de la família monoparental que necessita suport per tramitar una prestació per tirar endavant. Les derivacions i el treball en xarxa amb altres recursos no s’aturen. Som també clau per garantir als infants i adolescents una alimentació adequada, oferint-los el dinar durant els casals d’estiu i tots els àpats si som de colònies o campaments. Tenint en compte que un de cada tres infants a Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social, que un de cada deu es troba en risc de pobresa severa i que les proporcions són molt més alarmants si mirem als barris més exclosos, no ens podem desentendre de totes aquestes situacions de vulnerabilitat durant els prop de tres mesos de vacances escolars.

Posar en valor aquesta funció preventiva no vol dir, ni de bon tros, que defensem que hagi de recaure només en les entitats socials. Ans al contrari: seguim reclamant que es destinin més recursos als Serveis Especialitzats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA), com a serveis especialitzats i multidisciplinaris en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència. Tot i que entre el 2014 i el 2020 es va doblar la despesa en aquests equips, el desembre de l’any passat només 6.600 nois i noies tenien un expedient de risc obert per un SEAIA, o el que és el mateix, tan sols un 2% dels infants dels infants en risc de pobresa o exclusió social rebia el seu acompanyament. Incrementar aquesta cobertura, donar-li pes a la prevenció i mantenir-la al juliol i l’agost és cabdal. De la mateixa manera, és fonamental garantir una dotació de recursos i personal suficient als Serveis Socials territorials per assegurar que ofereixin una atenció adequada i amb la freqüència necessària a les famílies amb infants a càrrec en situació de vulnerabilitat, també durant l’estiu. Per últim i no menys important, també ho hem de dir ben clar: cal més suport a les entitats socials que, dia rere dia, som un pal de paller de la xarxa que sosté molts infants i adolescents davant els efectes de la pobresa.