Pedres a la motxilla

Al llarg d’aquests anys he tingut ocasió de connectar amb una àmplia gamma de persones arribades de nou al país per trobar-hi feina, aixopluc, oportunitats de progrés personal, etc. Ha estat possible gràcies a la tasca de convit a participar en grups de conversa molt inicial en català mitjançant el projecte Xerrem Junts de la CAL, Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana. Les més de dues-centes persones voluntàries que els condueixen van més enllà dels primers contactes i fan colla amb elles, setmana rere setmana, tal com ho fan desenes i desenes de col·lectius a Catalunya que, a més de contacte, els ofereixen convivència i suport constant en múltiples direccions de resposta a les necessitats.

Les persones que arriben als nostres pobles i barris són de tota mena i condició, però majoritàriament homes i dones que duen la motxilla carregada de necessitats, com si fossin pedres feixugues. Entremig de les pedres hi duen també punts íntims de foc i d’il·lusió que malden per fondre-les i construir espais de vida digna. Personalment hi he descobert cinc menes de pedra.

• La pedra de plom de la irregularitat administrativa, que pesa una barbaritat. Amb infinitat d’entrebancs, documents difícils de gestionar, controls per obtenir informes positius d’arrelament, terminis interminables... Lluiten tossudament per sobrepassar la tossuda inèrcia de les administracions.
• La pedra punxeguda de la insolvència econòmica, que es clava a les entranyes. Amb camins costeruts i planúries desèrtiques per trobar feina i sostre on aixoplugar-se, comprar menjar de supervivència i medicaments, moure’s... Fan mans i mànigues per treballs justos que els permetin vides dignes, potser austeres, però no precàries.
• La pedra freda de la solitud i la dispersió familiar, que gela el cor. Amb l’angoixa per saber dels seus, d’enviar-los diners, de reconduir relacions de vegades malmeses pels sotracs dels canvis... Se sobreposen, reactiven el record i actuen amb tot el cor.
• La pedra descolorida de l’allunyament del país i de la cultura on han nascut, que es desfigura per moments per la distància i no acaba de trobar l’empelt amb el país d’acollida i la seva cultura. Estan oberts a conèixer noves maneres de viure i entendre la vida i cerquen l’encaix entre cultures.
• La pedra tosca en què s’ha convertit l’esponja de les relacions socials sovintejades de què gaudien allà i ara costa tant d’humitejar amb noves trobades veïnals d’aquí. Cerquen nous veïnatges, noves colles, nous grups.

Són pedres de calibre prou gros perquè uns i altres, cadascú des dels projectes que endeguem, mirem de convertir-les en terra assaonada que faci renéixer i créixer vides dignes. Som un país avesat a la inclusió humana, social, econòmica i cultural i podem ser alçaprem, entre tots, d’aquesta dignificació tan necessària avui.

A la CAL, amb el projecte Xerrem Junts, volem incidir en l’ablaniment d’aquestes dureses convidant els arribats de nou a descobrir, estrenar i practicar el català en grup de manera horitzontal i compartint, mitjançant la conversa col·loquial, la humanitat que ens iguala i que portem dins. Les trobades de ritme setmanal confereixen als nous parlants un domini bàsic oral de català que els facilita obtenir l’informe positiu d’arrelament pel que fa a la llengua, i els obre oportunitats de feina; el clima amistós i alhora respectuós de les sessions converteix els grups en colles i les relacions superen les estones de conversa; el diàleg entre cultures que s’hi genera les aproxima, en treu el millor de cadascuna i les empelta. S’hi treballa per ablanir esculls i fressar camins.

Som al juliol, un mes generalment idoni per repensar els projectes i fer-ne DAFOS per reconduir-los i avançar. És un temps tradicionalment destinat a formacions específiques i als fòrums de debat. Afegim-hi, si és possible, trobades per conèixer les diferents iniciatives que les entitats duen a terme i trobar punts de confluència per fer més trenada i més compacta la nostra acció i continuar amb més contundència esmicolant pedrots eixorcs i assaonant terres prolífiques.