Barcelona, envellida i diversa

El recent informe de l'Oficina Municipal de Dades de Barcelona, La població de Barcelona. Lectura del padró municipal d'habitants a 01/01/2023, ens brinda una radiografia actualitzada de la població de la ciutat comtal i ens dona pistes que avancem, any rere any amb més força, cap a una societat més envellida i diversa. 

L'esperança de vida mitjana de barcelonins i barcelonines, 84,6 anys, és una de les més altes del món. Si ens fixem en el sexe, les dones tenen una esperança de vida molt superior. De mitjana, 87,7 anys, mentre que la dels homes és de 81,4 anys. Per tant, també avancem cap a una societat més feminitzada. 

En 40 anys, l'edat mitjana ha passat dels 37 als 44 anys i la piràmide generacional de població s'ha invertit. Si l'any 1981 la població infantil de fins a 15 anys representava el 21,3%, la de més de 65 anys era el 13,1%. El 2023 passa exactament el contrari. La de més de 65 anys suposa el 21,1% i la població infantil el 12,7% del total. 

L'envelliment de la població augmenta el pes de la gent gran. Aquest fenomen és quelcom que implica a tota la societat, no tan sols a les persones grans. 

Juntament amb l'envelliment de la població, l'altre gran fenomen que marca la demografia barcelonina i catalana és el fet migratori. A 1 de gener del 2021, gairebé el 23,5% de la població catalana era nascuda fora del país. 

Cal preguntar-se per què després d'aquest gran canvi poblacional de la societat catalana, encara no s'ha renovat el Pacte de la Immigració de Catalunya, aprovat pel Parlament l'any 2005. És urgent fer-ho, com es proposava a la jornada ‘On som i on anem? Perspectives de futur 15 anys després del Pacte Nacional per a la Immigració’, organitzada per ACSAR.  

Tot i tenir el nombre de naixements més baix des de 1900, els moviments migratoris són els responsables que Barcelona hagi recuperat població, un 1,2% respecte al 2022, després de dos anys de davallada, en bona part deguda al cicle postpandèmic. A més, el volum de persones empadronades no nascudes a Barcelona continua augmentant (52,4% del total) i supera al nombre de persones nascudes a la ciutat. 

Hi ha pocs llocs on la diversitat lingüística i cultural sigui tan palpable com a Barcelona: hi ha persones de 177 nacionalitats diferents. Segons aquest informe elaborat el 2019 per Linguapax, en els carrers de Barcelona s'hi poden sentir més de 300 llengües diferents. 

Aquests dos fenòmens tenen unes implicacions econòmiques i socials molt rellevants. És imprescindible ser conscients de la realitat demogràfica actual de la nostra ciutadania. Una població catalana cada vegada més envellida i diversa a la qual s'ha de garantir la seva inclusió social. Aquesta inclusió suposa grans reptes. Entre d'altres, que les persones han de rebre al mateix tracte, indiferentment del seu sexe, gènere, origen o orientació sexual. 

No hem d'oblidar que, si Barcelona fos una persona humana, probablement seria dona, envellida i nouvinguda.