La coordinació de l’atenció social i sanitària: una oportunitat per a totes

És una molt bona notícia poder veure com es fan esforços en avançar cap a una mirada de les cures des d’una vessant social i sanitària. Des de l’administració pública s’està impulsant el desplegament d’estratègies per l’atenció integrada social i sanitària, i recentment professionals de la Vall d’Hebron han organitzat unes jornades per l’abordatge social i sanitari en persones migrants vulnerables.

No és tan bona notícia que encara hàgim de reivindicar i visibilitzar les dificultats i vulnerabilitat que pateixen les persones migrants. Persones que diem vulnerables, però que la majoria es troben més a prop de l’exclusió social que de la integració. A les que unes polítiques covardes i excloents els hi continuen trucant els seus projectes, les seves vides. Que les castiguen sense accés a drets bàsics i fonamentals per poder portar a terme els seus projectes vitals.

No oblidem que són persones valentes per fer un procés migratori ple de riscos, apoderades per prendre aquesta decisió i, en moltes ocasions, referent i esperança per a la seva comunitat. A elles se les aboca a ser persones vulnerables i dependents: han de demanar permís per poder viure allà on pensen que tindran oportunitats; permís per desenvolupar tota la seva força, productivitat i valor a un mercat laboral que les explotarà tot i necessitar-les; però parlar de cooperació, col·laboració i integració entre els pilars social i sanitari és una gran oportunitat per a totes i, sobretot, per a elles.

És una oportunitat que els sistemes social i sanitari siguin integradors i inclusius. Que siguin capaços d’oferir cures que respectin l’autonomia, la intimitat i la dignitat de totes les persones que necessiten l’atenció. Que incorporin a la comunitat, apoderant-la per fer un ús responsable i solidari dels recursos que tenen al seu abast, oferint espais perquè hi participin i exerceixin la seva autodeterminació. Que garanteixin els recursos necessaris per poder oferir unes cures, socials i sanitàries, de qualitat i adaptades a la realitat social i sanitària de cada persona, amb una clara mirada de gènere, intercultural i comunitària. Que tinguin la responsabilitat de cuidar també als i les professionals que en formen part, formant-les, cuidant-les i permetent un equilibri conciliador que els afavoreixi mantenir el propòsit que les ha portat a dedicar-se a les cures de les persones més vulnerables i excloses.

També és una oportunitat per la comunitat d’apoderar-se en les cures de tots els i les membres que en formen part; però no només de les que en formen part, han de ser comunitats integradores i inclusives amb totes les persones nouvingudes que les necessitaran. I gaudir de l’oportunitat d’aprendre d’elles i millorar, transformant-se en comunitats acollidores i solidàries. Que garanteixin el dret de decisió de participació i, sobretot, el dret invisible d’equivocar-se sense ser penalitzada.

És una oportunitat per tota la societat de deixar de banda els prejudicis i entendre que aquell qui seu a la cadira del costat a la sala d’estar de l’hospital o aquella persona que rep una atenció social diferent de la resta, ho fa perquè ho necessita. Més enllà d’haver o no nascut aquí.

Per tots i totes les professionals del sector és una oportunitat d’esvair frustracions, d’aprendre les unes de les altres i construir plegades. Perquè hi ha molt coneixement que necessita ser compartit i integrat, per no sentir-nos com un instrument. Un repte que suposa un canvi cultural professional molt important per tots i totes, que sense confiança i generositat no serà possible.

Els i les professionals hem de trobar les esquerdes al sistema que ens permetin diluir l’impacte de les polítiques generadores d’exclusió social i que restringeixen l’accés a cures, especialment de les persones més desafavorides.

I, sobretot, serà una oportunitat per les persones nouvingudes d’apoderar-se i desenvolupar tot el seu potencial, d’accedir a drets i poder disposar de la possibilitat de desplegar el seu somni, acompanyats i acompanyades, quan sigui necessari, per unes grans professionals d’uns pilars bàsics d’atenció dels que tots i totes ens hem de sentir orgulloses.