Lliçons del procés d’oposicions al cos d’educadors i educadores socials de la Generalitat de Catalunya

Queden pocs dies per a la repetició de les 72 oposicions a cossos de la Generalitat de Catalunya. Després de la fulminació de Marta Martorell, exdirectora general de Funció Pública, per la mala gestió i el caos derivat de l’externalització del procés, l’administració catalana va decidir repetir totes les convocatòries, indemnitzar amb 90 euros les persones participants i no tornar a delegar els exàmens en el sector privat.

Tanmateix, el maltractament que van viure més de 13.000 persones el 29 d’abril passat no s’ha acabat de tancar que ja es torna a obrir quan s’apropen les noves dates dels exàmens, que seran els dies 1 i 8 de juliol.

Aquell dia, el 29 d’abril, va ser especialment humiliant per al col·lectiu d’educadors i educadores socials perquè almenys 70 professionals que s’examinaven a Barcelona i Girona no van poder arribar a fer ni l’examen. A Barcelona van quedar set hores esperant que Funció Pública es personés per desconvocar l’examen de manera oficial. Set hores sota l’amenaça que arribés l’examen en qualsevol moment i amb la pressió de perdre la convocatòria.

La sensació d’abandó es contrastava amb l’actitud d’un col·lectiu professional que és interessant divulgar. És paradigmàtic com l’educació social, que desenvolupa la seva tasca professional amb la població més vulnerable i que, en moltes ocasions, viu als marges de la societat, té una realitat laboral precaritzada.

És aquesta realitat precària, fruit de l’externalització d’institucions que no prioritzen la gestió de projectes socials, la que ha motivat la participació de professionals en el procés. Cal destacar que la diferència salarial en el sector públic és d’un 30% major que en el sector privat.

A Barcelona, el grup d’opositores i d’opositors va demostrar que, tot i no tenir vincles entre elles i ells, tot i estar competint per 13 places, van decidir cooperar. Després dels primers moments de desconcert i de xoc, es van començar a fer les primeres assemblees, on es van designar tasques, per exemple, la cerca de plataformes des de les quals difondre la situació per rebre una resposta de Funció Pública. També va ser necessari el suport sindical de la IAC/CATAC, de CCOO i d’UGT, representants de moltes de les persones amb relacions contractuals d’interinatge.

Aquell dia, no només va reviure’s el paradigma de la precarietat en el sector, sinó també l’excel·lència i la qualitat humana d’un grup de professionals que desenvolupa la seva activitat laboral entre els marges i que du en el seu ADN l’esperit crític i les competències d’organització i suport mutu per superar situacions adverses.