Nous paradigmes plens d’incerteses

El món actual canvia molt ràpidament, cada vegada més. Fins i tot, sovint ens n’adonem quan ja ha canviat. Estem davant un canvi de paradigma que necessita estabilitat per a convertir-se en una oportunitat i no una amenaça.

Últimament, es parla molt de la tecnologia de la intel·ligència artificial i de com impactarà en la nostra vida, canviant completament la forma en què vivim. Comencem a entreveure un futur en el qual la intel·ligència artificial desenvolupa noves tipologies de feines i és capaç de crear digitalment des de diagnòstics mèdics fins a música, articles o informes, entre molts altres. Darrerament, s’estan programant multitud de xerrades i conferències al respecte, i trobem una gran quantitat d’articles, alguns catastrofistes i d’altres més optimistes, amb la mirada posada en les oportunitats que pot suposar aquest fenomen.

En aquest sentit, ja fa anys que hem viscut una revolució de la informació que ens ha canviat per sempre, fins al punt que les tecnologies (TIC) ens permeten tenir a l’abast tanta informació que som incapaços de tractar-la adequadament. Si la informació és poder i diners, la sobre informació s’ha convertit en un escull. I aquesta dificultat de l’humà de tractar la informació ens limita. Aquí entra en joc la intel·ligència artificial, la qual es converteix en un instrument imprescindible a l’hora de tractar i utilitzar eficientment tota la informació que tenim, amb un potencial de creixement impredictible.

L’energia és un altre factor que ha estat d’actualitat per la inestabilitat que ens generen els canvis de preu i les conseqüències que aquests tenen en la nostra vida diària. En aquest sentit, no només ha afectat el cost del transport o dels productes industrials, sinó que ha afectat, també i de forma preocupant, als mateixos serveis socials.

Durant la revolució industrial, l’energia va ser determinant. La societat podia produir quantitats inimaginables amb l’ús intensiu d’energia que, semblava, no s’acabaria mai. Actualment, l’accés a aquesta està limitat, i ho està tant per la quantitat com pels alts preus que s’estableixen, així com per la consciència creixent de gran part de la població en algunes parts del món de l’impacte negatiu mediambiental que té l’ús de combustibles fòssil. Estem, per tant, en un moment en què l’energia és un factor limitant, però que està a les portes d’una revolució molt important.

També, voldria remarcar l’actual context de canvis socials que estem vivint amb relació al món laboral i, en especial, en com es percep aquest per a les noves generacions. La societat està cada cop més polaritzada i els joves es qüestionen i replantegen cada vegada més la dignificació del treball i la funció que aquest té en les seves vides. Hi ha una nova mirada cap al treball per part d’aquestes generacions que, a diferència d’altres èpoques passades, centren l’èxit de la seva existència en molts altres aspectes i no tant en la carrera professional.

La demografia fou en èpoques passades un factor limitant del creixement, en tant que faltaven mans per a produir tot allò que calia. Actualment, som 8.000 milions de persones al món i, al mateix temps, hi ha taxes d’atur molt elevades en països desenvolupats com el nostre i, alhora, feines per a les quals no trobem treballadors ni treballadores. La demografia fa temps que no impedeix el creixement econòmic, però sí que tenim un mercat de treball canviant i amb grans transformacions que estan per venir.

Criden l’atenció els grans canvis que observem al nostre voltant dia a dia i és important reflexionar sobre com impactaran en el nostre futur. La transformació que s’està produint en aquests tres aspectes —intel·ligència artificial, energia i mercat laboral—, són grans exemples dels nous paradigmes que s’està conformant i que es poden convertir tant en factors limitadors, com en detonants del creixement econòmic.

Aquest són només alguns factors que, ben segur, es poden complementar amb molts altres per definir la situació continuada d’inestabilitat que estem experimentant, en què moments de crisis i altres de creixements puntuals conformen un context de volatilitat constant. I, en aquest punt, tot just després d’unes eleccions estatals com les que hem viscut, és important recordar que la política i els polítics són agents determinants per acabar amb la inestabilitat i construir un futur estable de creixement que faci front de forma eficient a aquests nous paradigmes. Necessitem, per tant, capacitat de diàleg i vocació d’estabilitat per fer front al context de volatilitat que estem vivint, especialment si posem el focus en els col·lectius més vulnerables que són les principals víctimes de les conseqüències de la inestabilitat.