Un drap de cuina a la motxilla

Ens estem trobant un nombre molt elevat de casos d’infants amb una necessitat urgent d’afecte i suport emocional perquè a les seves llars no el reben. Tenint això en compte, ens adonem que campanyes socials d’estiu com la de la Fundació Pere Tarrés van més enllà d’atorgar una beca per manca de recursos o per la situació econòmica d’una família. Una de les raons amb més pes és aconseguir que els infants tinguin un espai on sentir que la seva dignitat i els seus drets no es perden, no es vulneren i no s’infravaloren. Volem donar-los l’oportunitat de ser escoltats, d’entendre la seva incertesa, les seves frustracions i ser capaços de treure una mica de la càrrega de les seves motxilles a través del lleure educatiu, contribuint al seu desenvolupament i al creixement personal. El període estival, en moltes ocasions, queda descobert totalment o parcialment, i aquest és i ha de ser el nostre focus d’actuació.

S’ha de fer valdre l’esforç que fan centenars de famílies per dur als seus fills i filles al casal d’estiu o a les colònies, i l’assoliment tan gran que suposa que estiguin allà el primer dia a les nou del matí. Un cop concedim una beca, s’obre una porta, o un món sencer, per a cada un dels casos. La realitat és que, un cop es comunica la resolució de l’activitat assignada, s’inicia tot un procés que va des d’aconseguir completar la inscripció fins a preparar la motxilla pel primer dia. La bretxa digital, la complicació del llenguatge o de l’idioma, les barreres socials i les situacions administratives no regularitzades o en procés, dificulten l’accés de molts infants a les activitats de lleure. És per això que la tasca humana de la Comissió de Beques, juntament amb serveis socials, escoles, organitzacions no lucratives, parròquies i altres serveis, és fonamental per omplir els casals i les cases de colònies i donar una oportunitat a moltes famílies. L’acompanyament en el procés, la comprensió i l’empatia afavoreixen la inclusió i augmenten la confiança i la implicació d’aquells que executen els tràmits.

Els dies previs a l’inici de les activitats d’estiu el telèfon no deixa de sonar. Una cosa que passa habitualment és que els preocupa no disposar d’aquell material o roba que demanem que els hi posin a la motxilla. En aquell món que parlàvem, es brega amb situacions on a vegades no hi ha tovallola pel dia de piscina i, en el seu lloc, a la motxilla s’hi ha de posar un drap de cuina. Quan informem, per exemple, que als casals queden inclosos esmorzar i dinar, podem esbrinar una respiració d’alleujament d’una mare a l’altra banda, perquè és una preocupació menys i una tranquil·litat molt gran que aquesta necessitat bàsica quedi coberta, ja que l’únic que té per oferir al seu fill és el que obtingui de la recollida de ferralla.

La violència física al domicili, les guerres i les situacions d’inestabilitat política, el maltractament psicològic, els trastorns de salut mental, les patologies físiques, les addiccions, els desnonaments, la falta de recursos econòmics, la separació per pèrdua de custòdia, la mort, el crim organitzat... formen part de l’entorn diari de molts infants i joves. Donar-los cobertura un cop acaba el curs escolar a través d’una activitat d’estiu on puguin crear vincles, trobar nous referents i establir relacions, ja sigui en un casal de dilluns a divendres, en un campament de deu dies o en una setmana de colònies, és de vital importància per assegurar el seu benestar.

És real. És inajornable. És íntegre. Observem el que tenim al nostre costat. La vulnerabilitat és persistent i colpeja fort. No deixem de mirar enrere per continuar construint i fer extensible la nostra tasca.