Com podem millorar el suport a les persones joves LGTBIQA+?

Hem sentit moltes històries de persones adultes LGTBIQA+ que van trencar la relació amb les seves famílies o, fins i tot, que aquestes les van expulsar del nucli familiar. Potser pensem que aquestes situacions ja no passen, o que són excepcionals, però el cert és que és un espai crític per a moltes persones LGTBIQA+ i caldria que ens anéssim començant a preguntar si no és que treballar amb els entorns familiars és un tema complex i difícil d’abordar. 

En una societat patriarcal com la nostra, la família nuclear és el centre de la vida privada de les persones, i l’espai de creixement i aprenentatge més estable al llarg de la vida. Un espai que reprodueix de forma majoritària el sistema sexe-gènere que defineix la nostra vivència amb relació al gènere, a la sexualitat i la reproducció. La família també representa que és l’espai de protecció i estima original i principal. Per això, quan no és així, pot implicar una situació de màxima vulnerabilitat per a moltes persones, especialment quan són menors d’edat o no tenen recursos propis per a mantenir-se pel seu compte. 

A l’espai Cruïlles, del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), ja fa més de dos anys que atenem persones adolescents i joves LGTBIQA+, acompanyant-les, sense ser jutjades, mirant de generar un espai de garantia de drets i que els permeti abordar les seves necessitats lluny de mirades paternalistes.

En els seus inicis el CJAS rebia demandes d’adolescents i joves LGTBIQA+ que tenien dubtes i consultes al voltant de la seva identitat de gènere i de la seva orientació afectivosexual, però no tenia un espai on poder acompanyar aquests dubtes, i, per tant, quedaven sense resoldre. De fet, ha estat en els darrers deu anys quan s’han començat a generar espais i serveis per donar resposta a les necessitats d’adolescents i joves LGTBIQA+, tot i que s’ha fet de forma tímida amb alguns serveis específics o espais de trobada. En ambdós casos, espais limitats en capacitat per assumir tota la demanda.

Per tant, ens trobem amb persones joves que comencen a qüestionar-se temes relacionats amb la seva identitat de gènere, orientació afectivosexual i altres qüestions vinculades a la sexualitat abans del que ho havien fet les generacions anteriors, però no tenen on dirigir-se per poder fer els seus processos de forma saludable i acompanyada. Una situació que porta a la vivència en més o menys soledat, en funció de l’entorn i context de la persona, però que no garanteix en cap cas un mínim suport.

Així doncs, malgrat que s’ha avançat molt en drets i llibertats per a les persones LGTBIQA+, el paradigma de les llibertats individuals ens porta a un context social i cultural on es percep la identitat de gènere i l’orientació afectivosexual com a quelcom individual, i no pas col·lectiu o comunitari. Fent que esdevingui quelcom que pertany a l’esfera privada de les persones i relegant-ho a un simple “estil de vida”. Però la diversitat afectivosexual i de gènere és quelcom que pertany al fet humà en si mateix, i per això està protegit pels drets sexuals i reproductius, que estan reconeguts com a drets humans. Parlem de diversitat afectivosexual i de gènere perquè s’ha construït com a tal socialment, en un context patriarcal on tot el que surt de la norma és dissident.

Les persones adolescents i joves LGTBIQA+ creixen i fan els seus processos en aquest context, on, socialment es rep un manament respecte del rol que han de desenvolupar en funció del sexe assignat en néixer i el gènere que se’ls assumeix. 

Efectivament, s’ha avançat en drets, però no s’ha avançat tant en el benestar i el desenvolupament humà de les persones amb relació a la diversitat afectivosexual i de gènere. Les persones adolescents i joves LGTBIQA+ que rebem al Cruïlles viuen situacions principalment al voltant de temes com:

• L’autodeterminació del gènere: processos d’autoexploració. 
• L’accés a informació, recursos i serveis existents per iniciar un trànsit de gènere. 
• Els processos d’autoexploració sobre la seva orientació afectivosexual. 
• Les necessitats sobre com comunicar a l’entorn la identitat de gènere o l’orientació afectivosexual. 
• La gestió d’entorns familiars poc acollidors o hostils amb relació a la identitat de gènere o l’orientació afectivosexual.  
• Les consultes sobre salut sexual, sexe més segur i informació sobre infeccions de transmissió sexual. 
• Els entorns educatius hostils o situacions d’assetjament escolar LGTBI-fòbic. 
• Les consultes per a la detecció de relacions afectivosexuals insanes o de maltractament. 
• La soledat i necessitat d’espais de trobada amb altres iguals. 

Ens trobem davant una varietat de situacions molt àmplia. En la majoria dels casos, es treballen els processos que fan les persones sobre autoconeixement de la identitat de gènere o l’orientació afectivosexual, i, també, la gestió d’entorns familiars o convivencials, i la soledat.  Inicialment, pensàvem que temes com l’assetjament escolar LGTBIfòbic ocuparia un espai major en les consultes, però en realitat la soledat en l’entorn familiar i convivencial, i els processos d’autoconeixement són el més habitual. 

Arribades a aquest punt ens preguntem, com és possible que encara no hàgim abordat un dels espais, sinó l’espai, possiblement més problemàtic per les persones LGTBIQA+, com és l’entorn familiar i de convivència. L’entorn de convivència i la família són els espais bàsics de relació i, per tant, un dels més importants per a les persones adolescents i joves LGTBIQA+ en el seu desenvolupament i la seva vida quotidiana.  

Fer front a la gestió de la pròpia identitat o orientació amb la família i l’entorn de convivència pot generar por, angoixa, o ansietat, i, en molts casos, la família també fa un procés d’assimilació i acceptació que pot ser ràpid i curt, o bé, pot ser llarg i dur.  

Potser ens hauríem de plantejar que ha arribat el moment de començar a pensar en com garantir que els infants, adolescents i joves LGTBIQA+ tinguin un desenvolupament personal i humà el més sa i el menys sol possible. Hem lluitat molt pels drets de les persones LGTBIQA+, però cal reflexionar si aquests drets s’adapten i garanteixen també els drets de les persones més joves, o bé, si cal començar a posar al centre la garantia dels drets dels infants, adolescents i joves LGTBIQA+.